-Els primers fets i el primer intent.
    -Segon intent de segregació.
    -La segregació definitiva.
 

ELS FETS

 Va succedir en un temps molt dolent, un temps de poc treball; un temps de misèria, en la més dura de les dictadures, en què solament els que éren lliures ens preocupàvem de poder tenir alguna cosa perquè pogués bullir l´olla. Estem parlant de l´any 1943, quant l´ajuntament d´Alcanar va saber que el de la Rapita havia formulat sol·licitud de segregació de la part del nostre terme anomenada Barri Espanyol.
 Així que dos anys més tard, al 1945, per decret, el 10 de novembre, el barri, juntament amb una gran franja de terreny que
arriba fins al barranc de Codonyol passava a pertànyer a la Ràpita. Aquests fets ocorrien essent alcalde d´alcanar Ferran Bayerri.
 Prompte l´Ajuntament d´Alcanar va fer recurs, va presentar arguments legals i va recórrer també a les influències del moment (ja ho havia fet abans Sant Carles).
 Va anar al Suprem és va al·ludir defectes de forma, com per exemple que els habitants del barri, no podien demanar la segregació al municipi de Sant Carles, si més no Alcanar, i moltes coses més que no podem detallar per motius d´espai. El tribunal Suprem va fallar a favor d´Alcanar. Els millors advocats de Madrid, advocats que tenien els seus despatxos al carrer de Serrano, com Eduardo Morales Diaz -abogado y procurador-, Serrano, 28. Madrid. Aquesta adreça en aquells temps dipositava confiança. Així varen fer-ho i no van sortir defraudats.
 Aquesta sentència fou revocada el 20 de febrer de 1952, s´acomplia allò tantes vegades dit que les coses de palau són lentes, ja que va costar set anys fins que agafés torn del nostre plet. S´ha d´afegir que encara va passar més d´un any perquè el ministeri de Governació, concretament el 7 de maig de 1953 ordenés l´acompliment d´aquesta sentència.
 No obstant la Ràpita no fa entrega del terme i Barri espanyol al d´Alcanar fins al 20 d´abril de 1956. Aixi va ser que a efectes econòmics va ser retinguda quasi tres anys, cosa que va suposar una pèrdua de 257.592,00.-pta.

NOVA PETICIÓ DE SEGREGACIÓ

 Té lloc el 1957. Demanen una zona de 784 hectàrees que comprenen el Barri Espanyol, la factoria Cros, l´estació de ferrocarril -Val de Zafán, fins arribar al Barranc de Codonyol. La Diputació, el Govern Civil i la Secció d´administració Local en desacord. Noves negociacions.
 Primer acord.- Va tenir lloc l´estiu de 1959 al despatx del Director General d´Administració Local José Luis Morris a Madrid i són presents els dos ajuntaments, el de Sant Carles i el d´Alcanar i també el ministre de Governació Camilo Alonso Vega i s´ariba als següents acords.
 Segregació: compern 191 hectarees amb el Barri Espanyol i l´estació de Ferrocarril. A camvi Alcanar rebrà 1.000.000 de PTA. De Sant Carles i el Ministeri tindria cura del projecte Puerto Refugio Casas de Alcanar donant 6 milions de pesetes.
Aquests diners anirien repartits de la següent manera; 3 milions la comissió provincial dels Serveis Tècnics i 3 milions Ministeri de la Governació.
 Segon acord.- Va tenir lloc a Barcelona en ocasió de la visita de Su Excelencia el Jefe del Estado en un despatx de l´ajuntament de Barcelona. Es reuneixen el Director General de l´administració Local, el Governador Civil de Tarragona i els dos Ajuntaments.
 Es va confirmar tot el que s´havia dit abans, les 191 hectàrees, però la Ràpita Ja no dona 1 milió de pessetes si més no queda rebaixat l´oferiment en 800.00 pta. Totes les altres coses queden de la mateixa manera.
 Però en Joan Segarra diu i demana que es faci un paper per escrit de tot l´acordat per major seguretat i solemnitat. El Sr. Segarra rep una amonestació per part del Director General de l´Administració Local, per suposar que posa en dubte l´honorabilitat de les promeses del Ministre i pròpies.
 Es van fer moltes entrevistes, una d´elles fou la que celebraren en el proi terreny, després de la de Barcelona a léstiu de 1960 a l´Hotel Suís, proper a Sant Carles. Va presidir aquesta entrevista el Governador de la província i acorden el principal que ja havia estat tractat. Però sorgeixen noves exigències per part de la Ràpita en allò que fa referència a la línia de la platja. El Governador, molest per la manera en què es desemvolupa la reunió, va aixecar la sessió sense haver arribat a cap acord.
 
 

  DEFINITIVA SEGREGACIÓ

Quin pla de lliuta va tenir l´Ajuntament d´Alcanar i quines eren les armes que s´hauria de valer, ja que recentment acabada la nostra Guerra Civil, en una crisi que no es pot mesurar, de vencedors i vençuts, sense feina de cap mena, és a dir sense menjar, ni tampoc diners, on prop de 100 jóves havient mort al camp de lliuta, on prop de cinquanta persones havient estat assassinades per un bàndol i per l´altre, i amb aquest panorama de tot país convertit en ena presó. Potser tot el dit anteriorment no hagués calgut fer-ne refeència, o potser sí. Ho diem per crear una situació molt didicil d´imaginar. Ferran Bayerri era l´alcalde d´Alcanar, però que de veritat va pendre cartes en l´assumpte fou en Marià Suñer que aleshores era tinent d´Alcalde, i un altre senyor que el va ajudar molt, el Sr. López de Ayguavives, persona molt lligada a Alcanar. Cal dir que el Sr. Marià va mantenir repetides entrevistes amb el seu parent Serrano Suñer que aleshores era ministre Plenipotenciari i “cuñadisimo del dictador” del mateix que havia firmat la segregació del nostre terme a la Ràpita també per l´altra banda el Sr. López de Ayguavives va recórrer a moltes influències de Madrid i com no de la nostra comarca tal com Joaquim Bau Nolla.
No se sap a quin extrem van arribar el poder d´aquests influències, però aquell decret que havia signat el General Franco, cas inaudit en els anals de la història de l´era franquista, fou anul.lat, revocat pel Tribunal Suprem el 20 de febrer de 1952. Ja en aquells temps hi havia un altre alcalde a Alcanar, en Josep Fabregat (Nacio de Fabregat) . Aquest home va ser el primer que, d´una manera -ara en diríem democràtica-, va fer participar al poble del cas del terme, ja que anava pels carrers i s´atansava als grups de gent i sobreeixint d´alegria els comentava la bonanova, però noi els deia (ell potser no ho sabia) Que el Tribunal havia fallat a favor d´Alcanar (per falta de forma en la primera petició). Aquesta anomalia consistia a què la primera sol.licitut, els habitants del Barri Espanyol l´havien feta a l´Ajuntament de la Ràpita, en compte de fer-la al d´Alcanar, o siga, el seu propi Ajuntament. No obstant això, aquesta sentència va tardar més d´un any a fer-se efectiva. O siga, que el seu compliment es feia el 7 de maig de 1953.