Malena
Acte de contricció
Llàstima! Ara la Malena es trobava sense un cèntim a la butxaca. El billeter buit a la tauleta de nit i el grapat de roba que amagava el cobrellit eren revel·ladors. A principis d’any, gràcies als regals en metàl·lic i a la paga extra del treball, es considerava una dona amb possibles. Ara, per culpa del seu malcap, estava més pelada que una rata.
No vol recordar-ho. Però no ho pot evitar i és que els remordiments són tossuts. Així, es veu el primer dissabte del més de gener anant a mirar aparadors després de dinar. Necessitava un parell de sabates i volia aprofitar. Però, només anava a mirar! Al principi tot anava molt bé. Mirant sabateries, comparant preus ... i pensant que era molt aviat i que els preus podien baixar més. Així, no estaria gens malament emprovar-se aquell parell de camises que hi havia a l’aparador del costat! I aquella faldilla de la prestatgeria de darrera? Total que s’ho va emprovar i ... quina figura que li feia! Decidit! La faldilla i el parell de camises van passar a ser propietat de la Malena.
La cosa es va agreujar el dissabte següent al descobrir una altra camisa més que, amb una faldilla llarga, semblava que la fes prima i amb uns preus increïbles! Res. La camisa i la faldilla havien de ser seves. Fet i fet, les sabates podia comprar-se-les al mercat. Però ...quin vestit! Com lluïria damunt el seu cos! I un caprici, de tant en tant, sempre va bé. Total que ... bé. Ja es pot suposar com es va acabar. Mirant resignadament el parell de faldilles, les tres camises i el vestit escampats damunt del llit, la Malena fa, any rere any, l’acte de contricció. A les rebaixes, et compres de tot menys el que necessites.