De pare i mare pagesos, Àngel Sancho Suñer va nàixer a Alcanar cap als volts de l’any 1860. Des de ben petit ja va sentir-se desvinculat de la terra, no veia el seu futur en el camp canareu. Fent cas d’aquell instint va comunicar-los als seus pares que volia estudiar música. En aquells temps, aquesta idea era una mica esbojarrada, un músic no era considerat un "home de profit" . L’ Àngel Sancho, però no es deixà influenciar per aquella idea i va marxar cap a Barcelona per iniciar els seus estudis al conservatori.

    Tan bon punt acabada la carrera, va desistir de quedar-se més temps a Barcelona i va tornar amb els seus. Esposà a treballar com a professor de piano a cas seva. Ensenyava a un grup reduït d’alumnes que pagaven a bon preu  les seves classes. Més tard, quan va crear-se l’Escola Municipal de Música, ocupà el càrrec de director. Ara bé, entre simfonia i simfonia, l’il·lustre músic va desenvolupar una afecció que el féu molt popular, va començar a cultivar les lletres, a escriure poesia. És aquest el moment en que començà a col·laborar a Terra Nostra. La vessant literària, se li donà tan bé, que va arribar a publicar un llibre, titulat Átomos .

    Precisament la poesia, va conduir-lo a conèixer una dona que alternava la seva professió de mestra d’escola amb l’art poètic. És deia Catalina, i esdevingué la seva muller. El matrimoni, doncs, va dedicar la seva vida a l’ensenyament i al conreu de versos lluny de la tasca agrícola. No perquè no tinguessin terres, ja que Àngel Sancho havia arreplegat un bon pessic de l’herència dels seus pares, sinó perquè aquestes eren administrades per treballadors.  Van tenir quatre filles: Àngels,  Glòria, Pilar i Loreto.

    Duien una vida tranquil·la al carrer Càlig fins que una vesprada l’infortuni va sorprendre a Catalina. Tenia ben just cinquanta anys quan va ser víctima d’un accident. El cavall que menava el seu carruatge es va desbocar i Catalina, que tornava de viatge, va sofrir una brutal caiguda que va desnucar-la. La notícia va estremir el poble i el vidu, trasbalsat per la gran pèrdua va abocar-se a la seva feina i esdevingué un fervorós creient.

    Amb l’esclat de la guerra,  tot i mantenir-se allunyat de qualsevol posició política, va ser molt mal vist pels rojos, degut a la seva rel·ligiositat extrema.
La seva situació econòmica, que havia estat envejable, va anar decaient, els ingressos que li produïen les terres disminuïren per la seva manca d’interès. Finalment, ja dintre el règim de Franco va morir a l’edat de 81 anys.
 
 Jahel Queralt Lange