Per què sembla que la nostra guerra hagi estat oblidada, aquest 18 de juliol que els mitjans
de comunicació quasi no n'han parlat? Jo crec que tots aquells que van morir victimes
d'aquella desgraciada guerra, d'aquella barbàrie, i també per aquells que donaren la vida
lliurement per uns ideals, per tots aquells que continuaren el seu calvari en els camps de
concentració francesos i que van pagar amb amor lluitant per França el desamor rebut. Com
no s'ha de recordar els camps alemanys de Dachau Mathaussen on també van morir dos
canareus. Aquest escrit és un petit homenatge per una part honorar tots els morts de la
Guerra Civil i per tenir-ho en la memòria. Que tal cosa no passi mai més.

    EL 19 DE JULIOL DE 1936 A ALCANAR
    Voldria escriure sobre aquests fets i tot allò que em recorda aquells tràgics moments,
també tot allò que
va ocórrer després. A nivell de Catalunya o bé d'Espanya els mitjans de comunicació no han
dit res o bé poca cosa. Quan era petit moltes vegades en converses entre persones majors
deien que, des que s'havien complert els cent anys de la Guerra Carlina (la dels set anys)
ja no se'n parlava, però de la nostra en fa seixanta i són molts els qui encara viuen i van ser
afectats i jo m'atreviria a dir que fins els seus descendents que no la van conèixer.
    Jo, amb aquest escrit voldria retre homenatge a tots aquells que varen ser víctimes
d'aquesta desgraciada guerra que abasta quasi tots els catalans i espanyols fins i tot aquells
que la van guanyar, per dir-ho d'alguna manera, ja que en les guerres civils tots son
perdedors, encara que aquests no ho vulguin reconèixer per ser els provocadors
    Aquí a Alcanar la guerra comença el dia 19 per la tarda, devien ser els volts de les 5. Jo, en
plenes vacances estiuenques, vaig anar al Centre Republicà, tots els dies hi anava, un veí
meu tenia al pare de bidell d'aquest centre. La meva mare, tot i estar a l'altra part del poble,
m'hi deixava anar, ja que en aquella hora hi estava el meu pare.
    En dies feiners a l'hora de prendre cafè hi eren 25 o 30 homes, però aquell  fatídic 19 de
juliol en entrar-hi em va sorprendre que no hi hagués ningú, solament hi era el bidell que em
digué que pugés a l'oficina, així vaig fer-ho, entre aquells homes puc recordar a n'Andreu
Ulldemolins, Francesc Coloma i quatre o cinc més que no puc recordar, van agafar un
braçalet roig, estamparen en ell una gran quantitat de segells: Centre Republicà, AIT, FAI,
CNT, de la UGT, EC i moltíssims més que no recordo, ells mateixos me'l posaren al braç.
    Vaig marxar més content cap a la plaça, volia mostrar-ho als meus amics. Tenia la
sensació que m'havien fet general, per la plaça hi havia molts homes amb el braçalet roig,
devien portar pistola, ja que els mes amics van demanar-me si jo també en portava.
    No varen tardar molt en fer-nos retirar de la plaça i començar els primers trets, vaig
amagar-me al cafè d'Alfred Gil, on ara es l'actual cafè del Moreno, junt amb un fill d'aquest i
quatre o cinc noietes més. El tiroteig anava augmentant i ja mirant per les finestres podíem
veure com anava dirigit contra la casa del marqués, fins i tot els carrabiners de les Cases
(n'hi havia un sota el rellotge de sol de la casa de l'Elvireta, apuntava als balcons d'aquella
casa, però he de dir i això és una cosa certa, que aquest carrabiner no va disparar ni un sol
tret, es va limitar solament a apuntar. Va ser un tiroteig de gran intensitat, per fi els assaltants
van entrar i no hi van trobar ningú. Crits, veus soltes que havien fugit per la sèquia i, també,
per damunt de la cridasssa, unes veus que deien: "Anem a cremar sofre a les sortides de la
sèquia".
    No sé quines coses més van passar aquella llarga tarda d'estiu, solament recordo que per
mi va ser com un espectacle, però més tard quan ja em pensava que havia acabat tot,
vaig anar a casa de ma tia a les "escaletes" (la casa en què hi viu actualment la meva
germana), allí vaig sentir por per primera vegada, en veure com homes encapçalats per un
que portava un gran gabinet de carnisser es dirigien cap a l'església mentre cridaven: "Hi
posarem una bomba". Jo ja em veia la visió que em donava la meva infantesa al campanar
junt amb les campanes volant pels aires i caient al damunt de la casa de la meva tia, que era
on jo em trobava.
    A Catalunya, com a molts llocs d'Espanya, el cop militar havia fracassat. Varen
crear-se els Comitès revolucionaris, reduïnt el poder d'intervenció dels ajuntaments; aquests
no tenien poder, solament per a qüestions minses. Es crearen les Milícies antifeixistes, al crit
d'"anem a alliberar Saragossa", infinitat de canareus van allistar-se, els uns per uns ideals i
d'altres, s'ha de reconèixer, per les deu pessetes diàries que els pagaven (recordeu que a
l'any 36 el jornal de un home al camp eren de 5 pessetes per una jornada que no acabava
mai).
    Prompte començaren a fer-se detencions d'homes d'aquí d'Alcanar, jo puc dir que els vaig
veure tots els dies que durà el seu captiveri, eren a la part alta de l'Ajuntament, on hi havia
una escola de nenes, en un replà d'un metre quadrat estava la porta i en davant mateix la del
Jutjat (el meu pare n'era el secretari) i jo anava tots els dies. En aquest replà hi havia un
milicià amb un fusell a les mans. Sempre que hi anava, mirava als presos, no se me n'oblida
cap, quasi sempre formats per grups de tres o quatre, drets o passejant. Jo crec que no
tenien noció d'allò que els esperava, els coneixia a tots: Ramon Reverter Beltran, que era el
metge de capçalera que tenien els meus pares; Xavier Ulldemolins Chillida, farmacèutic;
Joan Esteller Matamoros, Claudi de Cid, botiguer; Bautista Fuentes Vilar, Lluis O'Connor
White, Josep Castell Sancho, Geroni Feliu Reverter, Salomón Martí, metge; Pau Toscà
Quixal, capellà; Joan Boet Serret... Potser em deixo algú. Aquest pobres homes varen ser les
primeres víctimes de la nostra guerra civil aquí a Alcanar, foren afusellats a Tarragona,
solament se'n va salvar un, l'anomenat Claudio Cid, es va dir que pertanyia al Partit Comunista.

TREBALLANT A UN AJUNTAMENT QUE FUNCIONA
    La casa O'Connor fou saquejada, així com la de la "Sunyera". Altres cases, no així la casa
del marqués, aquesta pel fet del tiroteig abans esmentat fou incautada i precintades les portes.
D'això ja n'he parlat en altres escrits, li va ser posada guàrdia permanent: dos soldats que en
aquells dies feien la mili van ser els encarregats de protegir-la. El bo de Miquel Reverter (de
la Correvera) i Josep Reverter (lo Bonoco). Una tarda sortí una manifestació del Centre
Republicà amb banderes, penso que en aquells temps passats es tenia un gran respecte a
tot el que representaven ja que mai no he vist banderes tan luxoses com aquelles.
    El comitè continuava fent-ne de les seves. Durant el mes d'agost, quan la meva mare
venia de feria compra, portava les noticíes (això ho recordo perfectament), deia: "Avui han
trobat mort a fulano i mengano", aquesta cosa es va repetir vàries vegades durant el temps
que va durar aquell primer comité, una tasca molt a tenir en compte és la que va ter l'alcalde,
Llátzer Reverter, qui, fins tot anava a patrullar pels carrers per tal d'evitar aquelles
execucions.
    Seria al final d'agost quan l'Ajuntament es trasllada a la casa del marqués. Jo d'aquest fet
recordo que, a part d'ajudar el meu pare en totes les coses més delicades, de com em vaig
adonar com uns milicians repartien llibres a la gent que estava per la plaça. M'atanso i quina
no seria la meva sorpresa en veure que allò que repartien era la 'Historia de mi pueblo' del
Canonge Matamoros. Prompte, aní allí, hi eren aquests llibres. N'hi havia dos prestatges d'uns
dos metres cadascun.
    El meu pare va sentir dir que buscaven un "xiquet" per estar-se a l'Ajuntament i va pensar
en el seu. Així és com vaig col locar-me a l'Ajuntament, al costat de Miquel Colell, el pare de
Felip, el que està a la notaria, i de Frederic Beltran. Guanyava
dues pessetes i tenia 12 anys. Puc parlar moltíssim de l'administració d'aquest Ajuntament
en contra del que han dit molts que "allí no s'aclara ningú", sí que s'aclarien i torno a citar
Llàtzer Reverter, qui rebia aquells fatídics telegrames que deien:
- "Señor alcalde.
    Tengo que comunicarles que ha muerto heroicamente el soldado Fulano de taL Ruégole
haga llegar a sus familiares la triste noticia.
    Le saluda."
    Van ser molts els telegrames que es rebien i era el mateix LIàtzer qui donava la nova.
    A l'Ajuntament es mantenia correspondència amb les ambaixades de Londres i París.
També a Alcanar es va implantar un principi de Seguretat Social. L'Ajuntament teia uns vals
per dues pessetes i mitja a la molta gent obligada a demanar almoina.
    Sí que ens aclaríem. Voldria contar més coses, però ja me'n passo. Crec que puc fer
moltes coses perquè quedi memòria d'aquells gairebé tres anys de guerra. Que surti la
veritat sobre tot, que allò que si els blancs o els negres eren els bons. Bons ho som tots i
tots som roïns.

Arturo  Lange Brea   Lo Rafal   agost 1996
 
 

ELS PRESOS A ALCANAR EL 1940:
UNA MOSTRA DE LA REPRESSIÓ FRANQUISTA.

    Volem retre un homenatge a tots els qui patiren la repressió desprès d'haver perdut la guerra . Volem
recuperar la memòria històrica per a aquests canareus (encara que també hi hagué canareves que patiren
la repressió, només hem aconseguit dades dels homes ) amb diferents oficis, que per diverses raons
apostaren i es comprometeren per a una causa de llibertat.
    Molts caigueren, d'altres hagueren de marxar i encara no han tornat.
    Potser fundaren família més enllà del Pirineu... La fam, la desgracia, l'analfabetisme, la malaltia, i tota
aquesta sèrie de seqüeles foren els exponents de l'herència que ens ha deixat el bàndol que guanyà la
Guerra civil.
 

Nom / Pres /Edat/Ofici

Alcanar
Badoch Bielsa, Ramon, 31, Pagès
Barrero Ximenis, Joan, 20, Pagès
Forcadell Reverté, Ramon, 41, Paleta
Garcia Martorel, Ricard, 21, Mecànic
Gisbert Giménez, Samuel, 54; Industrial
Gras Sancho, Agàpit, 42, Pagès
José Forcadell, Ramon, 30, Barber
Mas Pedra, Ramon, 22, -
Matamoros Chillida D., 23, Pagès
Otildo Belles, Joaquim, 45,.·G. Civil
Pla Guarro, Ramon , 24, Fuster
Queralt Sans, Baptista, 32, Pagès
Queralt Vila, Agustí, 39, Barber
Reverter Subirats, Joan, 31, Moliner
Sancho Badoch, Ramon, 43, Paleta
Sancho Guimerà, Miquel, 23 Pages
Sancho Juan, Baptista, 39 Pagès
Sancho Matamoros, M. 53, Pagès
Subirats Reverter, Miquel, 38; Pagès.