Ha aparegut amb força la Plataforma Ciutadana per Alcanar, que ha assumit el paper de recollir les signatures i fer les al·legacions ciutadanes, tal com es preveu en els tràmits que ha engegat l'Ajuntament de La Ràpita.

Amb el lema Ni un pam! està organitzant actes per presentar-se al pobles i unir al màxim les forces.
 

El 3 de juny la Plataforma ha presentat les seues al.legacions a l'Ajuntament de La Ràpita.

AL.LEGACIONS:

1ª.- La moció aprovada pel Ple d'aqueix Ajuntament motiva la iniciació de l'expedient dient que "avui, després d'un cert periode de temps, la voluntat i la necessitat d'ampliar el terme és encara més manifesta per la Urbanització en curs Vila del Far". Si avui, a punt d'entrar al segle XXI , tinguessen cap validesa arguments com aquest, de "voluntat i necessitat d'ampliar el terme", o de posar en marxa processos "de reivindicació territorial", tot el mapa municipal de l'Estat trontollaria, ja que no deu haver-hi cap municipi que no en tinga, de capricis "d'ampliar el terme".

2ª.- Mentre els rapitencs treballaven al Delta (en el conreu de l'arròs) o pescant al mar, els canareus de fa moltes dècades van convertir amb el seu esforç i la seua suor les faldes del Montsià en bancals cultivables, on han crescut les oliveres i garrofers que hi conformen el paisatge i li donen personalitat. és que el valor sentimental que aquests bancals tenen per als hereus d'aquells esforçats pagesos, no s'ha de tenir en compte? Com el mesurarien els annexionistes? Algun especulador, còmodament assegut al silló, gosarà posar-hi preu?

3ª.- El territori d'un municipi és la mateixa essència del poble que hi viu. Les persones van i vènen; hi ha moviments migratoris, i amb els anys -per llei de vida- els homes i les dones ja no són els mateixos. Però la terra que xafem i on vivim i treballem, la TERRA que hem heretat dels avantpassats, la TERRA que és NOSTRA pel seu esforç no canvia pas.

4ª.- Per als promotors urbanístics foranis, la zona d'Alcanar-Platja és un seductor pastís susceptible de ser consumit d'una manera apressada i irreversible, per a obtenir-ne fàcils guanys econòmics. En canvi, per la totalitat dels canareus i canareves, ALCANAR-PLATJA té un valor no traduïble a vots ni a euros. Un valor que els pobles -com Alcanar- que vénen de lluny i que han hagut de lluitar molt contra un medi no gaire generós, no mesuren en pessetes per metre quadrat. Un valor que municipis de més recent creació i , per tant, amb menys arrels, potser no saben respectar per manca de sensibilitat històrica.

5ª.- Al terme Municipal de la Ràpita li quedem molts kilòmetres per a seguir creixent, si al seu Ajuntament tant de goig li fa. Aqueixa sort d'espai vital el té la Ràpita a casa seua, precisament. Un cop d'ull al seu enorme terme municipal (50,94 quilòmetres quadrats) demostra que el seu nucli urbà té possibilitats de crèixer en totes direccions. Sobretot, cap a la seua plana septentrional. Com s'explica l'obstinació de l'Ajuntament Rapitenc de fer-ho exclusivament cap al Sud? Qui pot pensar amb un mínim de seny i de rigor que siguen de rebut arguments com "la voluntat i necessitat d'ampliar el terme", en aqueixes altures de segle?