Municipal
Tal com s’indicava fa mesos a LO RAFAL, la construcció és a Alcanar un àmbit amb molts interessos creuats: el legítim dels sectors vinculats que hi treballen, el d’intermediaris i constructors acostumats a una política permissiva i “enganxada al poder” i el de tot un poble pinçat per la crisi del cítric i la falta d’alternatives industrials. La construcció es rebel·la: entre la lentitud i les il·legalitats Redacció El 15 de febrer passat el Gremi de Constructors d’Alcanar, representat per Salvador Bel, qui no va redactar el document, va fer públic un manifest que critica “els criteris d’interpretació de la normativa” de la construcció al municipi. El Gremi es declara aliè a qualsevol partit polític i afirma que no vol “defensar les actuacions dels tècnics municipals anteriors”. Aquesta citació s’interpreta com una indirecta al·lusió a l’antiga política permissiva. Malgrat que el text explicita que no es defensa els anteriors tècnics municipals, sí que atribueix als actuals una actitud negativa, que busca excessius problemes i que invalida (sense citar-la) l’arquitecta municipal. Els termes en què veladament la increpa i la titlla de “no reciclable” van suscitar la reacció dels tècnics municipals, que al seu torn rebutgen aquestes declaracions, que consideren “llastimoses”, una agressió, i reclamen la preservació de la seua professionalitat i credibilitat. La resposta dels tècnics es va fer el dia 16 de febrer, el sendemà del manifest dels constructors, amb un comunicat de premsa.
El procés Per entendre com pot anar un procés així, posem el cas real d’un projecte d’obra demanat l’agost de 2004. La resposta municipal va arribar el gener de 2005, tot indicant canvis a fer després d’una espera de cinc mesos. Una vegada reenviat, el procés es pot allargar un any. Hi ha certificats de qualificació urbanística que han trigat vuit mesos a ser lliurats per part de l’Ajuntament. En una execució d’obra hi intervenen un projecte bàsic que l’arquitecte ha d’ajustar al Pla d’Ordenació, un certificat final que ha d’incloure els canvis indicats pels tècnics municipals i d’altres projectes d’activitat, com ara l’elèctric. La complicació de la normativa (no només al municipi) imposa una necessitat d’agilitat perquè tots aquests tràmits no allarguen excessivament el termini per començar obres noves o de remodelació.
Difícil anàlisi A alguns sectors vinculats a la construcció però no a promotores ni a interessos a la costa, també s’han afegit a les crítiques. Es consideren absolutament perjudicats pel retard en la concessió der permisos d’obres i de certificats de qualificació urbanística, que s’haurien de resoldre en poques setmanes. Alguns tècnics municipals, per la seua banda, creuen que no es marquen prou prioritats per part dels líders polítics i que això retarda encara més els tràmits. Mentre que hi ha obres muncipals sense les degudes instal·lacions, com ara el pàrquing de l’edifici de l’Ajuntament, un suposat excés de zel (amb indicacions de canvis que es poden deure fins i tot a una interpretació pobra dels documents per una fotocòpia poc clara) fa que tècnics independents, constructors, instal·ladors i els seus clients es vegen afectats per retards i les pèrdues que els suposen. Això es dóna al mateix temps de la pressió pel territori urbanitzable i la necessària ordenació d’obres il·legals, com ara edificis on es construeixen molts metres de fondària més dels permesos. Es tracta de problemàtiques diferents que es donen al mateix temps en un moment delicat de l’economia local.
|