Efectivament, ja comencem a saber noms i oficis a Lo canà, això és molt important, tot tenint en compte que es tracta de fer una història més humana, una història que ens uneixi més amb el nostre passat. En aquest afer m'ha ajudat moltíssim el <Llibre de Receptoris de l'Ajuntament d'Ulldecona 1557-1590", amb què l'alcalde d'aquell municipi, Sr. Jaume Antich, em va deixar. Vull aprofitar aquesta avinentesa per a agrair la seva gentilesa.
   En el citat llibre, van tots els pagaments fets per l'Ajuntament d'Ulldecona durant els anys citats, 1557-1590, a tots els estaments i a les persones, les quals n'hi ha molts fets a canareus i gent que sembla que habitava a Lo Canà. Aquest llibre és necessari   pera tots aquells que vulguin fer història de les nostres rodalies. Mitjançant el mateix, poden treure a més de pagaments, mercaderies, noms de persones i tota mena de comerç que es desenvolupava en aquells temps llunyans.
   Està escrit en un català prou antic i curiós, per exemple: entre totes aquellles les anotacions que s'hi exposen, n'hi ha dues que copio tot seguit, diuen així: Deu mosen Joan Martorell granerer en l'any 1583 10 cf, 18 br. forment (1) rebe ab boletes de  mosen Jaume Forcadell  , comprador de forment en lo mes de jiner 1583, proceits de la compra feta per dit Forcadell a la Casa del Canar de uns marsellesos a raó de 19 f1O, 10 cafis son li fets bons a dit Forcadell eb son compte en lo present
llibre a cartes 207.
    Deu lo dit Martorell 4 cf. do forment mesura tortosina se ampraren en gener 1583 dels jurats d'Alcanar (aquí és on on es troba per primera vegada el nom Alcanar  ), per aprovisió del pes que les barques se detenien per bayxar del Urgell.
    N'hi ha d'altres, cito aquestes pel cas curiós que marselllesos habitessen a Alcanar. Hi ha altres pagaments fets als marsellesos però aquest diu que són fets a <Lo Alfac> i a patrons de barques. No oblideu que la Rápita que és molt més
antiga que Alcanar però no com a municipi, en els anys del meu relat pertanyia al nostre terme municipal. Ens demostra clarament que s'hi practicava el comerç ja en aquells temps.
    Abans faig un incís dient que és la primera vegada que apareix escrit el nom d'Alcanar. En endavant i durant més d'un segle es van alternar Lo Canà i AIcanar.
Encara és molt freqüent en la parla i sobretot en aquells més grans el dir Lo Canà. Mai abans d'aquesta data es va dir
el nom Alcanar, sempre es va dir Lo Caná,  i ja deia en anteriors escrits «que tant Alcanar, en documents catalans, llatins i fins castellans apareixia d'aquesta manera».

ELS OFICIS
    M'ha agradat sempre, quan faig referència a fets històrics, de posar la data i el nombre d'habitants que, en un maxim d'aproximació habitaren al nostre poble. Jo sempre en trac d 'altres fonts, per exemple el 1560 i tret de «La Zuda» Bol·letí del
Ateneu Tortosí, any V, núm. 52, 3~1917, inclosos eclesiàstics i capellans, n'eren 413 habitants.
   L'insigne historiador Marc Aureil Vila parla dels oficis i diu al respecte que ja l'any 1553 hi havia un ferrer a Alcanar, un torner que es podria assegurar que seria de terrissa; un teixidor (forçosament hauria de ser de llana, perqué a Tortosa n'hi ha un de lli), també hi havia un forner i un pastador. D'altres fonts sap que hi havia un fuster i boter que es deia Andreu Forner (Bayerri, «Historia de Tortosa»).
   Forçosament hi havia d'haver-ne més d'oficis, però no se'n té constáncia. Sembla que en els primers fogatges sol solien posar el nom de l'ofici, per a distingír-los de noms repetits.
    De metges, advocats, i procuradors no en devien haver al poble de Lo Caná; una gran majoria d'aquests professionals havien sigut dels jueus i aquests havien sigut expulsats pels Reis CatòIics i la Santa inquisició. Els advocats i procuradors devien
exercir a Tortosa, ja que era el lloc on es feien els plets. tant de la Cúria com de la Cort.
    També devia ser nul l'ensenyament, encara que suposa que algun convent o altre lloc eclesiástic a la ciutat de Tortosa practicava aquesta activitat per als més adinerats , potser podríem dir, atrevits, perquè el saber en aquells temps era tant com fer oposicions a la foguera; tant és així que fins i tot alguns capellans i altres homes de saber van negar que sapiguessin Ilegir i escriure par a lliurar-se del Sant Ofici.
    I tomant a les professions o oficis, vull fer constar que el primer nomenament que consta oficialment aquí  a  Alcanar  és  el d'apotecari;  aquest  va acompanyat del de sanador. És document molt curiós, ha estat a les meves mans: són els drets reals
pagats en meravedisos, el segell sembla que és com si díguéssim paper apegat sobre el mateix paper, però no té l'antiguitat per aferlo constar en el present escrit. No vaig retindré la data, però era del voltant del 1700. El cognom d'aquest apotecari era el de Traginer aquest sí que va venir d'Ulldecona.

Artur Lange Brea