2.- La manca de consideracions d'ordre geogràfic,
demogràfic, econòmic o administratiu que facin necessària
o aconsellable la segregació-agregació.
2.1.- Les característiques geogràfiques del sector no
fa necessària o aconsellable la segregació-agregació.
La Memòria assenyala, en primer lloc, "que el territori
que es proposa agregar a Sant Carles, s'inclou dins del corredor litoral
que es troba entre la Serra del Montsià i la costa, corredor al
llarg del qual s'estén el nucli de Sant Carles de la Ràpita.
En la seva vessant sud, el susdit corredor, atès que la Serra del
Montsià transcorre de forma esviaixada respecte de la costa, es
converteix en un pas estret a l'alçada de la cimentera, just a l'inici
del desviament de la carretera nacional N-340, on es proposa situar el
límit sud del nou terme municipal de Sant Carles".
Així, la Memòria es limita a assenyalar l'acci-dent
geogrà-fic de la incidència de la Serra del Montsià
sobre la platja, el qual es produeix en el punt on hi ha la cimente-ra,
per a justificar el pretès límit de la segrega-ció-agregació.
Ara bé, una cosa és que aquest accident geo-gràfic
pugui servir per a fixar un límit, i una altra que aquest accident
geogràfic faci necessària o aconsellable la segregació-agregació.
Al respecte, cal observar:
A).- Que la cimentera es un accident produït per la ma de
l'home, que ser si mateix no delimita geograficament cap territori, i sempre
de molt menys relevància que l'actual límit de terme municipal,
el Barranc de la Granja.
B).- Les característiques topogràfiques i econòmiques
a un costat i a l'altre de la cimentera són pràcticament
idènti-ques. Els únics elements sobrevinguts són la
pròpia cimentera i el desviament de la Variant. No obstant, tant
el desviament de la Variant com la cimentera són productes de la
mà de l'home, que avui estan i demà poden desaparèi-xer.
Per això, de cap mode, poden consti-tuir-se en elements determinats
per a la separació del territori. Per aquests motius, ni la carrete-ra,
ni la cimentera poden justifi-car, per raons geogràfiques, que el
territori d'un costat de la cimentera sigui necessari o aconsella-ble que
passi al terme munici-pal de Sant Carles i el de l'altre costat hagi de
mantenir-se en el terme d'Alcanar.
Per altra banda, tampoc és cert que el punt en el que
està situada la cimentera sigui el punt d'inflexió del corredor
litoral i l'horta de riu Sènia, on es situen els nuclis d'Alcanar
i Les Cases d'Alcanar, com diu la Memòria. L'horta del riu
Sènia no confronta amb la cimentera, sinó que els sòls
situats a ambdós costat d'ella estan, en la part que no s'han urbanitzats,
destinats a cultius de secà. Així, des del punt de vista
agrícola, tampoc hi ha cap diferèn-cia entre els sòls
que Sant Carles de la Ràpita pretén agregar-se amb els sòls
immediats a la cimentera que romandrien en el terme d'Alcanar. Per això,
aquella argumentació està fora de lloc.
El que si és cert, és que, avui per avui, la comunicació
entre Alcanar-Platja i Sant Carles de la Ràpita, i la d'Alcanar-Platja
i Alcanar està constituïda per la mateixa via de circulació,
és a dir la Carretera N-340. Aquesta carretera és la que
provenint de Vinaròs, uneix Alcanar amb Les Cases d'Alcanar i Alcanar-Platja,
i continua, traves-sant el municipi de Sant Carles, direcció Tarragona.
Els residents d'Alcanar-Platja han d'utilitzar la mateixa carretera tant
per a anar a Alcanar, com a Sant Carles, com també la utilitzen
els veïns de Sant Carles per anar a Alcanar i els d'Alcanar per anar
a Sant Carles, sense que aquest fet pugui ser pres en consideració
per a justificar una agregació de la totalitat del terme municipal
d'Alcanar a Sant Carles o la totalitat del terme de Sant Carles al d'Alcanar.
De tot el qual es pot concloure que no existeix cap conside-ració
d'ordre geogràfic que aconse-lli modificar l'actual delimitació
dels termes municipals, tal com proposa l'Ajuntament de Sant Carles de
la Ràpita.
2.2.- Tampoc existeixen consideracions d'ordre demogràfic
que facin necessària o aconsellin la segregació-agregació.
La composició demogràfica del sector d'Alcanar-Platja,
derivada essencialment d'habitatges de segona residència o de nou
poblament, es difícil que pugui formular requeri-ments d'aquest
ordre, tant des del punt de vista històric o tradicional, com des
del punt de vista sociològic.
La Memòria, al respecte, assenyala que "cal posar de manifest
que els habitants fixes de la zona que es pretén segregar, són
naturals d'altres municipis i difícil-ment en trobaríem que
ho fossin d'Alcanar. Són persones que han traslladat el seu domicili
a Alcanar-Platja, en anar-se estenent el nucli capitalitat de Sant Carles
en direcció sud". Ara bé, aquestes últimes afirmacions
són totalment gratuïtes, a partir del moment que cap prova
s'aporta sobre aquest particular.
El fet es un altre. En els temps actuals, entre dos municipis
veïns, el normal es que es produeixi una notable fluidesa de relacions.
Veïns de Sant Carles treballen i utilitzen serveis d'Alcanar, com
els d'Alcanar treballen i utilitzen els de Sant Carles. Com a doc. núm.
5, s'incor-pora un escrit de "Valenciana de Cementos" que, textual-ment,
diu:
"a) Nuestra fábrica de cemento, desde su inicio, se encuentra
integrada en el entorno urbanístico de toda la zona de Montsià,
existiendo una continuidad física i socio-econòmica
del ejercicio de nuestra actividad i que redunda en una repercusión
de todo el entorno de la franja costera de Alcanar-Playa, de las Casas
de Alcanar propiamente, así com de las ciudades limítro-fes.
b) La citada repercusión socio-económica se demuestra
por la diversa procedencia del personal empleado en la fábrica,
que proviene de todas las poblaciones limí-trofes costeras i del
interior, así existe personal de Vinaroz, San Carlos de la Rápita
y, por supuesto, del propio Alcanar, entre otras, Así mismo no hay
que olvidar que existe repercusión también en el sector de
servicios".
El mateix podrien dir moltes altres empreses d'Alcanar que tenen
en les seves nómines veïns de Sant Carles de la Ràpita.
La realitat és que la Memòria, apart de la menció
transcri-ta, tampoc explícita cap conside-ració que,
des del caire demogràfic, faci necessària o convenient l'alteració
de termes municipals, la qual cosa es fonamental, si es vol fer una fonamentació
en aquest ordre, si bé a més a més de fer-la hauria
estat necessari que, en tot cas, l'hagués justificat.
2.3.- Les úniques consideracions de tipus econòmic
que formula l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita van orientades
a conseguir una millora econòmica per al seu municipi, no per "Alcanar-Platja"
En aquest apartat és on la Memòria formula la desgraciada
teoria de l'"espai vital", per a justificar la incorporació del
sector "Alcanar-Platja". I ho fa precisament amb els mateixos arguments
que es van al?legar per a justificar les expansions territorials dels Estats
als anys 30.
En efecte, segons la Memòria, tal com s'ha assenyalat
anteriorment, "per a Sant Carles de la Ràpita és vital la
tramitació de l'expedient de segrega-ció-agregació
que ens ocupa, en busca de potenciar una activitat econòmica per
al seus veïns, amb la creació que suposaria de nous llocs de
treball, dels que actualment estan malauradament mancats. El caràcter
vital a que ens referíem, ve donat per la pròpia configuració
del municipi de Sant Carles de la Ràpita, sense espai on situar
possi-bles assentaments per desenvolupar activitats residencials i turístiques,
conforme a la seva vocació, quan el turisme és una de les
seves poques possibilitats de creixement".
Davant d'aquestes afirmacions, cal posar de relleu el pormenoritzat
estudi realitzat en l'escrit d'al.legacions presentat per la Sra. Cristina
Reverter Cid i altres contra la segregació-agregació, en
el que se patentitza com el municipi de Sant Carles de la Ràpita
és una de les poblaci-ons del Montsià que manté equilibrats
els tres sectors de la producció -pag. 30-, amb un manteniment dels
cultius agrícols de regadiu i un increment de les captures en la
pesca; l'existència d'un sector industrial en el camp tèxtil,
fabricació de mosaics, extracció d'àrids, unes petites
drassanes i fabricació d'articles de nacre, i un important sector
de serveis.
D'aquesta forma, no és cert que l'única possibilitat
de creixement de la població sigui el sector turístic, quan
hi ha altres sectors en fase de creixement. Més encara. Les possibilitats
de creixement del sector turístic de Sant Carles, en funció
de l'oferta de sòl, en aquest moments, són pràcticament
ilimitades
En efecte, com s'ha dit,el sòl disponible per a edificar
i urbanitzar, en aquests moments, en el propi terme munici-pal, es molt
important, a partir del moment que assoleix el nombre de 8.261 habitatges,
sense prendre en consideració els sòls que podran estar destinats
a l'hosteleria.
D'aquesta forma, la proposta de la segregació-agregació
es constitueix en un pur desitg d'expansionisme territorial, sense cap
més lógica que la d'incrementar la superfície del
seu territori i les seves bases impositives.
Per altra banda, en relació a la capacitat inversora en
el territori, al?legada per l'Ajuntament de Sant Carles en relació
a aquest apartat, no està de més recordar que el passeig
marítim, amb una sèrie d'espigons i aportacions d'arenes
per a crear platges, al que es refereix la Memòria, ha estat una
inversió de la Direcció General de Costes de la Genera-litat.
Per altra banda, la urbanització de l'antiga factoria
"Cros" es considerada per l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita
com una urbanització d'habitatges de luxe. Ara bé, per tractar-se
de terrenys integrats al Patrimoni Munici-pal del Sòl, de conformitat
amb el que disposa l'art. 280.1 del D.L. 1/1992, de 26 de juny, que aprovà
el text refòs de la Llei del Sòl, els esmentats terrenys
"deberán ser destina-dos a la construcción de viviendas sujetas
a algún régimen de protección pública o a otros
usos de interés social, de acuerdo con el planeamiento urbanístico".
D'aquesta forma, queda clarament evidenciat com l'Ajunta-ment
de Sant Carles de la Ràpita, si decideix destinar els sòls
de l'antiga fàbrica "Cros" a un altre destí diferent del
contemplat a l'esmentat art. 280.1, procedirà a la seva infracció.
Cal recordar que aquest precepte no va ser declarat inconstitucional per
la STC 61/1997, de 20 de març, i ha estat declarat vigent per la
Disposició Transi-tòria ünica de la Llei 6/1998, de
13 d'abril, de règim del sòl i valoracions.
Així doncs, no són certes les afirmacions de la
Memòria, quan assenya-len que:
"L'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita es troba en
una situació insostenible, doncs, d'una banda, està sotmès
a una forta pressió social que li exigeix actuacions en un determinat
sentit, i d'altra banda, no pot emprendre-les pel simple fet administratiu
que l'únic territori on podria actuar es troba separat per una línia
virtual de divisió de termes municipals".
El municipi de Sant Carles de la Ràpita té unes
importants possibilitats de creixement en tots els aspectes. Si aquest
creixement es produirà o no es una qüestió que el temps
ho dirà, però el que és segur es que mai no serà
per manca de sòl per a urbanitzar i edificar. Per aquest motiu,
no pot haver cap tipus de tensió social, apart d'aquelles interes-sades
o que artificialment es vulguin crear.
2.4.- Finalment, l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita
tampoc justifica les raons per les que, des del punt de vista administratiu,
resulta necessari o aconsellable la segregació-agregació.
D'entrada cal assenyalar que els únics serveis aquí
a considerar són els serveis municipals, a partir del moment que
unicament aquestos són els que podrien justificar una alteració
de termes municipals per a una millor prestació.
Pel contrari, no es pot fer cap consideració en relació
als serveis estatals i autonòmics, els quals sempre es conce-beixen
com serveis supralocals, amb independència on es situi la seva seu,
ni els religiosos o els de les companyi-es de serveis, que responen a criteris
diferents dels estrictament municipals, i que solament als seus titulars
els correspon decidir. L'Estat o la Generalitat són els que, al
seu cas, haurien de tramitar d'ofici l'alteració dels termes municipals,
en el supòsit que l'actual divisió comportés disfuncions
per a poder prestar els propis serveis estatals o autonómics.
Per això, les al.legacions que realitza la Memòria
envers a la demarcació de la dotació de la Guàrdia
Civil i la de la Parròquia de Sant Josep Obrer de Sant Carles, les
quals arriben fins al Torrent de la Martinenca, o que la Telefò-nica
també s'endinsa en el sector "Alcanar-Platja" res tenen a veure
amb la previsió que realitza a l'efecte l'art. 14 del Reglament.
Està fora de toda lógica que el desplegament de
les forces de segure-tat, la prestació de serveis religiosos o les
conveniències de la Telefònica poguessin condicionar les
delimitacions dels termes municipals, els quals responen a una altra classe
d'interessos. Hauria estat impensable que la divisió entre Catalunya
i Aragó hagués quedat condicio-nada per la delimita-ció
dels bisbats de Lleida i de Barbastro o que la divisió comarcal
avui existent estigués condi-cionada per la divisió de Catalunya
en regions i sectors sanitaris, la qual tampoc coincideix amb aquella divisió
comarcal.
Tampoc l'assistència d'alumnes d'Alcanar-Platja
a centres de Sant Carles pot ésser determinant per a justificar
l'alteració dels termes municipals, especialment si es pren en consideració
que la documentació aportada fa referència a l'any 1.995,
i que 10 alumnes de l'Institut d'Ensenyament Secundari "Els Alfacs" estan
empadronats a Alcanar i a Les Cases d'Alcanar. Si aquest fet fos determinant,
l'Ajunta-ment de Sant Carles hauria degut demanar la incorporació
de tot el terme municipal d'Alcanar al seu propi terme municipal.
Com document núm. 5 s'acompanya escrit pel que s'acredita
que el municipi d'Alcanar té les suficients places escolars per
atendre les seves necessitats.
Per tots aquests motius, un cop més, es pot afirmar que
no hi ha cap consideració d'ordre administratiu que faci necessària
o aconsellable la segregació-agregació.
MENU ANTERIOR
MENU PRINCIPAL