literatura popular

Col·lecció de textos de literatura popular i tradicional de les Terres de l’Ebre, gener 2007

 

 

 

RONDALLES

 

d’animals

  Joan Amades. Una altra de compare llop i les ovelles  (.htm)

  Joan-Josep Sancho. La gallineta a qui va caure el món a la cresta  (.htm)

  Àngela Buj. La caputxeta roja (.htm), La rateta que agranava l’escaleta (.htm), Lo llop i la rabosa (.htm)

meravelloses

  Cels Gomis. La velocitat de translació de les bruixes. (.htm)  Una aparició  (.htm)

  M. Cid i Català; J. Cid i Català. El vaixell fantasma (.htm)

  Josep M. Brull. Canta, sarró  (.htm)

humanes

  Joan Amades. El plet del gat. (.htm)  El condemnat. (.htm)

  Joan-Josep Sancho. El tio Reserdi i la cucaratxa. (.htm)  La dona aqueferada. (.htm)  Molta imaginació i poca memòria. (.htm)  El tio Astàsio. (.htm) 

  Joan-Josep Sancho. L’aixolet o el conte dels ximplets  (.htm) 

  Dolors Cabré. Facècies de Patró i Xorro. Els «tontos». El mussol del Pertxe. (.htm)

  Dolors Cabré. El noi de Rosildo i la venda dels ous. (.htm) Lo «mostí» de «Moricio». (.htm)

  Dolors Cabré. El pagès avar. (.htm)  El pagès tossut i el caçador. (.htm) 

paremiològiques

  Joan Amades. Els cantirers de Miravet. La gent de Paüls son una canalla... A Vilalba, catxaps. Gent de xerta, alerta. (.htm)

  Dolors Cabré. Com els fesols de Xiribit, que qui puige, no baixe. Tot té una fi, com la cabana de Xaval (.htm)

 

LLEGENDES

 

del món natural

  Joan Amades. Per què la picada d’escórpora és mortal. (www.)  De què surt l’aranya de mar  (www.)

  Joan Moreira. L’origen de la Via Làctia. (.htm)  L’origen de l’Arc de Sant Martí (.htm)

del món sobrenatural

  Joan Moreira. Lo cuento del gos dels Reis. (.htm)  Les filles del rei Herodes  (.htm)

  Joan-Josep Sancho. La sirena de Sòl-de-riu  (.htm)

  José M. Valls. La Cucafera. Llegenda (www.)  La Cucafera. Llegenda (www.)

  El cavaller Rufolet i la princesa Rubí. Llegenda tortosina (www.)  Rubí i Rufo. Llegenda (www.)

  Jacint Verdaguer. Creus  (.htm)

  Ramon Vergés Pauli. Ma mare hu contava així. (.htm)

  Dolors Cabré. La llegenda del Sant Crist de Balaguer. (.htm)  La llegenda de Santa Madrona. (.htm)  La llegenda de Sant Roc. (.htm) 

històriques

  Ramon Vergés Pauli. La Orde del Acha  (.htm)

  Joan Moreira. Sant Rulfo  (.htm)

  Joan Amades. La mare de déu del Portal (Batea) (.htm) 

  Maite Cot. La mare de déu del Portal (Batea) (.htm)

  Dolors Cabré. El patge dels Reis Catòlics. (.htm)  La llegenda del rei Ferran VII. (.htm) 

  M. Cid i Català; J. Cid i Català. El castell de Móra (htm), La plaça de la Sang del castell de Miravet (htm)

geogràfiques

  Antoni Cortés. La donzella del forat (.htm)

  Josep M. Brull. Per què es diu Tormo de la Margarida  (.htm)

  M. Cid i Català; J. Cid i Català. La vall de Móra (htm), Llegenda del Tormo de la Maragarida  (.htm)

  Joan-Josep Sancho. Els últims bandolers  (.htm)

  Isidre Jardí. El conte del drac (.htm)

  Dolors Cabré. La llegenda del Pont de la mina del ferrocarril. (.htm) 

  Alanyà, Josep. La Creu de la Saboga (Gandesa) (.htm)

  Beltran, Joan; Panisello, Josep. El Salt de la Donzella  (.htm)

 

CANÇONS

 

romanços

  Joan Amades. Capitel·lo  (.htm)

  Joan Moreira. La doncella brodadora  (.htm)

  “L'atac a Gandesa” (Vall del Tormo): agandesa.pdf     

cobles diverses

  Joan Moreira. Cobles diverses (.htm): plegant olives, segant, picant moles, cançons de batre, cobles de fandango, cançons de ronda, aubades.

  Quico el Célio. Si voleu cantar una jota (.htm)         

  Albada (Calaceite). Transcripción musical: M. Arnaudas. Arreglos y transcripción MIDI: A. Turón: acalac.pdf

  “La rastrera“ (Favara): rastfav.pdf
  “La rateta” (Favara): rateta.pdf
  “Jo sé una cançó” (Maella): joseuna.pdf            
  “Si la barqueta xunga” (Val-de-roures): bxunga.pdf

  “Ha vingut un barco” (Calaceit): qcalac.pdf
  “Ha vengut un auto” (Favara): qfabara.pdf     
  “Novios podrits, que no tiren confits” (Favara): confits.pdf     
d’infants

  Cels Gomis. Plou i fa sol  (.htm)

  Dolors Cabré. Anar a buscar la mona. El joc de «Gustamanta». La Tarana. El pis-pissiganya. Conillets a amagar. (.htm)

  Àngela Buj. L’aranya (.htm), Plou i fa sol (.htm), Xip xap (.htm), Pedra, pedreta (.htm), Ja no canta el capellà (.htm), Ninou (.htm), Zim, zam (.htm), A, b, c (.htm), Sol, solet (.htm), Dalt del cotxe (.htm), Sargantana (.htm), Caragol trau banya (.htm), Plega’t, plega’t paperet (.htm), Catalineta (.htm), Ja plou, ja neva (.htm), Vine son, soneta (.htm), Lo gegant del pi (.htm), Cadireta a l’aire (.htm), Tot temoric (.htm), 3, 6, 9 (.htm), Oroneta (.htm), L’elefant (.htm)

 “Cançó de bres” (Cretes, Mequinensa): ainoneta.pdf
  “Nonon” (Favara): nonon.pdf
  “Ralet, ralet” (Favara, Fraga, Barcelona, etc.): ralet.pdf         

  “Conillets a amagar” (Faió): conillet.pdf           
  “Conillets amagau's” (Maella ): mconill.pdf     
  “Conillets, amagau's” (Favara): fconill.pdf

  “Palometa baixa del cel” (Maella): palometa.pdf          
nadales

  Pere Navarro. Sant Josep va a buscar llum  (.htm)

  Àngela Buj. Fum, fum, fum (.htm), Lo Noi de la Mare (.htm), Lo desembre congelat (.htm)

  ”La Mare de Déu” (Mequinensa): mareded2.pdf

  ”La Mare de Déu” (Alcanar, Favara): mareded3.pdf
de ball

  Salvador Palomar-Salvador Rebés. A la plaça fan ballades  (.htm)

  Jota (Aguaviva, Calaceit, la Codonyera, Favara, Faió, Fórnols, Mont-roig, Pena-roja i Ràfels): jfavara.pdf

  Jota (Aguaviva i Favara): jfavar2.pdf

  Jota (Aguaviva, Calaceit, la Codonyera, Favara, Faió, Fórnols, Mont-roig, Pena-roja i Ràfels): jfavara.pdf

  “Ja arribe la primavera” (Vall del Tormo, Cretes, Favara, a finals dels 60): jaarribe.pdf          

acumulatives

  Salvador Palomar-Salvador Rebés. Les transformacions  (.htm)

  Àngela Buj. Este és lo pare (.htm), Dilluns, faves a munts (.htm)

 

ENDEVINALLES

 

  Ramon Vergés Pauli. Andivinalla, andivinalla  (.htm)

  Josep M. Brull. Endevinalles antigues  (.htm)

 

REFRANYS

 

  Joan Amades. “Refranys geogràfics”  (.htm)

  Joan Moreira. “Manollet de refranys”  (.htm)

  Jordi Badia & Lluís Millan. “Dites i refranys [d’Ulldecona]” (.pdf)

   Mª Carmen Balaguer. “Cançons, romanços i dites del nostre poble [la Jana]” (.htm)

  Josep Gargallo. “Refranys i dites [d’Herbers]” (.htm)

  Maria José Giner Meseguer. “Refranys [de Coratxà]”  (.htm)

 

 

procedència dels textos

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

“UNA ALTRA DE COMPARE LLOP I LES OVELLES”

 

(tornar)

 

Un dia que el llop estava molt afa­mat se'n pujà vers un prat on pastu­rava una gran ramada d'ovelles de totes menes i els va dir: «Vinc per menjar-me un xai; vegeu si vosaltres mateixes trieu el que em voleu do­nar.» Tot el ramat, en veure el llop va arremolinar-se i va fugir cap a la cova on tancava, i el llop, corrents al seu darrera. Una ovella va quedar a la porta de la cova perquè no va ca­bre dins, i el llop li va dir que en­tre totes les ovelles decidissin aviat quin xai li volien donar, perquè, si no, entrava a la cova i se'ls menjava tots. L'ovella de la porta va dir: «El meu xai, no.» I totes les al­tres van contestar el mateix, fins que, tot d'una, una que era molt vella i que la sabia molt Ilarga va dir al llop: «Jo et donaré el meu xai; però, com que a mi m'agrada molt sentir cantar i sé que tu cantes molt bé, perquè també hi cantava el teu avi, que jo havia conegut, si vols que et doni el xai, primer has de cantar una miqueta.» El Ilop, en sentir que li lloaven la veu, tot va estarrufar-se i es posà a udolar tan fort com va po­der. La gent del poble, quan el van sentir, van fer córrer la veu que a la serra se sentia udolar el llop i tot­hom va sortir a cercar-lo armat de tota mena d'armes i eines, i aviat el van trobar i el van matar.

 

 

Recollida de boca de Teresa Monjo, de la Ribera de I'Ebre (1922). Font: Amades, Joan. El folklore de Catalunya, 1. Rondallística. Selecta, Barcelona, 1982, núm. 295.

 

 

 

“EL PLET DEL GAT”

 

(tornar)

 

Vet aquí que una vegada es van aplegar quatre pagesos per fer un negoci de cànem per parts iguals i cada un hi posa una unça d'or. Però heus aquí que al cap de quatre dies es van adonar que les rates anaven a fer niu entre els cerros del cànem i tot el feien malbé. Van pensar que havien de buscar un gat perquè em­paités les rates; però, com que el ne­goci era a parts iguals, el gat tamnbé havia d'ésser dels quatre. En van parlar i van convenir que la pota dre­ta fora per a un, l'esquerra per a un altre, i així mateix amb les potes del darrera.

Al cap d'un quant temps el gat va caure i es va desballestar una pota i anava coix. De seguida l’amo de la pota malalta, va agafar la bestiola i li va fer unes bones fregues amb esperit. La mixeta, tota ranca, tal com solen fer els gats es va anar a escalfar vora del foc i se li encengué l'esperit. En veure's socarrimat, el gat es va esparverar i es posà dins de la botiga del cànem, que en un punt s'encengué i s'arborà tot i en poca estona no va quedar res.

Els companys del qui havia fet la untura al gat tot era dir-li que ell tenia la culpa del que havia passat, i volien que els pagués la part que els tocava del cànem que s'havia cre­mat. Ell deia que no era seva la culpa. Paraules van dur paraules i, com que no es podien avenir, van armar-hi un plet. El jutge, que era un home molt vell i de molta experiència, després d'haver ben escoltat totes dues parts, va parlar així:

-És veritat que el gat va calar foc a la botiga amb la pota encesa que era propietat d'aquest soci. Peró també és veritat que, si no hagués tingut les altres potes propietat d'a­quests altres tres socis, el gat no s'hauria pogut moure de la vora del foc i no hauria pogut fer el mal que va fer; per tant, les causants són les tres potes bones i sou vosaltres tres que heu de pagar al vostre company la part de cànem que se li ha cre­mat.

I així fou decidit.

 

 

Contada pel nostre pare, Blai Amades, de Bot.

Font: Amades, Joan. El folklore de Catalunya, 1. Rondallística. Selecta, Barcelona, 1982, núm. 463.

 

 

 

“EL CONDEMNAT”

 

(tornar)

 

Heus ací que una vegada portaven un condemnat a penjar i dalt de la forca va veure set corbs que espera­ven que el botxí li estrenyés el do­gal per menjar-se'l, i, com que era molt llest, cregué que podia fer una endevinalla dels set corbs que l'esperaven i veure si li servia per a esca­par-se de la mort. I heus ací que quan era al cim de la forca i el botxí li anava a passar la corda pel coll, li va dir que volia parlar. I com que sempre que un condemnat vol parlar quan és a la forca li deixen dir tot el que vol, el botxí baixà i anà a dir als jutges el que passava, i va dir:

 

-Mai no s'ha vist

ni es veurà

portar els savis a la forca

i els rucs a campar.

 

La gran gentada que s'ho mirava quedà tota parada i demanà que par­lés més, i el condemnat seguí:

 

-Sé més jo

que em van a penjar

que els jutges

que em van jutjar.

 

I tothom deia:

 

-Que parli que parli!

I el condemnat digué aquesta en­devinalla:

 

-Un mig mort es va enfilar

i set vius va trobar

que se'l volien menjar.

El mig mort a un viu parlà,

el viu prompte es va explicar,

el mig mort es va salvar

els vius es van escapar

i no se'l pogueren menjar.

 

El mig mort era ell, els vius els set corbs, i el viu el botxí.

Ni els jutges ni ningú de la gran gentada no van entendre ni una pa­raula del que tot allò volia dir, i, com que resultà més savi que els jutges, el van perdonar i no el van penjar.

 

 

Recollida de boca de Teresa Mulet, de Tortosa (1922).

Font: Amades, Joan. El folklore de Catalunya, 1. Rondallística. Selecta, Barcelona, 1982, núm. 450.

 

 

 

 

 

“Els cantiners de Miravet”

 

(tornar)

 

Una vegada volien tirar a terra el castell perquè els feia nosa i les varen emprendre a cops de càntir contra les muralles. Aviat trencaren tots els càntirs del poble, i aleshores les emprengueren a cops d’ou, els quals esclafaren contra les fermes parets del castell dels vells templers. La part ruïnosa del vell castell, segons veu popular, fou produïda d’aquesta manera.

 

Font: Contada pel Pastafang, de Mataró (1918). AMADES, Joan: Folklore de Catalunya. Rondallística. Barcelona. Ed. Selecta, 1982, pàg. 1163.

 

 

 

“La gent de Paüls són una canalla que tenen Sant Roc lligat per la cama”

 

(tornar)

 

Els pobles de Paüls i Prat de Comte tenen per patró sant Roc. Ambdós encarregaren una imatge a un mateix imatger, en una mateixa ocasió, i , tot i voler-la ambdós igual, l’imatger féu més bonica la de Paüls. Els de Prat de Comte juraren que una nit anirien a aquell poble i els la robarien. Per evitar el robatori, segons veu popular els paülencs tenen la imatge lligada per una cama. Els de Paüls ho neguen i diuen dels de Prat de Comte, i referint-se també a sant Roc, una altra dita.

 

Font: Contada per Vicenç Amades, de Prat de Comte (1918). AMADES, Joan: Folklore de Catalunya. Rondallística. Barcelona. Ed. Selecta, 1982, pàg. 1164.

 

 

 

“A Vilalba, catxaps”

 

(tornar)

 

Per la Catalunya nova un catxap és un conill petit. Un dia, fent una processó de pregàries, en què hom reclamava el benifet de la pluja, en passar per un camp travessà la processó esmentada un catxap, i el qui portava la creu l’envestí a cops de creu fins que la trencà.

 

Font: Contada per Clara Alcoberro, de Prat de Comte (1910). Font: AMADES, Joan: Folklore de Catalunya. Rondallística. Barcelona. Ed. Selecta, 1982, pàg. 1175.

 

 

 

“Gent de Xerta, alerta”

 

(tornar)

 

“Conten que en una reunió on hi havia un gran nombre de xertolins s’apagà sobtadament el llum i tots en feren de les seves. En tornar a casa, ningú no portava la seva bossa de diners, perquè cada u havia robat la del veí.

 

Font: Contada per Vicenç Amades, de Prat de Comte (1918). Font: AMADES, Joan: Folklore de Catalunya. Rondallística. Barcelona. Ed. Selecta, 1982, pàg. 1176.

 

 

 

EL TIO RESERDI I LA CUCARATXA

 

(tornar)

 

Un home canareu, el tio Reserdi, conegut pels seus originals acudits, quan el còlera matava moltes persones per tota la comarca va, va agafar molta temor de morir i va fer tancar totes les portes i finestres de casa seua per a evitar que hi entrés la cucaratxa (nom amb què era coneguda I'esmentada malaltia).

Un dia, el tio Reserdi, molt sorprès, va vore la cucaratxa asseguda davant d'ell:

-Per on has entrar, si està tot tanca?

-Pel forat del pany!

-Ah, no, tu m'enganyes! Tu no hi has pogut passar.

-Te dic que sí.

-Si no m'ho demostres, no m'ho crec... Mira, si passes pel forat d'aquesta carabasseta m'ho creuré. Eh, que no n'ets capaç?

-De seguida, home! -va dir la cucaratxa.

Quan el tio Reserdi la va veure a dins, va agafar el tap de suro i va tapar la carabasseta ràpidament. I així va aconseguir lliurar-se d'aquesta malaltia tan perillosa.

 

(Rondalla recollida a la novel·la Jardins ignorats del canareu Trinitari Fabregat)

 

 

Font: Joan-Josep Sancho i Esteller (amb la col·laboració dels alumnes de 7è d’EGB del CP ‘Joan-Bat. Serra’ d’Alcanar). “Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat” (Alcanar, abril del 1991). Treball premiat al II Concurs de Refranys, Cobles i Rondalles (1991), organitzat pel Servei de Català de l’Ajuntament de Tortosa, publicat a Dites, cobles i rondalles. Servei Municipal de Català, Tortosa, 2a ed., 1994, pàg. 94.

 

 

 

 

LA DONA AQUEFERADA

 

(tornar)

 

En plena guerra dels carlins, el segle passat, una dona d'Alcanar se n'anava a peu a Ulldecona a comprar farina. Pel camí, li van agafar ganes d'orinar. Es va acotxar a la vora del camí i va satisfer la seua necessitat fisiològica. En això, que venia la patrulla carlina pel camí, i van fer I'obligada pregunta:

-¡Alto! ¿Quién vive?

I ella va respondre:

-Una dona que fa una faena.

 

 

Font: Joan-Josep Sancho i Esteller (amb la col·laboració dels alumnes de 7è d’EGB del CP ‘Joan-Bat. Serra’ d’Alcanar). “Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat” (Alcanar, abril del 1991). Treball premiat al II Concurs de Refranys, Cobles i Rondalles (1991), organitzat pel Servei de Català de l’Ajuntament de Tortosa, publicat a Dites, cobles i rondalles. Servei Municipal de Català, Tortosa, 2a ed., 1994, pàg. 95.

 

 

 

 

MOLTA IMAGINACIÓ I POCA MEMÒRIA

 

(tornar)

 

Un dia, durant la Guerra civil, un home molt amant de fer bromes va anar dient a tothom qui trobava que, més enllà de les Cases, havia caigut un avió. Es va anar corrent la veu, i hi va haver molta gent que se'n va anar a peu des d'Alcanar a vore I'avió. Quan el nostre protagonista se n'anava a dinar, va trobar una colla d'amics que li van dir:

-Vols vindre amb 'natros' a vore un avió que ha caigut a la vora de la mar?

L'autor de I'engany, que ja no se'n recordava que ell mateix s'havia inventat aquella notícia, va respondre:

-Xe, sí, vinc amb 'vatros'!

Quan van arribar on havia d'estar el suposat avió, I'única cosa que