Segons Matamoros aquesta torre cal datar-la del temps de les Àustries (com la resta de fortificacions de la vila), ja que té una tipologia similar a la resta de torres de la contrada construïdes per protegir-se de les incursions pirates dels segles XVI-XVII. Pere Català Roca a Els Castells Catalans i Ramon Miravall a les Torres de la Regió Marítima de l´Ebre es limiten a acceptar aquesta noticia.
Tanmateix, creiem que podria tractar-se d´una construcció del s. XIV-XV. És de planta quadrada, feta de carreus ben tallats i encoixinats als angles i tan sols desbastats, units amb fang i morter de calç a la resta.
Cal suposar que era coronada amb merlets. S´hi conserven encara espitlleres i es poden veure encara els punts on es recolzaven els sostres.
Des de la casa veïna es pot accedir a la part superior, a mena de terrassa.
Notícies històriques
En alguns documents del s. XVII-XVIII es fa esment de les muralles que englobaven unes 150 cases i devien seguir el següent pla: des de la Torre del carrer Nou ( a l´angle carrer de Raval ) baixava fins al carrer Major, des d´on pujava pel carrer de Felip Pedrell passant per davant de l´esglesia i girava per davant del cementiri fins arribar a la Torre del carrer Nou.
Devia tenir quatre portals: a l´extrem del carrer Major (4), davant del Raval (5), al camí d´Amposta (6) i el del Cementiri (7). A l´interior hi quedaven els actuals carrers de Jesús, dels Arcs, del Forn, Major, plaça de l´esglesia, carrer Forcadell, del Campanar del Cementiri i d´en Caballé.
La nit del 2 al 3 de setembre de 1981, se'n va desplomar el mur del carrer Nou. El 1983 - 84 l´arquitecte Alfred Pastor Mongrell va redactar-ne un projecte de restauració per encàrrec del Servei de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Les obres van consistir a agençar l´interior, unint els dos espais que comprenia, per tal d´adequar-lo com a sala d´exposicions. Es va adequar també l´accés a la terrassa superior, que va quedar ben endreçada, amb bancs i floreres.
