Cal imaginar a l'època
poca medieval a les llars se'ls donava una configuració d'orientació
cap endins, m'explicaré. El primer carrer que va fer-se a Lo Canà
sense cap dubte fou el carrer de Jesús, suposicions més o
menys encertades, fan creure que segueixen els carrers de Forcadell, carrer
Major. dels Arcs i ja no tant segur el del carrer La Raval.
En fer-se l'Església,
obra importantíssima en aquells temps passats, feu que s'alterés
en part la configuració del poblat, però lo que és
cert és que van fer-se les cases de tal manera que elles mateixes
van fer la vila tancada, així les IIars donant l'esquena cap a l'exterior,
és a dir, les cases del carrer Forcadell tenien les finestres i
la porta al propi carrer, mentre que la part que donava a l'actual
carrer Mestre Pedrell era una paret sense cap mira ni entrada, el mateix
ocorria al carrer Major, i així successivament.
Sí que hi havia
una muralla d'uns cinquanta metres, potser menys el carrer del Raval era
tot el llarg de I'Església. Es diu entre alguns canareus (aixumara
se'n parlés més d'aquest tema), que les muralles es van contruir
en la dinastia dels Àustries, això ja veieu que no és
així, podríem dir que aquestes les varen construir ets propis
canareus poc a poc, durant dos-cents cinquanta anys.
El que potser, s'ha
anat confonent al llarg del temps, és la data de la Torre guaita
que hi ha la part més alta del carrer Nou, aquesta sí que
és d'aquella època, junt amb la torre de les Cases (enderrocada
pels anglesos en la Guerra del Francés) ¡ la desapareguda
torre de Sol-de-Riu pels temporals, però tot i així s'hauria
de dir d'aital manera perquè aquestes les va construir la Generalitat
de Catalunya.
Hi eren a extramurs,
el Cementiri i la Presó, el Cementiri el van fer amb prou
saviesa, era necessari fer les tombes en temps d'epidèmies, bastants
fondes por evitar els contagis. Aquestes solien fer-se fins dos metres
de profunditat, solien posar-hi també una capa de calç, el
lloc on hi ha més terra, alguns canareus que han fet obres ho poden
comprovar, era el lloc sud-est del Camí Ample, quasi segur que encara
hi són molts dels enterraments (d'aquests que dic més profunds
d'époques epidèmiques), dels avantpassats homes i dones d'Alcanar.
La presó també hi era fora
de la vila tancada, per la raó que consideraven el lloc infecciós,
més que res perquè hi pernoctaven els presos que ho transportaven
d'un lloc a l'altre, hi ha constància que era així.
El canonge Matamoros
diu que hi ha un testament de 1626 de Gabriel Reverter, en
el que deixa a la seva filla, Úrsula
Reverter de Valmanya, un verger que té per límit al nord,
la pròpia muralla, a l'est la Cisterna de la Vall (que Deu guarde
molts anys), a l'oest el camí de Vinaròs, al sud hi va un
altre nom.
I ara no tinc més
remei que buscar rapid una porta i sortir-me de les muralles: Què
ha passat?.
He vist una gran obra,
infinitat de treballadors es mouen al voltant d'aquesta, n'hi ha molts
que asseguts sobre blocs de pedra piquen en gran entusiasme, uns altres
amb fustes tretes totes del Montsià, fan grans embastides, ases
que van i venen, tot un formiguer es mou al voltant de l'obra, què
fan?, em pregunto.
Fan el que es veu i
també sense saber-ho està fent quelcom que no es veu. El
que es veu, és la Cisterna de la Vall, ja s'han cansat de patir
set, potser ara un projecte que feia anys que es comentava a Lo Canà,
a l'estar les llars fetes sobre pedra
impedia que es pogués fer cisternes
tant individuals com col·lectives.
El que no es veu. No
saben que en aquell esforç estan creant l'esperit del canareu, I'esperit
que ja no es perdia mai, que l'home d ' Alcanar mantindria ja per a sempre,
la solidaritat sense límits que ha marcat l'ànim quan de
buscar aigua es tracta. Penso que això hauria de considerar-se
com a monument per excel·lència per al poble d'Alcanar
que tant amenaçat està per alguns politics que mantcaven
d' aquells sentiments que, pel contrari, són
majoria en la voluntat del poble.
Aprofito aquest escrit
pera denunciar-ho. No tenen cap dret ni jurídic, ni tampoc moral
per destruir allò que amb esforç i sacrifici van fer els
nostres avantpassats.
Perdoneu aquesta mena
de divagació i tornem a la història i a les muralles. Tenim
la vida tancada amb les cases donant l'esquena a l'exterior, això
ocorria cap a l'any 1350. Quan les pestes i altres malalties, hi ha notícies
que començaren a assolar aquestes terres, que fes com dic en el
número anterior que Lo Canà mantingués 220 habitants
durant més de dues centúries.
Hi ha un fenomen en
el referent a les muralles i és que, quan sembla que més
dades hi ha sobre les excursions dels pirates procedents de l'Àfrica
(mentida a mitges, però hi havia una qüestió política
de fer-ho pagar tot als àrabs, perquè hi havia també
pirates procedents del nord), és quan els canareus viuen fora de
les muralles, es fan cases als carrers de Bonmatí, també
hi era el carrer Nou, i fins i tot es troba la casa núm. 18 del
carrer de Càlig, que porta la inscripció de 1609.
Hem de parlar de les
portes tant com de les muralles, n'eren tres o potser quatre, però
les principals eren per l'ordré següent. La porta més
important era la que estava al final del carrer de Forcadell, aquesta porta
donava al mateix camí de Vinaròs, una segona porta era la
que donava al Cementin. Pot ser que també fos aquesta porta la que
es feia servir per anar a Ulldecona, que és on era la Comanda o
Encomanda, centre administratiu fins que Lo Canà va tindré
la seva Universitat o Municipalitat, aquesta era a la part Nord de la placa
de l'Església i per fi l'última era al costat de la torre,
anomenant-la la porta d'Amposta.
Aquestes portes
es tancaven a les set hores de la tarda, aquell que fos fora a aquesta
hora, ja es podia preparar per passar la nit a la serena, d'aquí
és aquell acudit que potser haureu sentit dir de "passar la nit
a la lluna de Valéncia".
A l'any 1700 més
que menys, comencen a obrir-se portes. La primera n'hi ha consta ncia que
es fa a l'actual casa de la <Pallet>, sembla que aquesta casa era un
corralet (en aquells temps això era molt important, doncs en visites
fetes per manaires ordenaven que aquests foren adequats), o bé un
hostal, en aquest lloc guarden les cavallerisses, segurament ases, durant
la nit. Quan es fa de dia, els treuen al camp situat al costat i es fa
una fira diríem, si es tractés dels temps actuals. En aquest
camp es planten oms per fer ombra a les persones i animals, més
tard en créixer el poble, s'hi fa una plaça i se Ii posa
el nom de Placa dels Oms, actual Placa Major.
Artur Lange
Lo Rafal Nùm.20 Octubre 1992