A Alcanar, pel fet d'haver d'estat en el passat un poble estricta mentrural -gairebé encara ho és- sembla que la literatura i les belles arts no hagin existit mai, però no ha estat així. Al nostre poble, tant en aquest segle com en el passat, han despuntat homes dones que han donat glória i esplendor dor en aquesta faceta. En anteriors números de LO RAFAL ja em vaig fer ressò de tots aquells que en la meva joventut vaig llegir i admirar, com ara el conegudíssim canonge Matamoros i, com no, Antoni Valls Giménez. També n'hi va haver d'altres que voldria mencionar i que tinc encara a la memòria.

    Començarem pels teòlegs, com ara Froilan Beltran, més conegut pels canareus com "el rector vell". Beltran era oncle segon del dentista Ramon Reverter, germà de sa iaia. Era un personatge molt il·lustrat i conegut en els medis intel·lectuals eclesiàstics ¡ literaris. Era, però, d'una gran humilitat, molt decantat al proïsme i així ho va demostrar els anys del còlera, en què ell i son cunyat Ramon Reverter s'abocaren amb devoció a salvar vides i ànimes. La seva discreció el va dur a signar els seus escrits com a El Lugareño, cosa que els fa més dificils de localitzar. Un altre capella canareu que tenia una gran afecció perla literatura era mossèn Andreu, qui signava com a A. Queralt  .

FINA MAR, POETESSA INSPIRADA A ALCANAR
    Fora de cercles eclesiàstics, voldria mencionar l'escriptora Fina Mar, que no va nàixer físicament a Alcanar. però sí com sempre va cantar a la Mare de Déu del Remei, al Marjal i a l'horta canareva. També cantava a la passió i a l'amor entre moriscos, com si la Zumela i la Zoraida encara fossin aquí. A les primeries dels anys vint els periódics de Tortosa, en especial La Zuda, portaveu de l'Ateneu Tortosí, anaven plens de les seves poesies. La cultura d'aquesta dona que podríem qualificar de polifacètica, li feia prendre part en tots aquells actes culturals que tenien lloc al seu entorn. A un número de La Zuda de l'any 1925 apareix fent una conferència sobre feminisme, envoltada de senyors barbuts i amb bigoti, molt de l'època.
    Aquesta meravellosa poetessa, autora d'un llibre titulat Flores de ensueño, va morir molt jove. Va passar quan jo era molt xicotet i ho recordo. Era la filla del secretari de l'Ajuntament i vivien al carrer del Mestre Pedrell, al número 9. Els meus pares anaven a visitar-los de tant en tant a la casa, que tenia entrada pel carrer del Pouador, la planta baixa de la qual era aleshores el Banc de Castelló. Era la tieta d'Alfons Aguado i la seva germana, era l'Angelines. Va morir abans de la Guerra Civil no podria dir la data precisa, però va ser una mort molt dolguda en medis literaris de Tortosa
especialment a l'Ateneu i també, és clar, al poble d'Alcanar.

    L'AFECCIÓ PEL TEATRE VÉ DE LLUNY
    Possiblement faci més de 150 anys que hi ha noticies de grups d'artistes afeccionats al teatre al nostre poble. MoIt amants havien de ser de l'art de Talia per a treballar en condicions tan precàries com hi havia. Tot i I'escassetat de mitjans, molts van ser dignes de sortir a revistes, als diaris comarcals i també als de Barcelona. Ja he dit altres vegades que el que més m'agrada és anar a la recerca de totes aquelles coses que han ocorregut en la nostra història més propera, escampades per diverses hemeroteques  i sobretot a l'Arxiu de les Terres de 'Ebre.
    Aquest número voldria tractar una cosa molt curiosa que sortia al Diari de Tortosa, tot dient que el Senyor Marià de Sunyer i Magrinà, vista la gran afecció al teatre del poble d'Alcanar, havia promès en públic de construir un edifici destinat al teatre casino. Era l'any 1882. Sens dubte va complir la seva promesa i, al cap de cinc anys, el Diari de Tortosa explicava que el públic d'Alcanar havia acollit amb gran entusiasme dues funcions de teatre que s'havien representat el cap de setmana anterior a un magnífic coliseum. amb la presència de les autoritats locals. On deviaa ser aquest magnífic Coliseum? Serà qüesitó d'esbrinar-ho.
    La crònica continuava dient que era a mateixa companya de jovens afeccionats que tan bon record havien deixat un any abans quan havien estat molt aplaudits en inaugurar-se el teatre amb una obra de Sant Hermenegild. Deia a més. que aquella obra "figuró oportunamente en las columnas de un gran diario ilustrado". La funció del dissabte s'havia fet a benefici de la Mare de Déu del Remei van assistir les per
sones més distingides de la societat tat d'aleshores: la marquesa de las Atayuelas, l'advocat don Joaquim Costa i don Manel Lion, acompanyat de les belles aristòcrates donya Irene Tortosa, donya Inocència Reverter i donya Maria Saleta de Gil.
    Es posà en escena el drama de l'eminent poeta José Zorrilla, EI príncipe de Godoy que va ser magníficament interpretat pels jòvens canareus Joan Baptista Ferrer, Guillem Castell, Ramon Gisbert i Asís Sancho, que foren calorosament aplaudits ¡ cridats a la llotja del teatre. A l'entreacte, el poeta ¡ bon amic Àngel Sancho i Sunyer va llegir una inspirada poesia dedicada a la patrona del Remei, acollida també amb aplaudiments.
    El magnífic coliseum, però, no ha aparegut. La meva sospita és que podria ser on ara és el mercat públic, pero les dades tampoc no encaixen. L'edifici fou construït a principi de segle i Ilavors tant el carrer de Sunyer com la carretera Nova eren tancats. Al proper número intentaré oferir més dades sobre un altre art que ha donat glòria al nostre poble ¡ en què h¡ han participat molts canareus:
la música.
 
 

Artur Lange  Lo Rafal nùm.47  Abri 1998