I.- EL MARC JURÍDIC DE LES ALTERACIONS
DEL TERMES MUNICIPALS MITJANÇANT SEGREGACIONS-AGREGACIONS.
L'art.1 de la Llei 7/1.985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del
règim local, determina que els municipis són entitats bàsiques
de l'organització territorial de l'Estat i l'àmbit de participació
ciutadana en els assumptes públics, que institucionalitzen i gestionen
amb autonomia els interessos propis de les corresponents colectivitats.
En la mateixa línia, l'art. 1 de la Llei 8/1987, de 15
d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, assenyala que
"els municipis i les comarques són els ens locals en què
s'organitza territorialment la Generalitat de Catalun-ya", afegint l'art.
3 que "el municipi, la comarca i la província tenen naturalesa territorial
i gaudeixen d'auto-nomia per a la gestió dels interessos respectius".
D'aquesta forma, el municipi està revestit de dos aspectes
fonamentals: d'una banda és un àmbit territorial per a l'organització
de l'Estat i de la Generalitat, i d'altra un canal de participació
ciutadana en els assumptes públics, mitjançant el qual es
gestionen amb autonomia els interes-sos propis de la corresponen colectivitat.
D'aquesta forma;
A).- Com a àmbit territorial d'organització de
l'Estat i de la Generalitat, la delimitació territorial del municipi
respon als interessos generals de l'Estat i de la Generali-tat, als que
serveix de suport territorial per a la seva organització, i
B).- Com a àmbit territorial a través del qual
la comunitat participa en la gestió dels interessos de la pròpia
colectivitat, no pot dependre de les necessitats territo-rials d'un altre
municipi, sinó de les pròpies de la colectivitat local.
En conseqüència, en ambdós aspectes, el territori
d'un municipi o terme municipal està delimitat en funció
d'uns interessos generals, conformats tant pel fet de ser un element de
l'organització estatal o autonòmica, com per la conveniència
de comptar la Generalitat amb un mapa munici-pal el més ajustat
possible a l'interès general de Catalun-ya.
D'aquesta forma, qualsevol alteració que es vulgui intro-duir
a la divisió territorial de Catalunya en termes municipals, unicament
podrà produir-se en atenció als esmentats aspectes, fins
a l'extrem que no serà possible plantejar una alteració del
mapa municipal sinó és per a introduir-hi una millora a l'interès
general de Catalun-ya.
Doncs bé, en atenció a aquell interès general,
la Generali-tat està autoritzada a crear nous municipis, suprimir
els existents o alterar els termes municipals actuals. No obstant això,
per disposició de l'art. 11.2 de la Llei 8/1987, les potestats executives
de la pròpia Generalitat queden condicionades, a partir del moment
que s'estableix que la delimitació dels termes municipals han de
respondre a uns determinats paràmetres. Així:
"La delimitació territorial del terme municipal ha d'atendre
a les dimensions que li són més idònies per a l'exercici
de les funcions públiques que l'ajunta-ment te encomanades, amb
especial consideració dels criteris següents: la representació
d'una colectivitat que té consciència com a tal, l'existència
de valors històrics i tradicionals i la capacitat de la gestió
dels serveis públics que l'ajuntament té encomanats".
Aiximateix, el Reglament de demarcació territorial i població
dels ens locals, al capítol III, estableix els requisits que la
Generalitat, en la seva funció de tutela.-la dels interessos generals
que estan implícits en la delimi-tació dels termes municipals,
ha de prendre en consideració per a aprovar qualsevol forma d'alteració
dels esmentats termes municipals.
En el que aquí es fa referència, l'art. 14 assenyala
que:
"Es pot procedir a la segregació de part d'un municipi
o de diversos municipis per agregar-se a un altre en alguns dels casos
següents:
a).- Quan els nuclis de població formen un sol conjunt
amb continuïtat urbana.
b).- Quan consideracions d'ordre geogràfic, de-mogràfic,
econòmic o administratiu ho fan necessari o aconsellable".
Per la seva banda, l'art. 15, del propi Reglament, determi-na
que:
"Als efectes del que disposa l'article anterior, són
d'aplicació els criteris regulats a l'article 7.2 i 7.3 d'aquest
Reglament."
Pel que aquí interessa, cal recordar que l'article 7.2
disposa:
"Per procedir a l'agregació és necessari que el
municipi a favor del qual s'ha de fer la incorporació tingui major
contingut i potencial demogràfic i econòmic i disposi dels
mitjans personals i materials per gestionar tots els serveis...".
Ara bé, els referits articles 14 i 7.2 cal que s'apliquin,
concretament, per a aconseguir els objectius anunciats a l'art. 11.2 de
la Llei 8/1987, ja que el contrari comporta-ria una infracció de
l'esmentat precepte, i en conse-qüència es produiria un supòsit
d'anul.labilitat de la correspo-nent resolució.
S'acompanya a aquest escrit, com a document núm.1, un
dictamen jurídic emès pel lletrat Sr. Miquel Roca Junyent,
en el que s'analitzen els esmentats preceptes, al qual es fa remissió
en tots els seus extrems i de forma especial quan es refereix:
1er. Al concepte d'"un sol conjunt", el qual s'ha de considerar
com a confusió entre poblacions, de tal manera que existirà
un sol conjunt poblacional, quan es produeixi una confusió entre
la part segregada i el municipi agrega-dor.
2on. Al concepte de "continuïtat urbana", entès no
com una simple continuïtat física, sinó com la de tots
els elements que, atès el que disposa el referit art. 11.2, integren
el fet urbà: població; valors històrics i tradicional,
i ser-veis.
3er. Al caràcter d'excepcional i extraordinari que la
legislació i la jurisprudència atribueixen al procediment
d'alteració dels municipis, especialment al supòsit
d'una segregació parcial per agregació a un altre municipi,
en la que s'imposa la necessitat de considerar amb caràcter previ
altres mecanismes per a donar satisfacció a la millor qualitat dels
serveis públics locals en l'àmbit del seu propi territori,
i
4art.- L'obligatorietat per part de l'Ajuntament que proposa
la segregació-agregació de provar que es donen totes les
circumstàncies contemplades a la llei per a procedir a l'alteració
dels termes municipals.
En base a tot l'abans exposat, aquest Ajuntament entén
que al present cas no es donen els requisits legals per a procedir a segregar
part del terme municipal d'Alcanar per a ser agregada al terme municipal
de Sant Carles de la Ràpita, i per tant correspon que sigui denegada
la petició, pels motius que a continuació s'examinaran.
MENU PRINCIPAL