En aquest apartat d'arrels, o raïIs, com diem aquí, anem recuperant, número darrere número, allò que ens pertany, que és pròpiament nostre i que ens agradaria fer extensiu a totes les persones d'Alcanar que poden aportar rigor ¡ llum a la nostra cultura. Una d'aquestes persones és Artur Lange, amb la seva prodigiosa memòria, que sense ser un erudit ni un gran intel·lectual, ajuda a fonamentar la identitat de tots els canareus que treballen i estimen aquest poble.
* Avui hem xerrat
amb un home proper a LO RAFAL, Artur Lange, de professió pintor,
que per la seva edat -ja és jubilat- ha aconseguit superar-se a
ell mateix i és un col.Iaborador incondicional amb els seus articles
d'història.
-...Vaig néixer
a Madrid l'any 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, però
prompte, abans de I'any, vam venir a Alcanar. La primera feina de mon pare,
que va començar a venir ací per motius de salut -cosa que
Ii havia suggerit el canonge Matamoros quan el va conèixer a Madrid-
va ser d'ajudar a muntar el motor del pou de la Verge del Remei. Era l'any
1925. Després, i a petició del secretari de l'Ajuntament,
va ser nomenat secretari del jutjat, càrrec que va ocupar fins el
principi de la Guerra Civil, el 1936.
* Quins records tens
d'aquest anys?
-Recordo l'arribada
de la República als col.legis, el canvi del retrat del rei Alfons
XIII pel de la República, un quadre de colors molt bonic on hi havia
una dona amb el barret frigi, que tenia una bellesa especial, com la d'una
figura grega, amb la bandera republicana al vent. La gent, en general,
es va sentir republicana ben aviat, encara que el nivell cultural seguia
sent molt baix. El col·legi on anàvem era també col·legi
electoral. Durant les eleccions penjaven les llistes electorals i recordo
un apartat que deia:
"Sap llegir?" i en quasi totes deia que
no.
* Parle'ns de la
casa del marqués.
-El 19 de juliol de
1936 es va iniciar un tiroteig entre els milicians i els feixistes que
defensaven la casa del marqués. Vaig ser testimoni presencial i
recordo que els carrabiners de Les Cases també hi eren. Un d'eIIs,
des de baix del rellotge de sol de l'Elvireta, a la placa Major, apuntava
amb el seu fusell. Després del tiroteig la casa del marqués
fou ocupada pels milicians i, en no trobar ningú, van suposar que
havien fugit perla sèquia. Es van sentir veus per tot arreu que
deien que anessen a cremar sofre a les boques de les sèquies. Recordo
veure com ho feien a la del costat del cafè de mossèn Rómulo,
l'actual Super Spar.
Després d'aquest
episodi, la casa va ser segellada per les autoritats locals. Per això
pot dir-se que la casa no va ser saquejada com d'altres. La van custodiar
dos soldats que feien la mili, Miquel Reverter "de la Correbera" ¡
el "tio Bonico", que encara viu. Uns dies després, al tardet, va
sortir una manifestació del Centre Republicà, que era on
és ara el mercat, amb banderes tricolors republicanes, de la CNT
i la FAI, senyeres i la de la UGT, en un ambient fester. En aquest edifici,
més tard hi van instal·lar l'Ajuntament. Jo hi vaig entrar
a treballar a les oficines i vaig ser fins el 15 d'abril de 1938, moment
de l'ocupació de les torces franquistes. Recordo que hi havia dos
pianos i moltíssims llibres.
* Parlem del terme
municipal
- En produir-se la
disputa pel terme d'Alcanar que limita amb la Ràpita, l'alcalde
d'aleshores, Josep Fabregat, va apel·Iar al Tribunal Suprem la decisió
de les autoritats i va guanyar. Més tard, des de Madrid, el govern
de Franco va dictar la sentència a favor de la Rápita, amb
una única al·legació no discutible "per falta de forma".
L'autor d'aquesta feta va ser Labadie Otermin, governador de Tarragona,
que tenia molt bones relacions amb l'Ajuntament de la Ràpita i era
afalagat constantment amb festes, amb cava ¡ llangostins a dojo.
Per això un carrer molt important de la Ràpita porta el seu
nom.
El barri Espanyol va
néixer el 1928, quan la propietària de les terres, Candelària
Espanyol, la mare de Mariano Sunyer, va decidir vendre les
parcel·lades, perquè eren en un estat deplorable. Els rapitencs
hi Ilençaven tot d'escombraries i fins i tot excrements humans.
Els solars tenien 21 metres de Ilarg per 7 d'ample i valien 325 pessetes.
De cada 5 solars de compra, en regalaven un, amb la condició d'edificar-hi
una casa abans d'un any. Així va eradicar el tema de la brossa.
EI barri tenia alcalde propi, depenent d'Alcanar, Francesc Sancho, més
conegut com "Paco de Pilonya".
La indemnització
per la pèrdua del terme va suposar un ingrés de 800.000 pessetes,
que van servir per tapar alguns forats que tenia I'Ajuntament i encara
no hi va haver prou. Nego rotundament que ningú s'embutxaqués
diners, això és només parlar per parlar.
De Les Cases conservo
un llistat dels turistes que hi estiuejaven als anys trenta. Es queixaven,
com ara, de la falta de serveis i d'atenció.
* I de la pagesia
de llavors, què recorda?
- Un veí que
tenia jornal seguit, és a dir, que anava tots els dies per al mateix
amo. Guanyava un duro, quan nosaltres preníem la fresca després
de sopar, llavors arribava el amb el carro. Era allò que es deia
de sol a sol.
Al carrer de sant Benet
hi havia una aixeta que no tenia desaigüe prompte es va fer un toll.
La tia Coloma ho va aprofitar per abeurar les seves truges, que s'hi revocaven
amb deliri, fent el toll cada dia més gran. Hl havia molt pocs abeuradors
la gent que vivia als afores tenia les gallines soltes pel carrer.
* Canviem de tema.
Què recorda del canonge Matamoros?
-...El vam conèixer
a Madrid. Tinc la impressió que devia ser molt perreta. Una vegada
era a casa de mon tio, que era comprador d'antiguitats i tenia relació
amb el canonge per qüestió de feina. Els dos eren asseguts
a les butaques, parlant en castellà:
-"Juan, vaya reloj
bonito que llevas".
Mon tio es trau el rellotge de la butxaca,
amb la cadeneta penjant i contesta:
-"¿Te gusta?
Pues quedatelo".
Aleshores era un gran
regal, perquè no tothom en tenia però segurament era una
recompensa pels favors prestats.
El canonge va viure
la major de la seva vida a Tortosa. Ja essent capellà, l'afició
que tenia perla literatura el va fer fundar el periódic El Ebro,
on publicava un article cada tres dies. L'obra Historia de mi pueblo la
va escriure a Tortosa i només venia a Alcanar de tant en tant. Va
ser nomenat canonge el 8 de juliol de 1909.
* Va conèixer
Antonio Valls Giménez?
-Si, ell va ser un
autèntic canareu, poeta, romàntic, polític... de professió
era carreter. Jo el vaig conèixer quan tenia una tendan de queviures
a la plaça. Quan venien eleccions. la gent s'entusiasmava amb el
deien "anem a escoltar el tío Palleta.·. Va ser un gran orador
tenia molta gràcia amb les dones. Era molt popular, escrívia
al Terra Nostra algunes novel·les. Una es deia Alcanar
sempre ha patit set i moltes són inèdites.
* Com va viure la
transició cap a la democràcia?
- Em vaig afiliar al
PSUC, que era el partit més a l'esquerra que hi havia. Amb el pas
del temps, anàvem perdent afiliats i després, amb el canvi
a IC, el partit del PSUC va perdre el seu simbolisme ¡ crec que n'ha
sortit malparat. Jo, de la política, m'he desenganyat totalment.
Ara, quan vaig als arxius de Tortosa, llegeixo el que deien els politics
fa 100 anys, rn'adono que la política és el que menys ha
prosperat en aquest país. Sembla com si seguissin amb els mateixos
arguments i la mateixa retòrica.
Quan es va crear el
Partit Comunista a l'Estat espanyol, era perquè la immensa majoria
era terriblement pobra, hi havia molta misèria i es patien moltes
mancances. Ara segurament la situació ha canviat però en
el seu moment, la creació del PC va ser molt important i necessària.
* Alcanar ha crescut
culturalment?
- Penso que sí,
les autoritats han de vetllar per aconseguir un lligam cultural que ens
beneficie a tots. Ara ja tenim la biblioteca, cosa de què ja parlava
el Terra Nostra fa més de 70 anys. Tot i els anys que tinc, sempre
he tingut interès per recuperar la història d'Alcanar i per
això col·laboro amb LO RAFAL i aporto el meu granet de sorra.
També havia treballat al butlletí que fa l'Ajuntament, fent
una série amb el títol Alcanar, ara fa 100 anys", on
explicava coses senzilles, com ara la posada del rellotge del campanar,
o quan les verdures primerenques deIs pagesos eren robades pels carrabiners
de Les Cases i com, en descobrir-ho un pagès, el van matar. Vaig
deixar-ho córrer perquè ern resultava molt car anar a l'Arxiu
de les Terres de l'Ebre.
LO
RAFAL Nùm 34 Estiu 1995