Denominació: El Calvari
Situació:        Al cap Nord del carrer Sant Joan, al barri de la Bassa, De fàcil accés.
Època:          Segle XIX (1855) - segle XX (1968)
Utilització:     Culte
 

    L'element urbà en què consisteix el Calvari resulta freqüent en els municipis de les comarques meridionals de Catalunya, en relació amb un costum provinent del País Valencià.
    El calvari d'Alcanar només es fa servir una vegada a l'any, en que s'hi va a resar el Via Crucis, activitat coneguda popularment com "resar les Creus".
El primitiu Calvari
     El primitiu Calvar d'Alcanar estava situat al capdamunt del carrer del Raval, al lloc conegut actualment com "les Eres del Calvari".
    A mitjan segle XIX, essent rector de la parròquia de Sant Miquel Francesc Roqueta, es va projectar la construcció d'un nou calvari per iniciativa d'Andreu Sancho, un frare trinitari exclaustrat, i Miquel Gil, hipotecari. Van recollir almoines i van organitzar rifes. Amés, els veïns d'Alcanar hi van col·laborar amb prestacions personals, treballant en les obres de franc.
    Pocs anys més tard, a la capella, que porta el nom de Maria dels Dolors, mossèn Andreu Queralt hi va col·locar la campana de l'espadanya.
 Característiques del Calvari
    L'actual Calvari d'Alcanar és un recinte quadrangular delimitat per un mur perimetral de maçoneria, d'un parell de metres d'alçaria, situat a les afores del poble. S'aixeca entorn d'un turonet, al capdamunt del qual hi ha la capella. A aquesta s'hi accedeix a través de carrers disposats a tall de bancals i pujades suaus en ziga-zaga, aprofitant el desnivell existent.
    Les capelletes del Via Crucis es distribueixen al llarg dels carrers esmentats. Tenen forma de fornicola apuntada sobre pilar de maçoneria, s'hi representen les escenes de la Passió.
    La porta d'accés al recinte, en forma d'arcada i de factura més moderna que la resta del mur, es troba a la part baixa del turó.
    La capella és de planta quadrada i murs de maçoneria. A la seva façana llueix una porta amb llindar i refranques de pedra, amb una petita fornícula com les del Via Crucis i un òcul al damunt. Una cornisa hi dibuixa un frontó triangular, a pesar de l'acabament és rectangular. Al remat superior hi ha una petita espadanya.