Denominació: La torre d'en Calvo
Situació:        Partida de la Fonda, a uns 100 m al N de la d'en Morralla
Època:          Segle XVI - XVII.

Descripció tipològica
    Torre fortificada situada a l´altura del km. 155,5 de la CN 340, a la falda de la Serra del Montsià (al costat de l'antic camí dels Bandolers). De planta rectangular i murs de maçoneria amb carreus de pedra en els angles. Posteriorment s'hi van afegir construccions més modernes, avui mig enderrocades, en els mur laterals; el cos de la torre només puja exempt els tres últims metres. La porta d'entrada, en el mur de mar, sembla refeta posteriorment; és allindada, amb emmarcament de carreus de pera picada. A nivell del 1er pis, finestres més modernes. Es conserva un matacà sobre permòdols treballats en forma de cap d'animal sobre la porta, i restes d'un altre en un dels murs laterals. Extrem superior de l'edifici molt malmès. A l'interior, volta de canó amb ,açoneria cobrint la planta; no es conserva la teulada del 1r. pis.

Notícies històriques
    A uns 100 m. al N de la torre d´en Morralla, a la part meridional del Barranc de Moltó, forma part del grup de fortificacions de defensa del litoral denominades conjuntament "Torres dels Alfacs". Bastides en el darrer quart del s. XVI a càrrec de la ciutat de Tortosa, com a defensa davant l'augment de les incursions dels pirates turcs i àrabs, complien la doble funció de defensa i vigilància. Les notícies històriques d'aquesta zona són molt minses i confuses, però hom creu que alguna d'aquestes dues torres es podria identificar amb la torre de Puigmoltò, bastida el 1390 per protegir els camins del monestir de Sta. Ma. de la Ràpita, i avui no localitzada; o també amb la torre Prima, coneguda sos a traves d'un antic plànol.

Règim Jurídic:
    Dintre d'una finca  de propietat particular.

Notes complementàries
    A diferència de la majoria de les altres torres, utilitzades encara com a casa de camp, es troba avui abandonada i, per tant, en bastant mal estat. És de base quadrangular, posteriorment engrandida, a la planta baixa, amb un cos a banda i banda: els carreus dels angles (frontals) de la planta baixa de la torre foren traslladats als angles dels cossos nous; d'aquesta manera va quedar un edifici d'aspecte baslical, central per la torre. A la part de posterior de la torre sembla que també hi havia una ampliació. Restes de teules encastades als murs assenyalen el nivell de les cobertes d'aquestes ampliacions.
    La torre va perdre els seus merlets i els seus murs van ser aixecats per fer-hi una coberta a dues vessants.
    La porta és amb llinda (potser refeta en ampliar la construcció), malmesa i apuntalada; al damunt hi ha un matacà sobre dues mènsules, una de les quals (esquerra) representa la cara d'un home potser amb ulleres.
    A l'interior, hi ha restes d'una gran escala i d'una llar de foc i diverses obertures -portes- que devien connectar amb les ampliacions. La planta baixa és coberta amb volta de canó apuntat.
 
Bibliografia:
 
BAYERRI, E,: Historia de Tortosa y su Comarca. (VIII) Tortosa, 1951. p 32-324

LIAÑO, E,:  Inventario artistico de Tarragona y su provincia. (I) M. Ministerio de Cultura, 1983 p. 38

MATAMOROS, J,: Historia de mi pueblo. Alcanar. Tortosa, 1922, p.67.

MIRAVALL, R. I ALAVEDRA,J.: Les Torres de la regió Marítima de l´Ebre. Tortosa, Dertosa, 1980. p. 61-72.