Un rapitenc i una variada
Carme Ferré
Sembla que la resposta a la pregunta de la portada del número anterior: “S’acaba el malson de les obres de Sunyer?” era NO. Si és veritat que ja han asfaltat, no ho és menys que continua el carrer tallat, molt material malmès, la pobra bústia de Correus arrencada, els problemes d’aparcament, les multes només a determinades hores... Ara cal afegir la polèmica per l’augment del preu de les obres. Cantonades fetes i refetes s’havien de tornar a pagar? Depèn de quina fos la responsabilitat municipal. Per no comptar el que falta: enllumenat, ajardinament, contenidors de brossa. Les obres sempre són molestes però algunes es converteixen en un conte enfadós i amb tanta elecció prop, ¿no és el moment d’acabar-les per a penjar-se medalles? Ni que per això sigue.
La lamentable polèmica perquè el grup Gresol havia proposat una pubilla d’origen letó no ha fet més que posar en evidència, un cop més, la institució de les dames i la falta de valors que mostrem. Unes noies cada cop més joves no han sabut donar suport a una veïna seua, que el mal que tenia és que ha viscut al poble nou anys menys que elles. La classe política sempre té atreviment urbanístic però no social. ¿Per a quan uns representants de la joventut, nois i noies, que destaquen pels seus valors, l’esforç en l’esport, la participació en entitats, l’estudi en camps difícils, la solidaritat? Tres xics i tres xiques, per exemple. Una xica de 19 anys em deia que la vocació dels nois de la seua generació és ser DJ. “I de les xiques?”. S’ho pensa: “Mujer florero”. Esperem que no tingue raó.