Destrucció coste el que coste
Som protagonistes! Quan no perquè s’enduen l’aigua de l’Ebre, qui sap si prompte per la grip aviària i ara mateix Greenpeace ens dedica especial atenció al seu informe de 2006 sobre l’estat de la costa mediterrània. Destrucción a toda costa denuncia que a les Terres de l’Ebre s’han construït 7.000 habitatges, més del 6% del total català, quan la població suposa el 2,5%. La Ràpita s’emporta la palma, amb més de 1.000 habitatges previstos i 800 nous amarratges al port. Darrere l’Ametlla i Tortosa amb el nou golf. Potser és el moment de recordar que els nostres alcaldes van anar a pidolar més totxo al conseller Nadal.
En el cas d’Alcanar, que comparteix conflictiu terme amb la Ràpita, haurem de veure si els somnis d’alguns de veure edificada la serra o d’ajuntar les Cases i Alcanar amb construccions es fan realitat. El que tenim no és un mal panorama, si ho sabem veure. Podem ser visitats com dels pocs pobles de la costa sense macroport esportiu, amb un marjal costaner tradicional i vegetació de ribera al Sénia. Una platja neta on es veu el Montsià, de còdols autòctons. Encara som a temps de ser una perleta del Mediterrani i fomentar un turisme de qualitat.
Fem propostes: preservar el Marjal i Sòl-de-Riu; planificar zones d’edificació controlada a Alcanar Platja si s’hi poden dur serveis; promocionar el turisme rural de totes les categories; guardar el paisatge que aviat no es veurà en tota la Mediterrània; complementar la pesca amb escoles de mar; salvaguardar l’arquitectura rural amb elements d’interès etnològic i tradicional.
A Alcanar, vigilar el manteniment de l’aspecte mediterrani al nucli antic; crear espais ajardinats per facilitar el passeig; reduir el trànsit a l’eix Camí Ample-Felip Pedrell-Ramon i Cajal; promocionar l’ús de la bicicleta per dins el casc urbà; recuperar els jardins dels casalicis; plantar arbres que facen flor a Sunyer i Carretera Nova: algú va pensar que tantes obres podien servir per assajar els contenidors de brossa soterrats?