Existeixen tres tipus de beques per a xiquets, però no s’ha implantat el reciclatge de llibres
El CEIP Joan Baptista Serra obre el curs amb 25 alumnes més i un 8% de nouvinguts
El curs 2005-2006, el Col·legi d’Educació Infantil i Primària (CEIP) d’Alcanar comprèn 28 nivells per a 595 alumnes i 43 professors. Hi ha 25 xiquets més que l’any passat dels quals entre un 8 i un 10% són nouvinguts. Tot i que l’administració educativa només ha autoritzat 3 grups per a P4 , el Joan Baptista Serra ha desdoblat una classe de P4 per mantenir les quatre que hi havia a P3 el 2004-2005, ja que en cas contrari la xifra d’alumnes sobrepassava el llindar de 25 per aula.
Laura Sancho Torné
L’any passat el CEIP va instaurar l’aula d’acollida, iniciativa del departament d’Educació de la Generalitat, de forma voluntària. A les Terres de l’Ebre, ja n’hi ha 42. El director del col·legi, Joan Matamoros Guimerà, comenta que “l’aula d’acollida representa, com a màxim, un 50% de l’horari lectiu de l’alumnat nouvingut i serveix per a integrar-los a la classe ordinària. La integració es dóna a través de l’ensenyament de la llengua i la cultura catalana, però el procés depèn de les circumstàncies i el ritme personal de cada alumne”.
Segons Matamoros, l’adaptació a través de la llengua presenta més dificultats en castellanoparlants que no pas entre xiquets d’altres nacionalitats. El fet que al CEIP s’ensenyin quatre llengües (català, castellà, anglès i francès) és una especificitat que s’utilitza com a element per facilitar l’assimilació.
Per al director, els xiquets i xiquetes canareus són, fins i tot, sobreprotectors i acullen sense problemes els nouvinguts. El pla d’acollida preveu la rebuda acadèmica i de grup als que s’incorporen un cop el curs començat. Només en alguns casos concrets es donen situacions de xenofòbia per influència familiar negativa.
EL PREU DELS LLIBRES
L’inici de curs, a un xiquet canareu, li pot costar entre 140 i 200 euros (inclou llibres i material escolar). Existeixen diverses vies per a abastar-se: l’Associació de mares i pares d’Alcanar (AMPA) , les llibreries i el reciclatge de llibres i/o material. L’AMPA ofereix els llibres a preu de cost i amb el pagament del material s’ha d’abonar la quota anual de 10 euros. Prop de 300 alumnes han comprat els llibres a l’associació, la resta ho ha fet a llibreries. Una minoria utilitzarà alguns dels seus companys i germans o els del programa d’ajuda de Càritas.
Al Montsià són tres els centres que utilitzen el reciclatge de material escolar. A l’Ametlla de Mar, al Baix Ebre, l’Ajuntament subvenciona des de 2003 el 100% del cost del material escolar i ha implantat el reciclatge de llibres obligatori. A Alcanar, fruit d’una promesa electoral, la casa de la vila fa dos anys que subvenciona entre un 25 i 30% del cost total als alumnes que ho sol·liciten, això no obstant, no ha potenciat cap programa de reciclatge.
El director del Joan Baptista Serra entén que «el material hauria de ser gratuït i reutilitzable, però la gent no té cultura del reciclatge, a allò gratuït se li dóna un valor mínim». Afirma que en els pròxims anys els llibres de text canviaran degut a les reformes que inclourà la Llei Orgànica d’Educació (LOE). Implantar el sistema demana una infraestructura per emmagatzemar el material i recursos humans per garantir la bona execució del projecte i això «ara no és prioritari ni possible». Ara bé, des del CEIP s’insisteix en que els llibres no es poden ratllar en bolígraf.
EL COST DELS LLIBRES
Els xiquets poden demanar diferents beques escolars, però són incompatibles entre elles: la que ofereix l’Ajuntament, les bases de les quals es regulen anualment les primeres setmanes de curs, les del Consell Comarcal, dependents de la Generalitat, i les del Ministeri d’Educació i Ciència (MEC). El curs passat, segons els Serveis Territorials d’Educació, 83 xiquets canareus van sol·licitar beques del Ministeri, de les quals es van aprovar entre un 60 i un 70%. Serveis Socials d’Alcanar va tramitar entre 20 i 30 informes socials per a demanar beques escolars i de menjador a xiquets que presentaven conflictivitat social per sofrir un canvi justificat en les seues circumstàncies personals. Aquests informes es poden emetre al llarg de l’any; són avaluats pel Consell Comarcal i subvencionats pel departament de Benestar Social de la Generalitat. Aquestes beques, a diferència de les MEC, que tenen com a requisits una condició econòmica baixa i la possessió del NIE, s’assignen a qualsevol xiquet ja que la salut i l’ensenyament formen part de l’atenció bàsica de qualsevol infant.
L'ESCOLA DE LES CASES MANTÉ EL NOMBRE D'ALUMNES
La Zona escolar rural ( ZER ) Mediterrània està formada per les escoles de les Cases, el Poble Nou i els Muntells, tot i que les Cases és molt més gran que les altres. Comparteixen els mestres especialistes de música, educació física i educació especial. A part d’aquests mestres, a l’escola n’hi ha set per a la vuitantena d’alumnes matriculats, seguint així amb la seua mitjana de xiquets matriculats.
Adrià Sancho
Al centre hi ha molts d’alumnes nouvinguts, l’escola du a terme una sèrie d’activitats per a poder integrar-los el més aviat possible. S’habiliten unes classes de reforç i de suport en l'idioma per intentar que els xiquets nouvinguts aprenguin el més aviat possible el català.
Es realitzen en determinades dates activitats o excursions per tal que els alumnes aprenguin didàcticament i apliquin els coneixements obtinguts a classe en el medi que els envolta. El director destaca “la gran comunicació i simbiosi que hi ha entre el col·legi i les famílies dels alumnes”. Quan el centre necessita d’alguna ajuda externa, sempre hi ha una bona predisposició i ganes d’ajudar per part dels pares.
Josep Garriga Sancho, de 58 anys, és el director del CEIP Marjal des de fa més de 20 anys, es dedica a la docència des de en fa uns 30, quan va obtenir els estudis de magisteri. En una escola tan petita, la seua tasca és la de “coordinar els mestres de l’escola i l’escola en si per tal que aflore l’ordre” i hi hagi una bona organització que ajudi al bon funcionament del centre.
Han estat molts els canvis que ha viscut com a docent, tant al sistema educatiu com a la mentalitat dels alumnes, ja que, tal i com la manera de veure i interpretar el món canviava en la societat, també ho feia en el comportament dels xiquets i xiquetes. A la seua manera d’entendre l’educació, els canvis viscuts en el sistema educatiu han estat tots per a millor i han ajudat a obrir les ments dels alumnes i a despertar les ganes i interès per aprendre.