Descripció tipològica
"El
aspecto de la iglesia antigua", diu Matamoros, "en conjunto, era
de fortaleza y correspondia su estructura a las llamadas iglesias
encastilladas".
En
efecte, feta tota de carreus de pedra picada, la façana té
un marcat caire fortificat, accentuat per la garita o tronera de
l´angle
dret, que és obrada en maçoneria sobre mènsules de
carreus. A la part baixa de l´edifici, que en aquest primer sector
ja és més estret pels condicionaments del terreny, l'angle
del temple queda esmotxat per permetre el pas dels vianants.
D´aquesta
manera, tot l'angle superior i la garita queden volades, cosa que respon
a una solució menament renaixentista, que valora els efectes
d'equilibri.
El
llibre
publicat per la Parròquia d'Alcanar conte una àmplia
informació
de tota l'església parroquial de Sant Miquel.
A
l'interior
de l'església i al primer tram de la nau, hi havia un cor elevat,
ara desaparegut, del qual en resten les dues columnes de
suport.
1992-1993:
El rector Mn. Joan Ferrer fa restaurar l'interior de l'església:
la pedra picada es deixa vista i la resta es pinta de color com quasi
blanc.
Noticies històriques:
El
primer rector documentat d'Alcanar és del 1363, (quan
l'església,
un edifici anterior a l'actual) només tenia un altar dedicat a
Sant
Jaume. El 1423 es documenta per primera vegada un altar dedicat a Sant
Miquel, construït per ordre del bisbe. El 1870 va ser pintat
i daurat per Vicent Benet.
L'església
actual es devia començar avançat el s. XVI o a finals,
potser
en època del rector Miquel Reverter (1568-1606), i es devia
acabar
en època del rector Joan B. Anglès (1612-1637), emparentat
potser amb la família de lapicides que Matamoros suposa que va
construir
l'edifici.
El s.
XIX, en època del rector Francesc Roqueta Arraco (1847-1864) va
sorgir la idea d'ampliar el temple. El projecte, del 1862, fou de
l'arquitecte
de Tarragona Ignasi Jordà i Arnalich i l'execució de
l'arquitecte
tortosí Jaume Ortega.