Deu fer al voltant d’uns tres anys, un amic em digué: “Tu que vas sovint per l’Arxiu de les Terres de l’Ebre,¿no podries esbrinar alguna cosa d’allò que ens diu el canonge Matamoros, que la Reina Isabel II, va oferir <una música para Alcanar>”. Aquesta persona ignorava què era un arxiu, i també qui era jo. No obstant, li vaig prometre que ho miraria.
    I sí, em va sortir alguna cosa més que relacionada. Què més es podia demanar? Va ser el viatge per aquestes terres d’aquesta mateixa reina i escrit pel cronista de la ciutat de Tortosa. Vaig agafer-ho amb entusiasme, si més no per la comanda que m’havia fet l’amic.
    Aquesta crònica, molt ben escrita, al començament parla de quan el viatge va ser anunciat a Tortosa i també de la programació de l’tinerari. Per no fer-ho massa llarg ens limitarem a parlar del trajecte Castelló-Tortosa; és el nostre i a més, durant aquesta etapa van ocórrer coses dignes de menció.

MESURES DE SEGURETAT
    El dia 20 de maig de l’any 1845, es va rebre comunicació de la vista oficial de les reines Doña Isabel II i Doña Cristina, així com de sa altesa María Luisa Fernanda. També les acompanyarien les primeres personalitats del govern. Ens limitarem a anomenar les més importants, per exemple el general Narváez, que era el president del Consell de Ministres i ministre de la Guerra; el secretari de guerra, Marques de Vistahermosa; els oficials del Minsteri de la Guerra, brigadier Joaquím de Lorencha i els coronels Ramón Sánchez de Tovar, Eduardo Fernández i Eusebio de Calonge, oficials de Governació, Gràcia i Justícia, Marina i Hisenda. A més, completaven la comitiva una nombrosa escorta i servei palatí.
    Tota aquesta reial comitiva, que en aquells temps era per si sola un espectacle, possiblement no va ser vista per cap canareu, tal i com veureu més endavant.
    El 3 de juny de 1845 va ser el dia de pas pel nostre terme i d’arribada a Tortosa. Les mesures de seguretat foren multiplicades fins a l'infinit, ja feia dies que no es deixava que ningú s'atansés a la carretera. ni tan sols a les cases habitades. on no deixaven estar-hi a ningú.
    Els soldats anaven i venien contínuament  . La carretera era esporgada des de SòI-de-Riu. Es deia que hi havia esparteristes i carlistes   disposats a donar un cop de forca, i així fou com començaren a fer detencions, tan prompte xafaren terra catalana. No va ser tan sols això, ja que en arribar a les rodalies d'Amposta foren afusellades dotze d'aquestes persones, solament amb la qualificació de sospitosos. Em dol pensar que alguna d'aquestes victimes fos un Canareu. No aclareix res d'això, nornés el lloc on els van detenir.
    Cal no oblidar que feia només cinc anys que havia acabat la guerra carlina (la dels Set Anys) i que encara n'hi hauria tres més. Els ànims estaven molt escalfats.

VENT DE MESTRAL
    A més, per si fos poc, aquill dia 3 de juny va bufar un gran vent de mestral que va impedir la comitiva circular amb normalitat i tot el viatge va sofrir un gran retard. Així va ser que de dos quarts de cinc que tenia anunciada l'arribada a la ciutat de Tortosa, va arribar a les onze de la nit. L'entrada es va fer pel pont de barques, tot aquell gran seguit havia pujat perla carretera de Vínallop. El general Narváez va voler fer conèixer aquesta carretera a la reina, per ella l'havia feta construir.
    Malgrat haver tingut gran cura a l'hora d'hostjar-los, el vent i el mal oratge ho varen malbaratar. Les fortes bufades esventolaven els damassos, vánoves i cobrellits, al temps que alçaven núvols de pols i les banderes dels edificis públics  dels arcs triomtals. Les reials persones foren instal·lades al Palau Episcopal, els altres acompanyants a les cases principals de la ciutat.
    No explica per què el dia 4, a les tres de la tarda, van sortir cap al Perelló. Narra que van fer nit al Perelló, van hostatjar-se a un gran casalici que feia el servei d'hostal. A l'endemá sortiren cap a Tarragona. Quan feia poc temps que havien marxat i la gent encara estava a la plaça comentant l'esdeveniment. va arribar un soldat de l'escorta. dient que feia falta un metge, que el carruatge que precedia el que duia les reines Navia bolcat i el mateix General Narváez estava ferit.
    Com podeu veure, la normalitat del viatge es va trencar en arribar a Sòl-de-Riu:  l'arribada a Tortosa es va retardar, I'ordre ja no s'adeia al fixar per Madrid i el viatge es va haver d'interrompre al Perelló.
    Aquestes dades han estat extretes de La Zuda, òrgan de l'Ateneu Tortosí í de les recollides   per Francesc Mestre Nos l'any 1923.
 

Artur Lange
 
Rafal núm 41 desembre de 1996