Tots els anys, quan arriba l'11 de Setembre, la premsa, la televisió, etc., fan un molt petit resum del que va significar aquesta data per al pobles de Barcelona, i, naturalment, de tot Catalunya. Aquesta informació, a més de reduïda es podria afirmar que es repetida.
Jo, amb aquest curt escrit, potser caigue en la meva pròpia crítica, en allò referent a Barcelona. Aquest curt escrit va dedicat a tots els canareus ja que el tema ens afecta. No oblidem que tenim el titól de "Fidelíssima Ciutat", i un escut afrancesat. amb llumetes i tot, que és tant com dir que vam ser traïdors a les institucions catalanes i per tant, a Catalunya.
S'ha escrit molt ja sobre aquest tema, no tant sobre les ciutats més petites i, segurament que res sobre Alcanar, perquè hi ha hagut la intenció de pocs, poquíssims, que fos així, per mala consciència i potser per vergonya.

A ALCANAR
No obstant això, va haver-hi poblacions que van merèixer el títol de "fidelissima", per la simpatia que van demostrar pels borbons. Tant és així que podríem citar Cervera, Manlleu, Centelles, Berga i alguna altra amb menys intensitat. Encara que sí que podem afirmar amb cert rigor històric que Catalunya estava per la causa de Carles d'Àustria, l'altre rei contendent a la Guerra de Successió al tron de Madrid. Naturalment, Alcanar també.
Voldria dir que Alcanar, en aquelles dates, tenia 700 habitants, que vivien des del carrer del Raval fins al carrer Major. I es prolongava als voltants del carrer de Sant Miquel.
Qui va aconseguir el títol de "fidelíssima" pera la nostra ciutat? Queda ben clar que el poble era sotmès, com sempre, pels de dalt. I va fer (com molt bé diu el canonge Matamoros en referir-se a aquesta part de la història, amb una frase molt apropiada) allò de "no voy, que me llevan". Però, es evident que el canonge no va aprofundir el que calia sobre el tema. I sí que hauria pogut fer-ho.
Ell, al seu llibre "Historia de mí pueblo", insinua la possible relació que va tíndre-hí un tal Juan Caballero, andalús, militar amb plaça a Tortosa i amic de Felip V. Però, després ho nega dient que no podía ser, perquè aquest senyor va venir a establir-se aquí a Alcanar per la construcció del "Palacio". l'any 1730. I aquí es on el canonge comet un gran error. El "Palacio" va ser construït sobre un altre habitatge, menys important, que hi havia al mateix lloc. del qual només es conserva la façana que dóna a l'actual carrer de Ramon i Cajal.
Aquest primer habitatge era acabat, fins i tot amb pintures de cert valor, cosa que demostra que ja estava aquest senyor quan la desfeta de Catalunya. A aquest senyor no li anava res del que pogués dir la història prop de tres segles després.
No vull jutjar níngú dels canareus d'aquella època, i. si fos capaç de fer-ho, quedarien tots absolts, peró em guardo les meves reserves per alguns de dalt, que encara conserven aquests privilegis, dels quals n'haurien de fer rebuig.

ARTUR LANGE I BREA
Lo Rafal Núm.10 novembre 1990