Convé en tractar l’ensenyament, fer una recapitulació. A finals de segle, els mestres públics eren municipals. L’any 1845, començà a funcionar a Barcelona la primera escola, únicament per a nois. Els primers cursos per a noies no començaren fins al 1860. Per a ensenyar no era necessari cap títol, ni específic ni d’altra mena; i no pas per liberalisme sinó per estalvi. La llei Moyano, sobre l’ensenyament regí des del 1857 fins al 1936. Segons aquesta,  l’escola primària (pública, evidentment) la pagava el municipi; l’ensenyament professional i el tècnic anava a càrrec de la província; l’Estat es quedava per una banda l’ensenyament universitari, que  a penes li costava cap sacrifici, i de l’altra el dret de manar-ho tot. La situació canvià quan l’Estat es feu càrrec, amb gasiveria, del pagament del salari dels mestres; amb tot, el municipi continuà pagant, fins fa pocs anys, una quantitat als mestres en concepte de vivenda, o bé facilitant-los-la.

    La miserable situació de l’escola pública ( ajuntaments que no pagaven, o que ho feien tard i malament; entrebancs posats als mestres pels cacics locals...) estimulà l’aparició de les escoles privades. Hi havia les anomenades escoles de pis o de botiga i congregacions religioses que aplegaven els fills  de casa bona. Les xifres feien palesa la gran deficiència de l’ensenyament primari estatal. L’any 1920, només hi havia a les escoles públiques de Barcelona una matrícula de 13000 alumnes, comptant-hi els pàrvuls, per a una població escolar d’uns 60000 nois.  Les escoles particulars acollien una part d’aquests, però en quedaven molts, els més pobres, absolutament desatesos. En aquella mateixa data hi havia a la província de Barcelona el 54% d’analfabets (la mitjana espanyola era del 64%)

    En mig d’aquest panorama va sorgir un esplet de mestres de fortíssima vocació pedagògica, entusiastes d’un ideal de civisme i de llibertat que calia assolir pels camins de la cultura. "Veritables apòstols de l’ensenyament" dels quals n’és un exemple Joan Balmanya, mestre d’Espolla. Començaren a celebrar reunions informals en que tractaven assumptes professionals que anomenaren "converses pedagògiques". La seva activitat, fou suspesa durant la Dictadura i represa amb força en temps de la República.

Jahel Queralt Lange