Des que fa uns tres
anys vaig començar a escriure en aquestes mateixes pàgines
de LO RAFAL, sempre he mantingut el desig d'escriure sobre el Canonge Matamoros,
sobretot des que em vaig assabentar que era autor de moltes obres desconegudes
per mi i suposo que per a la majoria de la gent. Vull dir-vos que sempre
he sentit gran interés per tots aquells escrits i fets per
autors canareus i també per aquells que parlen sobre Alcanar.
Així vaig començar
a escriure coses sobre el Canonge Matamoros i la seva obra. però
a mesura que anava escrivint i revisant l'arxiu de les Terres de I'Ebre.
anava descobrint la riquesa intel·lectual d'aquest canareu i això
em feia sentir que jo era massa poca cosa per emprendre aquesta tasca.
Per una altra banda, enriquint la meva informació, de manera prou
costosa, sobre els fets de la seva vida.
El fet que digui prou
costosa, és motivat per no haver hi parents més directes.
El més directe és una neboda a qui vaig visitar. de 87 anys:
Romana Matamoros Vallés, veïna de Tortosa. Les d'ella i les
dades que vaig aconseguir a l'Arxiu del Bisbat de Tortosa, són les
úniques a les quals es pot recórrer.
Si no lós per
la Historia de mi Pueblo, ja ni tan sols se'n parlaria, hauria fet
el pas pel seu poble en el més gran anonimat. I això, per
què? Per falta d'agraïment o ignorància d'una majoria
o pot ser per desídia d'una minoria? Aquesta minoria sí que
l'hagués pogut reivindicar però, sigui com sigui hem de ser
justos amb aquells que tan desinteressadament van donar glòria al
nostre poble (el no va guanyar cap diner) i de glòria, ja ho veieu,
fins ara la més petita. la que II pugui donar aquest modest escrit
i la que reposa en arxius i biblioteques, especialment tortosines, esperant
igual que Llátser l'"'aixeca't i camina".
Vaig anar al Registre
Civil amb la finalitat de treure la seva partida de defunció, doncs
recordo que va morir l'any 1937, en plena Guerra Civil, però no
hi havia constància que estigués registrada la seva mort.
Per què, què va passar?
Fanatisme religiós, odi i ràbia
d'un poble enfrontat en unes tristes circumstàncies. No hem d'oblidar
que solament a la diòcesi de Tortosa foren morts més de dos-cents
sacerdots a les primeries de la nostra guerra. Mira't des d'aquest angle,
potser sigue comprensible que els familiars no volguessen inscriure'I.
Trist i cruel destí el d'aquest home, nat i mort en dues guerres
del mateix signe, en què es feu palès l'odi la lluita entre
germans.
EL CANONGE MATAMOROS
5"Joseret" neix en la
llar d'una família pagesa molt humil, fill de Mercedes i Víctor,
vingué al món aIla I'any 1864. Ja en la més tendra
infantesa destacà perla seva disposició per les coses, ell
és diferent de tots els xiquets que juguen al carrer Nou i els seus
voltants (vivia a les darreres cases del carrer del Camp). Es destaca a
l'escola, a banda de la seva intel·ligència, perquè
sempre va molt polit (en anar al seminari ja mai no es va treure les sabates)
i aquí al poble li diuen el "presumit". A l'escola, que consta-va
de tres aules per a nois i noies, aviat es va distingir per la seva dedicació
en els estudis.
Era costum molt arrelat
al nostre poble, que cada any fossen escollits tres o quatre xiquets per
anar a estudiar llatí al seminari tortosí i no cal dir que
aquesta vegada Ii toca a "Joseret".
I d'aquesta manera
fou com va començar la carrera del sacerdoci, tot i que els pares
no volien per qüestions econòmiques, però sembla que
va ser en Miquel Figueres qui els va ajudar perquè "Joseret" pogués
ser capella.
L'AFICIÓ LITERARIA
Miquel Figueres, cognom
ja desaparegut, encara que no els seus descendents ja que són els
fills i filles de la coneguda mestra Gual, família de les més
nobles d'Alcanar. La seva ascendència, sobretot de notaris, data
de 1762 en haver-hi el primer Josep Figueres Vidal, que va arribar a emparentar
amb les primeres famílies d'Alcanar. Tots els Figueres foren, a
més de notaris, advocats, sacerdots... Aquesta famiIia fou la que
sufragà els estudis de qui més tard seria canonge. Malgrat
les bones notes que treia als estudis, l'afició el portava a la
literatura, com ho demostra que l'any 1880 publiqués al seu volgut
poble, dos periòdics "El Iris de la Paz" i "La Avispa", un assaig
periodístic que ell mateix relata en un article publicat a "Terra
Nostra", el 28 de juny de 1928. La seva carrera de Teologia sempre anà
lligada a l'afició literária, fent-la arribar a les més
altes cotes, com la de ser membre de la Reial Académia de les Bones
Lletres de Barcelona. Les seves obres foren moltes, desconegudes a Alcanar,
ja que he pogut trobar molts escrits, sobretot a La Zuda, i altres revistes
i periòdics, en què es destaca la magnificiéncia del
seu llenguatge, on es rebel·la una literatura excel·lent,
tal i com dirien els francesos, "magnifique rondeur sonore".
Nosaltres a Alcanar
només el coneixem per la "Historia de mi pueblo", però és
evident que tenia més coses. Jo vull parlar-vos de tot allò
que ha arribat al meu abast. En primer lloc hi ha "La Cruz"; en aquest
llibre fa una relació meravellosa de totes les creus que hi ha al
món i el seu significat, per exemple, la creu gamada
que adopta Hitler per a la seva bandera, tot i tenint en compte que aquest
llibre fou publicat el 1913 i Ii va valer el premi constantinià.
Com no recordar-lo
en el seu llibre "Flores Marchitas", on la seva poesia t'arriba al més
profund de I'ànima. ja en el primer poema et fa sentir traslladat
a un món d'enyorança.
Artur Lange Brea. Lo Rafal Núm 30.
Octubre 1994