La protecció i conservació de l'aigua subterrània, una contribució decisiva a la nova cultura de l'aigua


En el marc de la nova política de l'aigua i el foment de la protecció dels aqüífers com a font de recurs, el Departament de Medi Ambient i Habitatge treballa per atorgar la màxima qualitat a les aigües subterrànies, atès el seu caràcter de veritables embassaments d'aquest recurs escàs. Amb aquest objectiu, i d'acord amb el Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries recentment aprovat, una de les mesures que, pròximament, el DMAH i el DARP presentaran consistirà en la publicació d'un programa d'actuació aplicable en les zones vulnerables, amb l'objectiu d'aconseguir la màxima eficiència en l'ús del nitrogen com a fertilitzant, tot minimitzant les pèrdues en el sòl i en l'aigua.

El Programa engloba en un únic decret totes aquelles mesures de gestió, infraestructurals, agronòmiques i de foment necessàries que facin possible la prevenció i la reducció de la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries. Així, s'hi inclouen des de recomanacions de dosis de nitrogen a aplicar segons el tipus de conreu fins a càlculs del balanç de fertilitzant per explotació, passant pels sistemes d'emmagatzematge o la gestió de l'aplicació de les dejeccions.

A banda dels treballs elaborats per la Direcció General de Qualitat Ambiental del DMAH i la Direcció General de Producció, Innovació i Indústries Agroalimentàries del DARP, l'Agència Catalana de l'Aigua, ACA, del Departament de Medi Ambient i Habitatge finalitzarà en el primer trimestre de 2005 els treballs de delimitació de les masses d'aigua subterrània de les conques internes de Catalunya. Aquesta delimitació és un manament de la Directiva marc de l'aigua 2000/60/CEE; cal entendre les masses d'aigua subterrània com unes unitats de gestió vers les quals els organismes de conca es comprometen a assolir uns índexs de qualitat elevats. El coneixement sobre les aproximadament 40 masses d'aigua subterrània a les conques internes de Catalunya permetrà gestionar millor les zones a protegir per garantir la qualitat de l'aigua, i modular amb més precisió la càrrega de fertilitzant que les àrees de recàrrega d'aquestes masses d'aigua puguin suportar.

El Decret d'ampliació de les zones vulnerables a la contaminació per nitrats

Amb el treball conjunt dels departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Salut, i de Medi Ambient i Habitatge es va aprovar, el passat 28 de desembre, el Decret d'ampliació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

Aquest Decret sorgeix de l'aplicació de la Directiva 91/676/CEE, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats emprats a l'agricultura. La Directiva estableix que els estats membres han de designar com a zones vulnerables totes aquelles superfícies del seu territori on l'escolament i la infiltració que es produeix provoqui o pugui provocar la contaminació per nitrats d'origen agrari de les aigües continentals i litorals.

D'acord amb la normativa europea, s'han d'examinar, modificar o ampliar les designacions de zones vulnerables en uns terminis adequats, i, en qualsevol cas, com a mínim cada quatre anys. La problemàtica derivada de la contaminació per nitrats a fonts d'abastament d'aigua ha comportat que el Tribunal de Justícia de les Comunitats a Luxemburg hagi obert un expedient sancionador. És força probable que el Tribunal acabi imposant una sanció.

Noves zones vulnerables a la contaminació per nitrats

Les noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries afecten les àrees territorials següents:

La Generalitat realitzarà actuacions de tractament de les xarxes d'abastament d'aigua contaminades per nitrats

Per afrontar la problemàtica derivada de la contaminació per nitrats, en especial de les aigües subterrànies, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), ha preparat un programa de mesures per gestionar els recursos hídrics a les zones vulnerables contaminades per nitrats.

D'acord amb la Llei de Règim Local, l'ajuntament és l'organisme que ha de garantir el subministrament d'aigua potable a la població. A banda dels autocontrols analítics que han de realitzar els ajuntaments o les entitats gestores del subministrament d'aigua per donar compliment a la normativa, el Departament de Salut, mitjançant les activitats de vigilància de les condicions sanitàries de l'aigua subministrada, realitza analítiques sistemàtiques per garantir la qualitat de l'aigua de consum públic. Aquests controls es fan de forma sistematica sobre 2286 xarxes de subminisrament de tot Catalunya. D'aquestes, 130 xarxes, que corresponen a 38.534 habitants es veuen afectades de forma constant per nivells de nitrats que superen la legislació vigent. Cal dir però que hi ha d'altres xarxes que de forma no constant o inclús de forma esporàdica han superat en els darrers quatre anys els 50 mg de nitrats per litre. Dins d'aquest grup es troben 69 xarxes que subministren a 39.528 habitants.

De totes aquestes xarxes, 62 estan en situació on hi ha una actuació prevista dins el període 2005-2006 i en 64 s'està treballant en una situació d'actuació a mig o llarg termini. Les 71 restants són xarxes d'abastament privades i estan fora de les competències de l'ACA. Per cada cas s'estudiarà quina és la solució que s'ha d'aplicar i dependran del cabal a tractar, de la qualitat fisicoquímica de l'aigua i de la problemàtica i característiques pròpies de cada xarxa afectada.

L'ACA està treballant en la possibilitat d'aplicar diferents tractaments de desnitrificació de les aigües subterrànies que permetran en alguns casos recuperar els aqüifers contaminats i en altres fer tractaments de potabilització de les aigües afectades per nitrats.

L'ús d'aquestes noves tecnologies ha de permetre l'eliminació d'aquests contaminants "in situ" mitjançant processos nets que no generin posteriors residus de complexa disposició, econòmicament assumibles, que impliquin les autoritats locals en la preservació del recurs i conscienciïn la població sobre els efectes de la incorrecta gestió dels fertilitzants, la necessitat del manteniment de les xarxes de sanejament o la millora de la prevenció dels vessaments accidentals.

La informació periòdica que elabora el Departament de Salut en referència al control de nitrats de les fonts pròpies d'abastament dels municipis de Catalunya posa de manifest el preocupant augment de punts d'abastament afectats, i de forma específica, en nuclis petits de les comarques interiors del país.

Línies d'actuació

La prioritat del tractament d'aigües subterrànies contaminades per nitrats destinats a l'abastament de poblacions es centrarà en municipis on l'única alternativa vàlida és precisament aquesta, una vegada descartats per motius tècnics i econòmics la resta.

Aquestes actuacions estableixen la implicació dels municipis afectats en la tasca del control i protecció de la font d'abastament contaminada i l'establiment de perímetres de protecció que evitin la contaminació. L'abastament d'aigua a la població és un servei de competència local i en conseqüència el municipi haurà d'establir les normes d'explotació de la font d'abastament restaurada.

Sol·licitud fons de cohesió

El Departament de Governació implantarà els mecanismes que faran arribar a l'Administració local les necessitat d'implicar-se en la millores i el cofinançament de les solucions proposades en aquestes xarxes d'abastament.

Així mateix, cal destacar que aquestes actuacions formen part de les iniciatives alternatives a la connexió de la xarxa Cat-Abrera del nou Pla Hidrològic Nacional i que ha estat pressupostada en 23,20 milions d'euros (IVA inclòs). És previst que el Govern de la Generalitat sol·liciti ajuts pel seu finançament al Fons de Cohesió de la Unió Europea.

Presència de nitrats en les aigües de consum públic

La normativa vigent a Catalunya és el Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà. Aquest Reial Decret transposa la Directiva europea 98/83/CE, de 3 de novembre.

A la documentació que s'annexa hi consten les xarxes que el desembre del 2004 superaven els 50 mg/l establerts a la legislació vigent, d'una forma constant. Habitualment es tracta de xarxes molt petites (cada municipi pot tenir diverses xarxes), donant-se el cas de xarxes que subministren a un sol edifici.

L'OMS diu que la ingesta tolerable de nitrats és de 219 mg/dia per una persona adulta. Malgrat això, cal tenir en compte que en determinades persones i en alguns grups de població, la ingesta habitual de quantitats elevades de nitrats pot produir una alteració de la capacitat de transport d'oxigen de la sant (metahemoglobinèmia). Aquests grups de població més sensibles són les dones embarassades i els lactants i els adults amb acidesa gàtrica reduïda.

Actuacions del Departament de Salut

Quan es superen els nivells o es preveu que es poden superar els tècnics del Departament de Salut informen d'aquest fet a l'ajuntament i a l'empresa gestora del subministrament.

Per minimitzar el risc del consum d'aigua d'aquelles xarxes de subministrament públic que superen el valor paramètric de nitrats, l'estratègia d'actuació s'ha centrat en l'educació dels consumidors, especialment dirigida als grups poblacionals més vulnerables, a través dels metges i pediatres d'assistència primària com agents d'educació sanitària. Els sanitaris han rebut directrius de recomanar a les persones pertanyents als diferents grups de risc que s'abstinguin de consumir aigua de la xarxa de subministrament públic.

Amb independència d'aquestes actuacions, cada cop que els Serveis territorials del Departament de Salut tenen coneixement d'un nou incompliment del valor paramètric de nitrats indiquen, d'acord amb el que estableix l'art. 27 del RD 140/03, la informació que ha de lliurar el gestor als seus usuaris, de forma periòdica, fins que no s'hagi comprovat que els nivells de nitrats són inferiors a 50 mg/l.