Ela Mirador d'Alcanar
Recordant Ramon Esteban
Theodor Eiccheim
Ramón era un dels primers que vaig conéixer només arribar l'any 1972. Des d'aleshores ens va unir una amistat entranyable. Vam treballar junts en la ubicació de la Selleta i celebràrem moltes festes. Parlàvem i parlàvem.
El seu taller s'omplia moltes vegades de gent parlant de política ( encara vivia Franco ). Sovint, els que estàvem allí, vam haver d'ajudar a traure un tauló al carrer, donant-li la volta per a que pugués seguir tallant-la.
Ramon a vegades no estava: “Ja vindré”. I més tard, estava. Amb el puro enmig dels llavis i el llapis damunt l'orella.
Hi era com sempre: obert, interessat per tot, discutint de política, sobre educació, sobre medi ambient, l'agricultura, l'arqueologia, sobre l'art. Què lúcid ! Quina ment !
Et trobaré a faltar. Gràcies Ramon.
EL PERFIL
UN APASSIONAT DE L'ARQUEOLOGIA
J. J. Buj
Ramon Esteban tenia una gran passió: l'arqueologia, aquesta afició el va convertir en una de les persones que més ha fet pel patrimoni ibèric d'Alcanar. A finals dels anys 70 va iniciar els primers contactes per evitar que la Moleta del Remei es convertís en un camp de tir. Anys més tard, Esteban va comentar als arqueòlegs del jaciment la possibilitat que n'hi hagués un altre a la partida de Sant Jaume. L'encert va ser ple i Sant Jaume – Mas d'en Serrà s'ha convertit en el més ben conservat de la Primera Edat del Ferro i el que està aportant més material d'aquesta època a Catalunya. ( Veure pàgines 8-9 ).
Ramon Esteban era el president de l'Associació de la Gent Gran, però també havia format part de la primera associació de pares que va impulsar el centre de Formació Professional, a més de participar en les plataformes ciutadanes per Alcanar i contra l'autovia N-340. Va ser regidor de l'Ajuntament d'Alcanar per CiU.