JOSEP BÒRIA

    Nasqué l’any 1904 a Alcanar enmig d’una família agrícola. Va viure al Felip Pedrell número 5 durant  tota la seva infantesa fins que va arribar l’hora de decidir-se a fer cursar uns estudis. Influenciat pel seu pare, va començar la carrera d’ enginyeria agrícola a Barcelona. Ingressà a l’escola Industrial, que pertanyia a la Diputació de Barcelona  i després de passar uns anys allunyat de la seva terra, dedicat només als estudis li fou concedit el títol d’enginyer per la Generalitat de Catalunya.

    Per mèrits propis va aconseguir situar-se dintre l’organisme que li havia atorgat el títol. La seva taca com a funcionarien el si de la Generalitat fou molt important, ja que va dirigir l’escola d’experimentació agrària que hi havia a Vítem. En aquest període va dedicar-se profundament a la genètica de llavors de blat, arròs i olivera. Recordem que abans del "boom" dels cítrics,   aquests eren alguns  dels conreus bàsics.

    Després de la guerra civil va emigrar cap a França on lluny de la prestigiosa feina que havia realitzat anteriorment, va haver d’espavilar-se. Marxà juntament amb un dels poetes més esplèndids que ha donat el nostre poble: Trinitari Fabregat. Van començar treballant al camp i així entre sol i sol, compartint el poc que tenien i la gran enyorança cap a la seva terra van establir una molt bona amistat. Superada aquesta situació inicial, el destí va sorprendre a Josep Bòria que va aconseguir un lloc de professor d’Espanyol a la ciutat de Raims en la qual va establir-se durant una llarga temporada.  Ell, que és considerà tan amant i defensor de la parla catalana, que gairebé mai havia escrit en cap altra llengua que no fos el català, es guanyava la vida gràcies a la llengua que Franco havia aconseguit imposar a Catalunya: el castellà.

    Veient que la situació s’allargava i ansiós per tornar a casa. No va trigar en fer les maletes. De tornada al Principat, va posar-se a treballar com a director del Canal de l’Ebre. Aquesta nova activitat el va allunyar un cop més d’Alcanar, però aquest cop no va fer tants quilòmetres. Va instal·lar-se provisionalment a una pensió de Tortosa.

    Sempre va estar molt vinculat al poble que l’havia vist créixer, i visitava tan sovint com podia els seus familiars, alhora que vigilava les seves finques, situades al Mas d’en Galés.
Durant la seva vida de solter anava i venia constantment, primer amb vespa i més tard amb autobús. No va trigar però a conèixer Maria Cinta Bòria, amb la qual va contreure matrimoni.  Va abandonar la pensió per crear la seva pròpia llar, en la qual visqué fins el dia de la seva mort. Un infart el va sorprendre a la sortida d’un Barça - Espanyol l’any 1976 uns mesos després de la mort de Franco. Encara, però, va poder assistir a la gran ballada de sardanes que es celebrà al Camí Ample i  veure com les senyeres voleiaven sobre la ciutat, símbol de l’inici d’un nou període.
 
 Jahel Queralt Lange