Un sector citrícola 'invisible' vol veure la llum
Els productors de cítrics de les Terres de l'Ebre van decidir realitzar una concentració a Tortosa, davant de la delegació del Departament d'Agricultura de la Generalitat, el dia 15 de desembre. És el primer pas d'una mobilització, que es preveu llarga, contra el monopoli de preus al sector.
J.Joaquim Buj
jbuj@xtec.cat
Per primera vegada des de que el cultiu dels cítrics s'ha imposat com a majoritari al Montsià i el Baix Ebre,s'ha constituït una plataforma reivindicativa formada per pagesos, cooperatives i empresaris del sector, per solucionar els greus problemes estructurals i de caiguda de preus que estan patint.
El regidor d'Agricultura, Josep Maria Sancho, aclareix que “la producció no ha crescut tant com ens volen fer creure per a que es paguen uns preus que no cobreixen ni els costos de producció”. UP culpa a la mitja dotzena d'operadors que controlen la distribució, alguns d'ells vinculats a grans superfícies com Lidl o Aldi, de provocar aquesta situació.
Els productors denuncien la falta d'un protocol que regule la importació de cítrics de països tercers a la Unió Europea, un producte que entra a Europa sense cap tipus de control sanitari ni de traçabilitat i constitueix una “competència deslleial” per a la nostra fruita. Mentre, cada cop hi ha més exigències per a poder exportar taronges i mandarines als Estats Units.
A tot això, cal afegir la poca capacitat del mateix sector quan les coses anaven bé de generar una marca de comercialització i una distribució pròpia o la creació d'una indústria subsidiària lligada a la producció de sucs o altres derivats del cítric.
Els citricultors reclamen una llei de comerç de productes agroalimentaris que incloga l'establiment d'una regulació dels marges comercials -per a garantir la millor participació del productor en el preu final del producte- i un mecanisme de gestió de crisi.
També demanen mesures que afavorisquen i faciliten la transparència del mercat i en concret, una llei de contractes i un sistema fiable de traçabilitat dels preus, així com la implantació d'un sistema d'assegurança agrària que garantisca la renda del llaurador.
Es vol una garantia de qualitat en els punts de venda, mitjançant l'increment dels controls, inspeccions i sancions. Unes altres mesures complementàries haurien d'adaptar la fiscalitat agrària i l'obligatorietat d'un preu del llaurador, IVA a banda. Per últim, volen un control d'importacions i preferència comunitària, a fi de garantir el compliment de contingents, preus d'entrada, condicions fitosanitàries i de qualitat dels productes procedents de països tercers.
Des de la plataforma s' informa que no s'ha secundat la vaga al sector convocada per a aquests dies perquè, mentre a altres zones la campanya ja s'ha acabat, aquí encara s'està collint. Tot i això, si la situació no millora, s'afegiran a les mobilitzacion previstes a partir del 18 de gener i emprendran mesures més contundents.
Proposta desmobilitzadora a València
Davant l'amenaça de vaga, els grans distribuïdors al País Valencià van arribar a una proposta d'acord amb la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat Valenciana, proposant un preu de 55 cèntims per a les clementines i 40 cèntims per les navelines salustianes que cobraria el pagès. Tant des de la Unió de Llauradors com des d'UP s'han pres amb “cautela” aquest anunci i creuen que darrere s'amaga un intent de “desmobilitzar” el sector. “Cal tenir en compte que, després es poden acollir a factors com el calibre o el color per a rebaixar-ne el preu”, comenta el secretari general de La Unió-COAG, Joan Brusca,. a LO RAFAL. Segons Brusca, un preu 'raonable' per al pagès estaria a l'entorn d'un vint per cent del preu total de la comercialització, ara, el productor només cobra uns deu cèntims. Joan Brusca considera que qualsevol acord hauria d'afectar totes les zones productores, no només València.
UP opina que la Unió Europea, mitjançant el Tribunal de la Competència, no permetrà a la Generalitat Valenciana tirar endavant aquesta proposta.
Per la seua banda, els grups de l'oposició a l'Ajuntament d'Alcanar (CIU, PP i Apal) van aprovar una moció de suport a la pagesia canareva, amb els vots en contra d'ERC i ICV. La moció proposa fer costat les reivindicacions dels sindicats agraris, demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que establisca unes rendes mínimes per als pagesos i que el Departament d'Agricultura emprenga una reforma del sector citrícola. En el moment de tancar aquesta redacció ja s'havien omplert quatre autobusos d'Alcanar per a participar a la concentració del dia 15 de desembre a Tortosa.