Història de la Selleta
Resum de la Història de la Selleta
La Selleta es una
urbanització
alemanya enclavada a les estribacions de la Serra del Montsià,
situada entre Alcanar i les Cases, característica per les seves
cases blanques d'inspiració mediterrània, d'on es divisa
l'ampla zona costanera de Alcanar-Platja i el litoral del Baix Maestrat.
La Selleta fou ideada per Theodoro Eichheim i
dotze
amics seus l' 11 d'agost de 1973. En el preàmbul dels estatuts de
la Selleta es parla de "construir una urbanització que
correspongui
en primer lloc a la necessitat humana de comunicació, creativitat
i convivència social.
Segons recull un article de premsa local. Ebo
Efinger, Alfredo Bergmiller i Theodoro Eichheim reconeixen que
el lloc no es sols un poble per estiuejar i que entre els seus principis
es parla de la igualtat entre l'home i la dona, la protecció del
medi ambient. Inclou idees ecologistes com l'ús de l'energia
solar,
la llibertat i la responsabilitat social de l'individu.
Pel que es refereix a les edificacions, cada
soci dissenya la casa segons les seves necessitats, però estā
subjecte
a unes regles arquitectòniques que la comunitat ha donat als seus
estatuts. Se han edificat un total de 32 parcel·les que van
acabar
al 1985. En l'actualitat, segons Remigio Eichheim, deu haver-hi
un centenar d'habitants que es concentren sobre tot el
períodes
de vacançes a Alemanya, on hi viuen habitualment. Cal indicar
que no es veuen sempre els mateixos rostres a la Selleta, ja que es
produeix
una certa rotació amb la presčncia de familiars i amics dels
propietaris
segons ha dit Sesemann.
Desde la fundació, la comunitat edita una
revista, que es diu precisament la Selleta, tres vegades l'any amb els
acords de la assemblea, cartes articles d'opinió. etc. a
Alemanya.
Segons els estatuts és una comunitat sense fins
econòmics o comercials. Aquí ningú pot especular
comprant
o venent terrenys o cases ni tampoc es poden llogar les cases a un preu
comercial
a qualsevol persona.
En cas de traspās d'una casa, la junta general
es qui sempre determina el preu del transpās i lloguer.
J. Joaquim Buj.
|