 |
|
|
El municipi d'Alcanar es el que està situat més
al sud de la façana costera catalana just al costat del massís
del Montsià, entre Sant Carles de la Ràpita ,Ulldecona i
el riu Sénia; límit entre la comunitat Valenciana i Catalunya.
La seva extensió és de 39,19 Km2 .El seu principal nucli
poblat està situat al costat del riu Sénia i el seu terme
municipal S' estén al llarg d' aproximadament 14 Km de costa, al
mig de la qual hi ha el nucli pescador de les cases d' Alcanar. La resta
de la costa està poblada per petites edificacions vora el mar; són
el que tradicionalment s'anomenen prats, sínies o sorts. En altre
temps dedicades a l'explotació agrària de regadiu de les
nombroses i reduïdes parcel·les que formen el colorit mosaic
de la geografia canareva i que avui dia més aviat son utilitzades
com a segones residències o residències d' estiu. Al costat
de les quals creixen cada cop més les modernes edificacions ,xalets
i urbanitzacions que poc a poc van canviant la fisonomia pròpia
les formes de pensar i de viure. Malgrat tot Alcanar encara conserva una
forta identitat pròpia que, amb una economia principalment agrícola
i una forma de vida tranquil·la que a diferència d' altres
llocs del seu voltant no ha estat destruïda per una gran afluència
de turistes.
RELLEU
El relleu més important està constituït pel massís
del Montsià, prolongació de la serralada litoral catalana
que travessa tota la costa de Nord a Sud i que es precisament el massís
del Montsià on troba la seva última representació
a Catalunya. Està constituït per calcàries cretàciques
de plegament alpí, amb uns vessants molt pronunciats i força
erosionats. És poblat principalment per màquia i garriga;
arbustos de fulla estreta i molt resistents a la sequera; la seva altura
es de 762 m.
La major part del terme municipal s’estén de forma paral·lela
entre la mar i el massís del Montsià formant una llarga plana
on han proliferat durant segles tot tipus de cultiu tant de secà
om de regadiu.
Cap al Sud, a Sol de Riu; la costa s'enlaira en uns patits penya-segats
que la mar erosiona lentament formant petites i tranquil·les cales
conegudes per tots els canareus, i on s'hi poden trobar un dels mariscos
més apreciats i no molt coneguts, els dàtils.
CULTIUS
Al nord predominen els conreus d'olivera garrofers i algun ametller,
i la part més muntanyosa només hi creixen alzines i
alguns dels típics arbustos que abunden en aquesta costa mediterrània
tot i que en els últims temps han estat desplaçats de forma
progressiva per pins. La part més alta del massís del Montsià
està totalment despoblada de vegetació i greument erosionada.
Es precisament en la costa on els cultius prenen un colorit especial
i on s'hi conreen la major part de les hortalisses que hi ha avui dia des
de les tomaques fins als que van ser en altres temps els famosos primentons
d'Alcanar. Aquests cultius, tant típics en altres temps, han estat
cedint terreny en els últims anys com a conseqüència
de la seva baixa rendibilitat econòmica en front del cultiu predominant
avui dia el taronger. D'aquesta forma Alcanar s'ha convertit en tota una
potència explotadora de cítrics tant pel que fa a la producció
de plantes on hi destaquen una sèrie de cooperatives amb una forta
tradició que donen feina a una gran part de la població;
com pel que fa referència a la comercialització de fruits.
Aquesta evolució ha estat sempre gradual i mai traumàtica.
Tot va començar fa molts anys amb l'excavació dels primers
pous que extreien l'aigua mitjançant un senzill sistema d'engranatges
i cordes que primer eren de fusta que gradualment varen ser substituts
per el ferro i que utilitzaven la tracció animal per funcionar.
Aquestes sínies estaven repartides per tota la costa i la seva finalitat
era irrigar una petita extensió de terra destinada primordialment
a cobrir les necessites bàsiques tot i que sempre podien generar
un petit excedent per vendre. Amb l'arribada dels nous avenços duts
a terme de la ma de la revolució industrial el sistema d'extracció
de l'aigua del subsòl va modernitzar-se amb la incorporació
del motor. Primer el d'explosió i després l’elèctric
cosa que va permetre fer nous pous, més profunds i que extragueren
l'aigua amb més eficàcia transformant els cultius tradicionals
d'oliveres i garrofers primer amb una colorida horta i més tard
amb una extensa plana de cítrics fins arribar avui dia l’Alcanar
que tots coneixem.
EL PONT DELS ESTRETES
El pont dels Estretets és l’únic vestigi romà que queda en el nostre poble. Constitueix una resta de l’antiga via romana que travessava les faldes del Montsià frontereres al mar i que comunicava a Amposta amb Penyíscola. Aquesta via creuava el riu Sénia pel punt denominat els estretes, on encara resta avui dia un dels arcs del pont. Aquestes restes que han resistit durant segles les periòdiques avingudes del riu son probablement d’origen romà o inclus podria tractar-se també d’una construcció preromana. Sigui quin sigui el seu origen es digne de ser respectat i ser inclòs en tota visita turística al nostre poble a igual que la Moleta o el Remei. El pont primitiu es composava de dos arcs amb els seus respectius estreps i ses seves proporcions responien a les següents mesures: llum d’arc 3,14 metres, anden 3,37, altura sobre el nivell actual 3,50 i amplada de la unió entre els dos arcs 2,50. Aquest vestigi del passat confirma la existència de la existència de l’antiga doble via pretòria o aureliana que es formava un cop arribava al Montsià. És conegut que la doble via principal creuava la nostra comarca passant pel Perello, l’Aldea, Tortosa, Galera, Milianes, Ulldecona, Traiguera,etc. En canvi la via secundària venia per la costa voltant el Montsià,unint Amposta amb Alcanar, passant pels Estretets amb direcció a l’antiga Chersonesus (Penyiscola) amb direcció a Penyiscola. L’esmentada bifurcació de la via romana va haver de coincidir amb les dues vies de comunicació existents durant la dominació musulmana entre Tortosa i València a que es refereix la crònica del moro Rasis “et de Tortosa a Valencia há ciento et cincuenta migueros por el camino de Mastronias que es más luengo que el de los Fijos de Darache. Pel que fa a la via romana secundària i que correspon al que avui es el terme municipal d’Alcanar, la trajectòria que podria marcar-se al llarg de la falda del Montsià, seguint les ondulacions al llarg del camí dels bandolers i a partir del Mas de Rabassa, el camí devia anar pel costat de les torres del Moro, del Calvo i del Marqués; per travessar posteriorment la partida del Mas d’en Serra, el barranc de les Forques, el camí del cementiri i a partir d’Alcanar per les Martorelles fins el pont dels Estretes, seguint l’antic lligallo del pont fins l’antic pont sobre el Cervol de Vinarós que actualment està sent restaurat.
L´Ermita és un centre de devolució
popular envers la Patrona del poble, la Mare de Deú del Remei, El
seu emplaçament
privilegiat permet gaudir d´una vista panoràmica estupenda
sobre el Mar Mediterrani, divisant la línia constanera des de la
Punta de la Banya que tanca la Badia dels Alfacs fins als ports de
Benicarló i Peníscola. també es molt agradable l´olor
d´azar
procedent dels camps de tarongers i clementins d´Alcanar.
La construcció es remunta a tres èpoques:
A la suposada capella antiquíssima coetània
de la fundació d´Alcanar entre els segles XIII i XIV.
Als inicis del segle XVII
L´ampliació amb la construcció
del creuer i la cúpula a preincipis del segle XIII.
La joia de l´ermita es la beneïda imatge de la Verge del Remei (segle XVII).
El segon diumenge d´octubre és el dia
de la Mare de Déu de Remei amb peregrinació a l´ermita
desde Alcanar fens el
santuari per la dreçera, la santa missa, l´arròs
dels pergrins són algunes de les activitats més destacades
a l´ermita. Solen durar
tres dies menys quan se celebra el quinquenari instaurat l´any
1939 i en el que es baixa la Verge al poble i la població acull
amb molta devoció la verge, la qual passeja pels carrers guarnits
artísticament.
La seva construcció data de dues èpoques
diferents separades per distància de més de tres segles,
i que la fan un exemple
únic dins el context arquitectònic del s. XVI-XVII a
Catalunya.
Hem de dir que la seva bellesa és deguda
bàsicament a la seva senzillesa ( parets sòlides, poques
obertures, torre...). La
manca gairebé total d´elements decoratius tant a l´interior
com a l´exterior, fan de l´església un edifici auster,
però majestuós i
imponent al cim de l´escalinata que la procedeix.
L´estetica de l´església parroquial
d´Alcanar respon a la mentalitat de l´època que van
inspirar edificis tan sezilles i alhora tan
boniques com l´Escorial.
La combinació d´una estructura de reminiscències
encara gòtiques i de les voltes de creueria amb altres elements
ja del tot
renaixentistes és usual a casa nostra, el que sorpren és
la tipologia que segueixen les voltes de creueria i el disseny de la
portada.
La portada del tipus telescòpic, només
es dóna a Catalunya als Reials Col.legis de Tortosa. Al País
Valencia, a l´Aragó i a
altres indrets de l´Estat Espanyol, contràriament, la
trobem amb freqüència.
L´església d´Alcanar es contruí
sota el radi d´acció de Tortosa i influïda per l´arquitectura
que a l´època s´estava fent fora de
Catalunya.
LA CASA DEL O´CONNOR
La casa dels O´Connor, que van establir-se
al poble i van aixecar l'antic carrer del Vall d´Alcanar un edifici
d´estil modernista. Amb una bellísima façana, singular
mostra arquitectònica del corrent artístic que floria a la
saó: el modernisme, caracteritzat per la utilització de nous
materials i la valoració del treball artesanal, el redescobriment
del color, el gust per l´ornamentació naturalista incorporada
a una << sinceritat contructiva>>.
L´any 1936 va ésser requisada pel anarquistes
i transformada en el seu local de la CNT-FAI.
Acabada la guerra, s´hi instal.là l´anomenat <<Auxilio
Social>> de FET y de las JONS.
L´Ajuntament d´Alcanar al Ple
del 13 de novembre de 1987, acordà l´adquisició dels
terrenys de la famila O´Connor.
10 anys després la casa del O´Connor
continua tancada, només s´han realitzat algunes obres al sostre
perque estava molt deteriodat, en l´actualitat es vol fer servir
de museu d´Alcanar.
Podeu seguir llegint sobre a Alcanar a la web
de Geocities , realitzada per un dels membres de l'equip alcanar.com
