Toquem el tema dels
bous, de les festes proppassades d'aquest any, són les més
arrelades al nostre poble per la seva vella i bella tradició que
ens marca als canareus, sobretot a la joventut, que gaudeix tot els anys
d'aquest esdeveniment. No obstant això, tractem de recordar com
eren aquestes testes al voltant de fa uns seixanta-cinc anys o més,
quan es feien els bous al Camí Ample, en uns cadafals més
"artístics" que els actuals, on els barrots eren verticals per guarir-se
de les feres. Però el que més grandesa Ii donava a la plaça
eren les graderies, on seia tota la gent ja més gran i que no hi
participava, i també les noies (que en aquells temps tampoc no hi
prenien part).
Dels cadafals n'hi
havia tres que sempre sobresortien dels altres. Aquests eren el que es
feia a l'acabament del carrer de la Bassa i el que donava l'esquena al
carrer Almenara. Aquests solien tenir en primer lloc un replà on
solien col·locar-se tres o quatre files de cadires i a continuació
anava (el canareus així li'n deien) l'escalinata. Tal cosa podia
fer-se gràcies a què en aquelís temps fou molt pròspera
la construcció d'habitatges al nostre poble, i com tot el bigam
era de fusta, els mestres d'obres els deixaven en aquest fi.
L'AJUNTAMENT
Hem de dir que l'Ajuntament
hi anava en ple: el senyor alcalde amb bastó de comandament, els
regidors, així com el jutge municipal (allavons s'anomenava així),
el fiscal, el secretari del Jutjat, el comandant de la Guàrdia Civil,
acompanyat de dos números, els municipals (que eren lo tio Joanet
i Caramelo), lo tio Jordi que n'era l'ànima de tot, i altres empleats.
Aquests eren asseguts en tres files de cadires i, a continuació,
i a les graderies, ja era la Banda Municipal de Música. Alguns anys
era portada la Banda d'Onda.
A la mitja part, s'anava
a berenar. L'Ajuntament també ho feia. Anaven al Saló de
Sessions, on el tio Jordi els servia un entrepà i un got de vi.
L'anada i la tornada dels membres locals eren acompanyats per la banda
municipal al toc dels seus compassos. He de dir que ja en aquell temps
els músícs comptaven amb dos uniformes: el blanc i el blau
marí iera per Festes de Maig quan es canviaven de vestit. Tot això
donava certa vistositat a la festa.
LES CORRIDES
Les corrides, si fa
no fa com ara, però hi solen vindré "maletilles" que animaven
molt el festeig, algun d'aquests vestia "traje de luces", encara que això
no impedia que foren llançats per terra. No cal dir que feia la
delectança de la gent. Aquests sempre solíen anaren parella,
i entre bou i bou passaven la "capa" com si d'un mantell es tractés
i la gent que reren assegudes als cadafals els llançava monedes
de coure.
Els jóves que
jugaven amb el bou i en l'espai descans feien castells que no superaven
mai els dos pisos, quan tocava la dolzaina i el tabalet anunciant Ia sortida
del bou, aquets es desfeien acceleradament.
ELS BOUS EN EL PASSAT
Quan la nostra
Guerra Civil no se'n van fer de bous. no estava el pati per aital cosa.
ni tans sols al Camí Ample, ja que amb aquests s'hi va ver un refugi.
També conten els més vells que un any l'alcalde no en va
deixar fer, peró els joves varen muntar la plaça i
van posar ases. L'any dels ases, d'aquesta manera va quedar marcat. jo
no he pugut trobar dades escrítes d'aquest fet.
Peró el que
sí he trobat en l'Arxiu de les Terres de l'Ebre i en el Diario
de Tortosa de 4 de maig de 1889 es el seguent:
"Nuestro Ayuntamiento ha tenido a bien,
no sabemos por qué, suprimir las fiestas de Mayo, que de tiempo
inmemorial venían celebrándose. El año pasado estuvieron
bien suprimirlas, porque no había fondos, pero este año no
se comprende pues hay mayorales y hay fondos que según compromiso
del Ayuntamiento son para dicho objeto. Estos fondos son de los particulares,
limosnas y el impuesto del trigo de los hornos.
Las fiestas constan
de dos días de toros y función religiosa el día de
San Isidro."
Vull fer constància
d'un altre escrit que, encara no fa referència a la nostra ciutat,
és digne de fer-ne constancia per la proximitat i veïnatge.
Es tracta d'Ulldecona de data 18 d'octubre de 1882 i diu el següent:
"Un toro de los
que tenían que correr ayer en Ulldecona, escapose anteayer del corral
donde estaba encerrado, obligando a cerrar los portales de la población
para evitar la fuga al campo".
Això ens demostra
que fa cent catorze anys, encara eren les muralles a Ulldecona.
Artur Lange Brea Lo Rafal Núm.40 Setembre de 1996.