ALCANAR RECUPERA LA MEMÒRIA HISTÒRICA DEL FRANQUISME EN UN LLIBRE
La filòloga Àngela Buj presenta el treball el divendres 22 d'abril de 2005 a l'Ajuntament canareu

Quan es compleixen 30 anys de la mort del general Franco i, per tant, de la dictadura, que en va durar gairebé quaranta, estan proliferant les investigacions sobre la Guerra civil i els primers anys de la postguerra. Àngela Buj Alfara contribueix en aquesta recerca amb Etnotextos i memòria històrica:

Alcanar

1936-1939, el treball guanyador del Premi d'investigació social 2002 de l'Ajuntament d'Alcanar. El periodista Xavier Garcia en durà a terme la presentació el divendres 22 d'abril a la sala de plens, a partir de les vuit de la tarda.

J. J. B. / ALCANAR

L'estudi parteix d'una selecció de 64 narracions orals, agrupades en tres blocs temàtics: el temps de la guerra, l'estraperlo i anar a costura.
Àngela Buj indica que "hi ha un fil comú formal en totes les històries que és la transcripció de l'oralitat, la qual es manifesta en els trets propis del registre col·loquial. La llengua mateixa se'ns manifesta amb la seua espontaneïtat, amb la seua riquesa casolana i és així com apareix". Els textos s'han transcrit mantenint la varietat geogràfica de la llengua catalana parlada a la població. Primer, es presenta la transcripció dels etnotextos i seguidament la doble vessant: temàtica, elaborada a partir d'un índex analític dels temes que ens reporten, i lingüística, amb una descripció dels nivells lingüístics que caracteritzen tota descripció idiolectal. Aquest plantejament dual permet ser "doblement fidels als protagonistes: a la seua història i a la seua paraula".
Les històries s'han obtengut a través d'entrevistes, 62 de les quals es van realitzar el curs escolar 1999-2000 per estudiants de tercer d'ESO de l'IES Sòl-de-Riu, d'Alcanar; de les dos restants una servía com a exemple, a partir d'una experiència familiar pròpia, i l'altra va obtindre-la una alumna de segon de Batxillerat de l'Institut Manuel Sales i Ferré, d'Ulldecona el curs passat .
L'autora d'aquest treball dirigia les activitats de l'alumnat.

Les entrevistes, en alguns casos, es van enregistrar magnetofònicament i en altres es van transcriure directament. Després, Àngela Buj n'ha fet una selecció i les ha transcrites novament per a homogeneïtzar els criteris de transcripció i respectar al màxim la fidelitat lingüística a l'oralitat. La filòloga enten que "aquestes històries, aïlladament, no participen del mateix interès que poden adquirir presentades conjuntament. És per això que hem volgut donar-los un rendiment més efectiu en agrupar-les en aquest estudi". El volum no pren sols la fesomia de transcripció històrica sinó que, segons Buj, " l'hem plantejat des de dos òptiques complementàries, equiparant què es diu amb com es diu. Per això, l'estudi dels
etnotextos s'aborda des d'una doble perspectiva: la temàtica i la llengua".
Tot i la desaparició física dels testimonis d'aquí un temps no molt llunyà, el llibre pretén "salvar-los per a la memòria col·lectiva". Una de les informants evidencia que en una guerra no hi guanya ningú quan sentencia " sempre hai dit que no en voldria vore d'atra, més m'estimaria morir-me, ja veus tu, de lo que vaig vore".