Josep Matamoros va nàixer a Alcanar l’any 1864, (aproximadament) en el sí d’una família molt humil. A l’escola des de ben petit destacà per la seva intel·ligència i gran interès, qualitats que li concediren l’oportunitat d’estudiar llatí al seminari tortosí, juntament amb els altres tres millors alumnes de l’any. Així va començar la carrera del  sacerdoci, recolzat per Miquel Figueres ja que l’economia familiar no ho podia permetre. Malgrat les seves bones notes, la seva vertadera vocació no va trigar a florir, i l’any 1880 publicà dos periòdics a Alcanar: "El Iris de la Paz" i "La Avispa" i participà en algunes ocasions a la revista TERRA NOSTRA.

    La seva carrera de teologia sempre va anar lligada a la història i a la literatura, va arribar a formar part de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. Quantes coses es podrien trobar regirant arxius i Biblioteques, especialment tortosines, per exemple que l’any 1892 va pertànyer al moviment catalanista de la Renaixença. Tal i com ho mostra un document cedit amablement per l’arxiver del Bisbat, Josep Matamoros, el mes de juliol de 1909 va ser nomenat canonge per sa majestat el rei Alfons XIII.
    Molt vinculat a la ciutat de Tortosa, col·laborà als diaris "El estandárte católico", "Correo de Tortosa"  i "La Zuda" sovint amb els pseudònims de "un Alcanarense" i "Benjamín".

OBRA

    Qui no coneix a Alcanar la popular "Historia de mi pueblo"? publicada al 1922, aquesta obra, no és l’única del mestre Matamoros. En té d’altres menys conegudes com: "La Cruz. Sus diversas manifestaciones i aplicaciones", on fa una magnífica explicació de bona part de les creus existents i del seu significat. Aquest llibre fou publicat al 1913 i li va  valer el premi constantinià.

    Un any més tard, s’imprimia "Medios practicos para levantar a Tortosa de su actual postración", l’any 1928  trobem la "Monografia catedralicia de Tortosa" on explica sobre la construcció de l’edifici i el seu valor artístic i religiós.

    Hem de recordar al Canonge com a poeta a partir de publicacions editades l’any 1928 com: " Oda a la Santíssima Virgen de la Cinta" i "De mis verdes años...flores marchitas", obra caracteritzada per la seva gran sensibilitat, aquests versos en són una mostra:

                                     Flores viejas, ya marchitas
                                      del árbol del corazón
                                     que vais marcando el sendero
                                    de mi fe i mi ilusión.

MORT
 
    La seva mort gira en torn la incertesa, molts historiadors diuen que no poden dir-ne amb exactitud la data,  afirmen que fou l’any 1937, però la veritat és que no consta al registre civil. El també difunt, Enric Bayerri, amic personal de Matamoros i director dels Arxius de Tortosa escriu en una de les seves obres que el Canonge fou enverinat per un apotecari "roig", però ni tan sols això és segur ja que pot tractar-se mera literatura. Segons fonts orals fou el doctor Estanislau Ulldemolins qui el va assistir en els seus últims dies abans de morir víctima d’un càncer de pròstata.
Segurament el secret se’l va emportar a la tomba la seva neboda; Virgínia Vallés, que tingué cura d’ell fins el darrer moment. De tota manera el que si és segur és que el fet va convulcionar l’esperit del poble d’Alcanar i voltants.

Jahel Queralt Lange