1.- L'existència d'uns nuclis de població
que formin un conjunt amb continuïtat urbana.
L'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, per a fonamentar
la incorporació de nous territoris, al?lega que, en el present cas,
es dona la referida cir-cumstància. Aquest Ajuntament s'ha
d'oposar a dita preten-sió, en funció de les següents
consideracions:
1.1.- Característiques del territori a que va referida
la petició de segregació-agregació.
El territori ocupat pels termes municipals de Sant Carles de
la Ràpita i d'Alcanar formen un llarg corredor, planer només
vora mar, que guanya ràpidament altura al nord i oest pels contraforts
de la Serra de Montsià. Cap al sud, més enllà dels
darrers contraforts de la Serra i del nucli de les Cases d'Alcanar, la
plana es mostra més dilatada, on es desenvolupa una intensa explotació
hortofrutícola que aprofita la bonança climatològica
i unes importants reserves hídriques en el subsòl.
En aquest corredor, delimitat al nord pel terme municipal d'Amposta
i al sud per les Cases d'Alcanar, s'han endegat múltiples actuacions
de tipus urbanístic-turístic, tant en el territori comprés
dins del terme municipal de Sant Carles, com en el d'Alcanar. L'esmentat
corredor, dins del terme d'Alcanar es denomina comunment "Alcanar-Platja".
En el sector "Alcanar-Platja" s'han situat varies urba-nitzacions
de promoció particular, relligades entre sí per sòls
classificats com urbanitzables progra-mats, especial-ment en el territori
existent entre la Variant de la Carretera i el Mar.
En concret, en aquest sector hi ha les urbanit-zacions de La
Pau-La Unión; Atzavara; Azul; Les 3 Palmeres; Apartamen-tos Torres;
Serramar; Camí del Llop; Montsià Mar; Sota Montsià;
Martinenca; Sol i Mar; Montecar-lo; Selma, Garbí; Estona; Iruña,
entre les més relevants. Ara bé, sens perjudici de l'elevat
nombre d'urbanit-zacions, el sector "Alcanar-Platja" no constitueix un
conjunt urbà, ni tampoc entre elles hi ha una continuïtat urbana,
ja que de fet continuen separades, entre si, per amplis espais sense urbanitzar.
Aiximateix, el sector "Alcanar-Platja" està unit amb el
barri de les Cases d'Alca-nar mitjançant una franja de sòl
urbà existent al llarg de la costa que té una longitud d'uns
2.700 m., amb l'única excepció d'una petita peça de
terra situada junt a les Cases d'Alcanar classificada de sòl no
urbanitzable.
Pel nord, aquest sector afronta amb el terme municipal de Sant
Carles de la Ràpita mitjançant el Barranc de la Granja. Precisa-ment,
al moment en el que l'esmentat Barranc de la Granja conflueix amb la carretera,
el terme municipal de Sant Carles de la Ràpita s'introdueix al terme
d'Alca-nar, a mode d'enclavament aïllat dins del terme municipal d'Alcanar,
el qual està delimitat pel propi Barranc de la Granja, la carretera
N-340, el mar i per antigues cases existents en el terme d'Alcanar. Aquest
enclavament serà objecte d'anàlisi més endavant.
Doncs bé, a criteri de l'Ajuntament de Sant Carles de
la Ràpita, aquest enclavament és el que produeix la continuï-tat
urbana, i, en definitiva, permet l'aplicació de l'esmentat art.
14 del Reglament de demarcació per a agregar una important superfície
de territori.
1.2.- El sector Alcanar-Platja i el nucli de Sant Carles no formen
un sol conjunt urbà.
Des del punt de vista gramatical, i atenent-se al Dicciona-ri
de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, el terme "conjunt"
ha de ser interpretat com "la reunió de persones o de coses que
formen un tot les unes amb les altres". D'aquesta forma, el concepte de
"conjunt" s'iden-tifica amb el terme "confusió", normalment acceptat
pel TSJC a l'interpretar l'art. 14 del Reglament de demarcació.
Per la seva banda,l'esmentat Diccionari defineix el terme "confusió"
com un "estat d'aplec de coses mesclades de manera que no es poden distingir
les unes de les altres".
En aquest cas entre la pretesa part segregada i el nucli agregador
no es produeix una unió que comporti que una i altre formin un tot
o un aplec de territoris que no es puguem distingir una d'altre.
El plànol núm. 9 de la Memòria, volum I,
formulada per l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, consta un
plànol topogràfic i d'edificació d'aquell sector
corresponent a l'any 1.990. De conformitat amb aquest plànol, el
sector "Alcanar-Platja" i de Sant Carles de la Ràpita no formen
una unió territorial que no permeti distingir el sector "Alcanar-Platja",
del nucli de població de Sant Carles de la Ràpita.
Per sobre la antiga carretera N-340, està prevista, en
el terme municipal de Sant Carles de la Ràpita, la urbanit-zació
del sòls de l'antiga fàbrica de la "Cros". Ara bé,
aquesta urbanització, i molt menys la seva edifica-ció, no
està executada, la qual cosa comporta l'existència d'una
franja de 20 Ha. sense consolidar constructivament, que evidentment
constitueix un important espai que separa les correspo-nents poblacions
i impedeix, en conseqüència, aquella unió o confusió.
Aquesta falta de conjunt queda reflectida, igualment, a les fotografies
que s'acompanyen a la Memòria -volum I- a continuació de
la pàgina 8. En totes elles, apareix clarament la gran franja de
sòl sense edificar que existeix entre ambdós municipis, la
qual, a la vegada, permet clarament la seva diferenciació.
Pel contrari, per sota la Carretera hi ha un petit enclava-ment,
al que abans s'ha fet referència, que queda aïllat de les poques
construccions existents en el sector de Sant Carles de la Ràpita
pel Barranc de la Granja. D'aquesta forma, la continuïtat aquí
es produeix en sentit contrari. Aquestes cases formen un sol conjunt amb
continuïtat urbana amb el terme d'Alcanar, i en atenció del
que disposa l'art. 14 del Reglament de demarcació, el lògic
seria que aquest enclavament fos incorporat al municipi d'Alcanar.
En aquest punt, no pot ser més enganyosa la fotografia
que consta a continuació de la pàgina 21, que fa referència
a les cases que conformen l'assenyalat enclava-ment, i que al contrari
del que es pretén demostrar -és a dir que el sector "Alcanar-Platja"
està unit amb el nucli de Sant Carles de la Ràpita- és
una prova com aquest petit enclava-ment del terme de Sant Carles de la
Ràpita està físicament unit i confós amb les
edifica-cions d'Alcanar.
Per altra banda, tampoc hi ha confusió poblacional entre
aquest nucli poblacional d'Alcanar-Platja situat junt al Barranc de la
Granja i la urbanització més propera a ell, a partir del
moment que entre aquests límits existeix una amplia franja sense
construir. I el mateix passa en relació amb les altres urbanitzacions
existents al sector, com abans s'ha assenyalat.
Finalment, la manca de conjunt urbà entre la part segregada
i el nucli poblacional agregador tampoc es pot produir pel fet que el planejament
urbanístic d'ambdós municipis, en el sector "Alcanar-Platja"
i Sant Carles de la Ràpita, tendeixi a una ordenació de conjunt,
per quant:
A).- La planificació urbanística del sector "Alcanar-Platja"
és totalment autònoma, sense estar vinculada per res a la
de l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita. Aquest fet està
reconegut per la Direcció General d'Ordena-ció del Territori
i Urbanisme, en escrit de data 11 de juny de 1998, una còpia del
qual s'acompanya com a doc. 3, en el qual, textualment, es diu:
"El Pla general d'Alcanar contempla previsions de sòl
urbà i urbanitzable que comporten continuïtats viàries
amb el sòl urbà de Sant Carles de la Ràpita, això
no obstant aquest no és un fet excepcional en el planeja-ment urbanístic
general dels nostres municipis, per l'altra banda cal assenyalar que el
Pla general d'Alcanar no preveu ni condiciona el desenvolupament d'aquests
àmbits al desenvolupament previ dels ter-renys confrontats al terme
de Sant Carles".
B).- Aiximateix cal recordar que la conforma-ció del concepte
de conjunt urbà en funció de l'ordenació urbanís-tica
ve establert a l'art. 8.2 del Reglament de demarcació territorial,
en relació a l'art. 7.1 del propi Reglament. Doncs bé, les
previsions que es realitzen en l'esmentat art. 7.1 no són d'aplicació
als supòsits de segregació-agregació, per així
haver-ho disposat expressament l'art.15 del propi Reglament.
1.3.- Finalment, entre el sector "Alcanar-Platja" i el nucli
de Sant Carles de la Ràpita tampoc hi ha continuïtat urbana.
El sol fet que és pugui produir un simple contacte entre
dues edificacions de dos termes diferents no suposa una continuïtat
edificatòria entre ells, tal com diu la sentència del TSJC
de data 19 de gener de 1.994 -rec. núm. 833/90, Sec. 1ª-, en
la qual es manifesta que "si bien hay continuidad física en una
calle entre las casas de Barbens i las de Seana, no puede por ello sin
más decirse que haya confusión de los núcleos urbanos".
La continuïtat urbana és un resultat de tots els
elements que integren el fet urbà, tals com població, valors
històrics i tradicionals i serveis. Des d'aquesta óptica,
entre el sector "Alcanar-Platja" i el nucli de Sant Carles de la Ràpita
no existeix una continuïtat entre les poblaci-ons d'ambdós
territoris -com abans s'ha justificat-, ni de serveis o equipaments urbans.
Tampoc, des del punt de vista històric i tradicional, han existit
lligaments entre el sector "Alcanar-Platja" i Sant Carles, que justifiquessin
l'extensió d'aquest últim municipi en aquell sector.
El sector "Alcanar-Platja" està poblat, fonamentalment,
per habitatges de segona residència, la qual cosa fa que la població
resident està estretament lligada al territori pel fet del seu assentament,
sense cap més altra projecció.
Tot això comporta que el sector "Alcanar-Platja" sigui
considerat per la població canarea com una part bàsica de
la pròpia població d'Alcanar, com la seva projecció
en la platja. El fet que s'hagin recollit unes 4.500 firmes oposant-se
a la segregació-agregació és una prova de com la població
canarea considera com a part substancial del propi municipi, el referit
sector.
MENU ANTERIOR
MENU PRINCIPAL