Final d’etapa?

Si la polèmica per la cacera de barraca la interpretàvem com un moment de tensió en una transició necessària, esperem que la manifestació dels constructors, el malestar del sector de manera àmplia i més enllà de partidismes, el qüestionament dels tècnics i la necessitat que aquests treballen lliurement es puguen fer convergir sense enquistar més el problema.

La dificultat en el tracte d’alguns tècnics i la lentitud de les gestions ha complicat una normativa que per si mateixa s’ha desenvolupat molt en els darrers temps: són lluny els anys del campi qui pugui i malament rai del poble que no s’atengue a la legalitat de la manera més escrupulosa. Si no es fa així es pot caure en una selva urbanística difícil de desembolicar. Quantes obres il·legals s’han tombat a Alcanar? Cap, que se sàpiga, i n’és ple, des de la caseta de camp més modesta, fins al xalet de Serramar més luxós, passat per l’última, la caseta de Cemex, això sense tenir en compte les obres que són il·legals mentre es van fent i no els arriben els permisos, que tarden.

Cal resoldre les il·legalitats urbanístiques, fins i tot les que afecten al municipi com institució (l’Ajuntament) però cal resoldre àgilment els permisos necessaris per a treballar sense problemes dins la legalitat, les activitats econòmiques al poble ho necessiten.

Una manera de veure positivament aquest conflicte fóra que supose el punt i final a una desídia que ha implicat institucions, partits i particulars de fa massa temps: cal ordenar un terreny industrial i avivar indústries no contaminants i generadores de teixit laboral. Tothom ho sap. Tothom ho vol. Aleshores ¿per què tots els esforços i els crits se’n van contra l’arquitecta i no es reclama bona gestió en tots els camps?

El sector de la construcció, tot i ser important, no pot ser l’únic en què recaigue el motor de l’economia local. Si fos així els que sovint es volen passar la legalitat pel forro tindrien el caldo de cultiu ideal per emmascarar els seus interessos de sempre.