L'ajuntament del nostre poble, es trobava en una
situació crítica.
Ningú més es volia fer càrrec de l'alcaldia, estem
parlant de l'any 1892. No obstant havent sis comitès polítics,
encara que la politització de la gent no era com ara. Ens trobàvem
en una epidèmia molt forta (morbo asiàtic), més conegut
com el còlera, moments en que eren més de quatre-centes les
persones malaltes afectant a alguns regidors portant-los fins a la tomba.
Aleshores els metges com en Ramon Reverter, (avi del ja jubilat dentista),
no tenien ni un moment de descans, tot demostrant la seva professionalitat la seva estima a la gent del poble.
Així també Froilan Beltran lluitava aferrissadament per
salvar les ànimes.
La situació era precària i era molt
natural que ningú volgués ser alcalde, fins que el mestre
d'escola Miquel Gisbert Escuder va agafar el càrrec. Aquest bon
home exercia en una de les dues classes que hi havia per a nois. Al col·legi
en aquella època a part d'aquestes dues classes teníem dues
més pera noies i una altra mixta pera pàrvuls. Eren temps
difícils i els pares prompte treien els seus fills d'escola per
a treballar al camp. El mestre Miquel Gisbert s'esforçava en altres
aspectes de la vida canareva, donant classes de música i també
era organista de l'església. Va destacar en la seva labor formant
una orquestra i una Banda de Música, que prompte van ser conegudes
en tota la seva comarca.
Aquest mestre sense experiència, poc a poc
va guanyar un prestigi merescut, feia les coses amb molta naturalitat,
la seva manera de fer era innata Així mateix les festes de bous,
(les nostres festes de maig), feia un parell d'anys que no es celebraven,
i ell va aconseguir tornar-les al nostre poble.
També va fer vindré un rellotger de
Tarragona anomenat Josep Bessos i va instal·lar el conegut rellotge
del campanar. Aquest rellotge va suplantar un altre de sol que es trobava
a la dreta del campanar, dalt del sostre de la porta de l'església.
OBRES PÚBLIQUES
Una bona obra que va fer va ser l'eixample de la
carretera de l'Angol, que abans era un camí de carro, on estava
prohibit que cap n'avancés a un altre, amb les conseqüents
caravanes que es formaven al tard, a l' hora de tornar cap a casa, solament
podia avaçar a 1 carruatge que portava el correu. Aquest camí
s'anomenava "carreter" i pertanyia a la Diputació que estava sota
el reglament de carreteres. Es va eixamplar i empedrar, amb la corresponent
alineació de les cases del carrer Sant Carles.
Entre d'altres coses que va fer aquest bon home, fou crear el primer comerç
de taronges a les Cases (vull citar aquí que jo guardo amb molta
estima els papers d'embolicar d'aquelles taronges). En aquella època
tot era manual i les taronges es venien per dotzenes.
Don Miquel era progressista, així es va començar
a discutir als plens a parlar de la portada d'aigües potables al poble,
cosa que passaria trenta anys després, (obra realitzada pel també
mestre Ramon Sanmartí).
