sac de paraules

Vocabulari de les comarques centrals dels PPCC, en construcció

 

AMA        Joan Amades, Termes dialectals de la comarca de Gandesa [Bot i Prat de Comte], 1917-1919.

ARA        Ramon Arabia, Vocabulari y notas folk-lóricas recullidas en Tortosa y la ribera d’Ebro, 1887.

GRI          Antoni Griera, Algunes característiques lingüístiques del Maestrat [Benassal], 1929.

MES         Francesc Mestre i Noé, Vocabulari català de Tortosa, 1916.

PAL         Maties Pallarés, Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó), 1921.  (nou)

SAL         Carles Salvador, Petit vocabulari de Benassal, 1943.

 

 

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  instruccions

 

 

 

A                                        (tornar)

 

abadejo  m.  MES  (abadéijo)  ARA  (badejo)  Cf. sèpia.

abadia  f.  GRI

abaltir-se  v. pron.  MES  (albertir-se)  Cf. abecar-se.

abardollador  adj.  GRI

abecar-se  v. pron.  MES  ‘ensobecar-se’ [der. de becar ‘fer becaines’]

ablair  GRI  (ablaïr)  (Veg. blair)

ablaït –ida  adj.  MES  Cf. blaït.

ablanir  v. tr. i pron.  SAL  (v. tr.)

abollar  v. intr.  GRI

abornar  v. tr.  GRI

aborregat -ada  adj.  GRI  (aborregat)  Ex. Cel aborregat als tres dies banyat.

aborrició  MES  (Veg. avorrició)

abotar  GRI  (abotar foc)  (Veg. botar)

abotargat –ada  adj.  MES  (abotargat -da)

abresquillat -ada  adj.  SAL

acabussat –ada  MES  (Veg. cabussat)

acaminadós  MES  (Veg. caminador)

acamorriat -ada  adj.  GRI  (acamorriat)

acarar  v. tr.  SAL  ‘pintar amb clara d’ou’

acatxapat –ada  adj.  MES  (acatxapat -da)

aceball  m.  MES,  GRI  (Veg. acevall)

acevall  m.  MES,  GRI  (aceball)

aciençat –ada  adj.  MES  (assenciat -da) ‘asenyat’

aclacar-se  v. pron.  MES  (aclacà) ‘ajupir-se’  Cf. acotxar, acatxar.  Ex. L’ase s’claca de tanta càrrega. El noi s’claca de tant de pes.

aclocalls  MES  (Veg. aclucalls)

aclucalls  m. pl.  MES  (aclocalls)

açò pron.  ARA  (açó)

acollar  v. intr.  GRI  'voltar de terra el peu d'un arbre'

acondolit –ida  MES  (Veg. condolit)

aconduir  v. tr. i intr.  MES  ‘aconductar; assaciar’.  Ex. El pa moreno acondueix més que el blanc.

aconduït  adj.  MES  (aconduït –da)

acorar  v. tr.  MES  (acorà) ‘matar’, GRI  ‘acabar, rematar’

acotadet -a  adj.  MES  (acotadet (estar -)) [der. del verb acotar-se ‘ajupir-se]

acotolar  v. tr.  GRI  Cf. acotolat, acotonar

acotolat –ada  adj.  MES  (acotolat -da) Cf. acotonar.

acotonar  v. pron.  MES  (acotonà) Cf. acotolat.

acotxar  v. pron.  MES  (acotxà)

acotxat –ada  adj.  MES  (acotxat) [der. de acotxar ‘ajupir’]

acurçar  v. tr.  MES  (acursà)

acursar  MES  (Veg. acurçar)

acutit –ida  adj.  MES  (acutit)

àdena  f.  MES,  ARA  (ádena)  Cf. àneda.

adés  adv.  MES,  ARA,  PAL

adesar  MES  (Veg. desar)

adho  MES  ‘àdhuc’.  Ex. Ado que fos així no n’hi ha per desesperar-se.  Cf. adho, ados, manco.

ado adv.  AMA (ni ado)  Alguna vegada, encara que poc sovint, se diu ni ado.  Cf. adho.

adobar  v. tr.  MES  (adobà)

ados adv.  AMA (ni ados)  Ex. Ni ados s’ha tansat. Ni ados sab lo que’s diu.  Cf. adho.

afant  PAL  (Veg. afany)

afany  m.  PAL  (afant) 

afanyar  v. pron.  MES  (afanyà)

afaram  MES  (Veg. feram)

afets  MES  (Veg. fet)

aflamat -ada  adj.  MES  (aflamat -da)

afollar  v. tr.  MES  (follà),  GRI

aforrar  v. tr.  GRI

afuat -ada  adj.  MES  (afuat)

agarrotar  v. tr.  MES  (agarrotà),  ARA

agaús adj.  AMA  Ex. Lo Toni és un agaús, se minja los pinyols de les olives.  Cf. capsot.

agivellar  v. tr.  MES  (atgivellà) [der. de llivell ‘nivell’]

agosar  (Veg. gosar)

agramant  m.  MES  (agramant) [del fr. agrément]

agramar  v. tr.  GRI

agranar  v. tr.  ARA  (granar),  MES  (agranà),  GRI  ‘escombrar'

aguant  m.  MES

agulla  f.  MES  ‘íd.; tendó’.  Ex. Tinc una agulla al peu fora de lloc.

agullonada  f.  MES  ‘íd.; impressió’ [der. de agullonar]

agullonar  v. tr. fig.  MES  (agullonà)

aiguada  f.  MES  (aiguades) ‘lleixiu dels saboners'

aigualera  f.  GRI

aigüera  f.  MES  ‘íd., alforja d’espart'

aïna  f.  MES

aix  MES  (Veg. eix)

aixadell  m.  MES

aixalabat  MES  (Veg. eixalavat)

aixamorat -ada  MES  (Veg. eixamorat)

aixarmentar  MES  (Veg. eixarmentar)

aixarop  m.  MES

aixarrancat  MES  (Veg. eixarrancat)

aixaure  m.  MES

aixavol  m.  MES

aixenegar  v.  GRI

aixeringa  MES  (Veg. xeringa)

aixèrrit  MES  (Veg. xerri)

aixerrit -ida  MES  (Veg. eixarreït)

aixertigar  MES  (Veg. artigar)

aixevar  AMA  (Veg. atxevar)

aixinglót  MES  (Veg. singlot)

aixol  m.  MES  (aixòl)

aixoregar  v. tr.  GRI  Cf. aixorejar

aixorejar  MES  (Veg. orejar)

aixubrí  MES  (Veg. eixobrir)

ajocar-se  v.intr. pron.  ARA  (ajocarse)

alabastre  m.  MES  ‘guix blanc'

aladre  m.  PAL 

alba f.  ARA  (auba)

albada  f.  MES  (aubades), GRI,  PAL  ‘cantada'

albelló  m.  MES  (auvellòl), AMA (ovelló)  Ex. Farem un ovelló per que ixca l’aigua.

albenc  PAL  (Veg. avenc)

àlber f.  ARA  (auba)

albereda f.  ARA  (aubareda)

alberge m.  AMA (oberja f.), ARA  (auberges f. pl.)

albertir-se  v. pron.  MES  Cf. abaltir-se.

albitrar-se  (Veg. arbitrar)

albitre  m.  SAL  Cf. albitrar-se

alboroc  m.  GRI  Cf. alifara

aleco (estar -)  MES  (Veg. eco)

alenda f.  MES  (alénda)  Ex. De tal cosa no n’hai papat alenda. rebre alenda loc.  AMA  Ex. Si jo’n rebo alenda, lo ruc no marxa.

alera  MES  (aléra)

aleuna  MES  (aléuna).  Vegi’s assagadell.

alfà­bega  f.  MES  (aufà­biga)

alfarda  f.  GRI  'impost'

alfardó  m.  GRI  'anella del botó del carro'; joc antic'

alfarrassar  v. tr.  GRI

alforí  m.  GRI

algarí -ina  adj.  SAL

algeps  m.  MES  (argeps)

aliacrà  m.  MES

alifara  f.  GRI,  PAL  Cf. alboroc

allassa  f.  MES  (llassa) ‘estalvis’  Cf. tenedor, tenidor

allavons  (Veg. llavors)

allevar  v. tr.  MES  (allevà)  Ex. Ço que em dius és fals: m’ho alleves perquè vols.

almorzar  v. tr.  SAL  (almorza(r))  Cf. amorzar

aló!  interj.  GRI  (aló)

altre –a adj.  ARA  (atres)

alvelló  GRI  (Veg. albelló)

alvellot  GRI  (Veg. albellot)

amagatall  m.  MES

amanós -osa  adj.  MES  (amanós –sa)

amargació  f.  MES

amarinar-se  v. pron.  GRI  'ajuntar-se per a la generació'

ambarrera  f.  MES  (ambarréra)  (Veg. barrera)

amborinada  (Veg. emborinada)

ametla f.  AMA,  ARA

amidar  MES  (amidà)

amoïnar  v. intr.  pron.  GRI

amoixonar  v. tr.  GRI

amollar v. tr.  ARA,  MES  (amollà)

amoretes f. pl.: d’amoretes loc.  AMA  Ex. Se peguen d’amoretes.

amorrudat -ada  adj.  SAL

amostra  (Veg. mostra)

ampanada  MES  (Veg. empanada)

ampantaganat  MES  (Veg. empantanegat)

ampeder –era  MES  (Veg. empeder)

ampitxolar  MES  (Veg. empitxolar)

ampomar  MES  (Veg. empomar)

ampostar  MES  (Veg. empostar)

amprar  MES  (amprà)

amprat –ada  MES  Cf. emprat –da.  Ex. Sóc tan curt de gènit que al davant d’una persona estranya me trobo amprat.

ampudegar  MES  (Veg. empudegar)

anarcat –ada  MES  (anarcàt)

ancandilar-se  MES  (Veg. encandilar-se)

ancavar-se  MES  (Veg. encauar-se)

anda  prep.  GRI

andador  m.  MES  (andadó)

andami  m. [usat generalment en pl.]  MES  (andàmit m.).  Ex. Prou anava tapat, però jo l’he conegut en l’andàmit.

andàmit  MES  (Veg. andami)

andar: andar i tocar  loc.  MES  (andar i tocà)

andarejar  MES  (andareijà)

andergo  MES  (Veg. endergues)

andibia f.  ARA  Cf. endívia.

andinyar  MES  (Veg. endinyar)

andossiau interj.  ARA  (andossíáu)

andossié  interj.  MES  (andossié)

andrino m.  ARA  Cf. londrino.

àneda  f.  MES  (àdena)

anfitar  MES  (Veg. enfitar)

anga­nells  m. pl.  MES  (anga­nélls)

angorronit –ida  MES  (Veg. engorronit)

ànimes  interj.  MES

aniversari  MES  (nevessari)

anjullat  MES  (Veg. enjullat)

anllardar  MES  (Veg. enllardar)

anmallar-se  MES  (Veg. emmallar-se)

anoguer  (Veg. noguer)

anou  (Veg. nou)

anrasir-se  MES  (Veg. enrasir-se) Cf. arrasir-se.

anrellamat –ada  MES  (Veg. enrellamat)

anrogallar  MES  (Veg. enrogallar-se)

ansa  f.  MES

ansampar  MES  (Veg. enxampar)

ansapar-se  MES  (Veg. ensapar-se)

ansapat –ada  MES  (Veg. ensapat)

ansò­mit  MES  (Veg. ensomi)

ansordar  MES  (Veg. ensordar)

ansumar  MES  (Veg. ensumar)

antabutxat  MES  (Veg. entabuixat)

antapit  m.  MES

ante­lat  MES  (Veg. ente­lat)

antenola  f.  MES  (antenòla)

antimanya  f.  MES

antipara  f.  MES  (antiparra)

antiparra  MES  (Veg. antipara)

antiva (fer -)  MES  (antiva (fer-) Cf. antivar.

antivar  MES  (antivà) Cf. antiva (fer -)

antomar  MES  (Veg. entomar)

antufat –ada  MES  (Veg. entufat)

antullar  v. tr.  MES  (antullà).  DGLC

antumit –da  MES  (Veg. entumit)

anturmentar  MES  (Veg. turmentar)

anyins  m. pl.  MES  (nills)

apamar  v. tr.  MES  (apamà)

apanyar  v.tr. i pron.  MES  (apanyà)

apanyussar  v. tr.  MES  (apanyussà), GRI

apegalós –osa  adj.  MES  (apegalós)

apegar  v. tr.  PAL  'contagiar' 

aplegar  v. tr.  GRI  'arribar'

aposta  MES  (Veg. posta)

apotecari apotecària  m.  SAL  (potecari, poticari)

apunyegar  MES  (apunyegà)

araboga  f. pl.  GRI  (arabogues)

arbitrar  v. pron.  SAL  (albitra(r)-se)  ‘procurar-se’

arbocer m.  ARA  (arbosser)

arboreda f.  ARA

arbosser m.  ARA  Cf. arbocer.

ardera  MES  (ardéra)

ardit  m.  MES  ‘moneda’.  Paraula antiquada. ARA  ‘moneda'

arejadores  GRI  (Veg. erejadors)

argeps  m.  MES  (Veg. algeps)

argolfa f.  MES  (Veg. golfa)

arguell  m.  GRI

ariçó  (Veg. eriçó)

arinyola f.  AMA  Ex. Enguany, com hi ha hagut moltes arinyoles, la collita d’olives s’ha xixinat.

arme­jar  v. intr.  MES  (arme­jà)

arnot  m.  MES  (arnòt)

arpat -ada  adj.  GRI  (arpat) 'carpit de fred'

arpiots  m. pl.  MES  (arpiòts)

arranar  v. tr.  MES  (arranà)

arranjat –ada  adj.  MES  (arrantxat -da) [der. de arranjar]

arranxar-se  v. pron.  MES  (arrantxar-se).  DGLC

arranxat –ada  MES  (Veg. arranjat)

arrasir-se  v. pron.  MES  (anrasir-se)

arrassiar-se  v.intr. pron.  ARA  (arrassiarse)

arreuet o arrevet  m.  MES  (arreuet o arrevet) dim. de arreu.

arrimblar  v. tr. i pron.  MES  (arrimblar-se), ARA  (arrimblarse)

arrossegar  v. tr.  SAL  (arrossega(r) v. tr. i intr.)

arrucar-se  v. pron.  SAL  (arruca(r)-se)

arruixar v. tr.  ARA

arsino  m.  GRI

artigar  v. tr.  MES  (aixertigà)

arvançar  v. intr.  GRI

asbocat  MES  (Veg. esbocat)

asbrafar-se  MES  (Veg. esbrafar-se)

asbromadora  MES  (Veg. esbromadora)

asbromar  MES  (Veg. esbromar)

asbroquellat  MES  (Veg. esbroquellat)

asbufegat  MES  (Veg. esbufegat)

ascafinyat –ada  MES  (Veg. escafinyat)

ascàlem  MES  (Veg. escàlem)

ascalibat  MES  (Veg. escalibat)

ascanyessia  MES  (Veg. escanyessia)

ascarafalls  MES  (Veg. escarafalls)

ascarrar  MES  (Veg. escarrar)

ascarsa  MES  (Veg. escarsa)

ascaufit –ida  MES  (Veg. escalfeït)

ascla  f.  MES

asclafir  MES  (Veg. esclafir)

asclar  v. tr.  PAL 

ascoquerar  MES  (Veg. escoquerar)

asgambi  MES  (Veg. esgambi)

asgargamellar  MES  (Veg. esgargamellar-se)

asgarrany  MES  (Veg. esgarrany)

asgarronar  MES  (Veg. esgarronar)

asgolar  MES  (Veg. esgolar)

asgolfa  MES  (Veg. golfa)

asgotar  MES  (Veg. esgotar)

asllemenar  MES  (Veg. esllemenar)

asllenguit –ida  MES  (Veg. esllanguit)

asmolet  MES  (Veg. esmolet)

asmorrat  MES  (Veg. esmorrat)

asmunyir  MES  (Veg. esmunyir)

asmunyir-se  MES  (Veg. esmunyir-se)

aspadella  MES  (Veg. espadella)

aspalmador  MES  (Veg. espalmador)

asplugar-se  MES  (Veg. esplugar)

aspollar  MES  (Veg. espollar)

asprenydre  MES  (Veg. esprenydre)

assacanat –ada  adj.  MES  (assacanat -da)

assagadell  m.  MES  Cf. aleuna.

assemellar-se v.intr. pron.  ARA  (assemellarse)

assenciat –ada  MES  (Veg. aciençat)

assucar-se  v. pron.  MES,  GRI

astalsim  MES  (Veg. estalzim)

astamordit  MES  (Veg. estamordit)

àstec, astega  adj.  GRI  (astec)

astelat  MES  (Veg. estelat)

astella  MES  (Veg. estella)

astorar  v. tr. i pron.  SAL  (astora(r) v. tr.)  3a pers. sing. pres. ind.: astóra.

astorat -ada  adj.  SAL  Cf. astorar

astrínjol  MES  (Veg. estríjol)

astrop  MES  (Veg. estrop)

astuba  MES  (Veg. estuba)

astu­bor  MES  (Veg. estovor)

asturdit -ida  MES  (Veg. estordit)

atabalar  v. tr.  MES  (atabalà), SAL  (atabala(r))

atacador  m.  MES  (atacadó)

atalbar  v. tr.  MES  (atàuba).  No s’usa mai en infinitiu, sinó sols en la tercera persona. Ex. Fa un sol que atauba.

atallar  MES  (Veg. tallar).  Ex. Quan m’he vist lo tren davant, m’hai atallat sense poder dir res ni fugir.

atalvar [atauvar]  GRI  (Veg. atalbar)

atapeït -ida  adj.  SAL  (atapit -ida)

atapit -ida  (Veg. atapeït)

ataquinar-se  v. pron.  MES

atarantat –ada  adj.  MES  (atarantat)

ataubar  MES  (Veg. atalba)

ataüllar  v. tr.  MES  (ataüllà),  GRI (ataullar)

atesat –ada  adj.  MES  (atesat -da) ‘tes’ [der. de tesar]

atgivellar  MES  (atgivellà) (Veg. agivellar)

atifells  m. pl.  GRI  (catifells)

atonyar  v. tr.  GRI

atorrollar  v. tr.  MES  (aturrullà)

atotinat -ada  adj.  GRI  (atotinat)

atraí  MES  (Veg. trair)

atre -a adj.  ARA  (atres)  Cf. altre.

atrotinat –ada  adj.  MES  (atrotinat -da)

aturrullar  MES  (Veg. atorrollar)

atxevar v. tr.  AMA  (aixevar)

atzabara  MES  (Veg. atzavara)

atzavara  f.  MES  (atzabara)

auba f.  ARA  Cf. àlber i alba.

aubades  MES  (Veg. albada)

aubareda f.  ARA  Cf. albereda.

aubelló  PAL  (Veg. albelló)

auberges f. pl.  ARA  Cf. alberge.

aubrimenta  MES  (Veg. obrimenta)

audula f.  AMA

aufà­biga  MES  (Veg. alfà­bega)

aufegar  (Veg. ofegar)

aulor  MES  (Veg. olor)

aulorar  MES  (Veg. olorar)

aumànguina  MES  (Veg. mangra)

auvellol  MES  (Veg. albelló)

auvenc  MES  (Veg. avenc)

avaller -era  adj.  GRI  (avaller)

avanter -a  adj.  SAL  (avante(r) –a)

avenc  m.  MES  (auvénc, avenc)

aventar  v. tr. i pron.  MES  (aventà).  S’usa molt com a recíproc: aventar-se.

averia  PAL  (Veg. haveria)

averio  m.  GRI

aviar  v. tr.  MES  (avià),  ARA,  GRI

avivassó  f.  MES

avorrició  m.  MES  (aborrició)

 

B                                        (tornar)

 

a la babalà  loc. adv.  MES

bac  m.  MES,  GRI

bac prep.  ARA  Ex. bacaquí, bacallá.  Cf. pac.

bací  m.  MES  (bassí)

bacó  m.  PAL  'íd.; 'xorc' 

baçòfia  GRI  (Veg. bassòfia)

bacora  f.  GRI  'figaflor'  Ex. Per Sant Joan bacores verdes o madures, segures.

bada  f.  PAL  'escletxa' 

badejo m.  ARA  'bacallà';  fer badejo loc.  Cf. abadejo i sèpia.

baden  m.  GRI

badina  f.  GRI

bado  m.  SAL

badomia  f.  MES  (badomía)

baf  m.  MES  (braf)

bafarada  f.  MES  (braforada)

bafor  m.  MES  (brafó)

baià  m.  GRI

bajoca  f.  MES  (baijòca),  GRI

balair  v. intr.  MES  (balaí)

balandreus  m. pl.  GRI

baldana  f.  MES

baldell  m.  GRI

balder -a  adj.  MES  (baldé -ra)

baldufell  m.  MES  (banduféll)

ballaruga  f.  MES,  GRI,  SAL  (baralluga)

baló, balons  PAL  (Veg. valons)

balons m. pl.  AMA

baluerna  f.  MES

bamà  MES  (Veg. mà).  Ex. Bamà, que si el demanéssem no l’hauríem de tornar.

bambolla  MES  (Veg. bombolla)

banastell  m.  MES

bancal  m.  MES,  ARA  1 Feixa. 2 Davantal.

bancalejar  v. intr.  SAL  (bancaleja(r))

banda allà  loc. adv.  MES  (vandallà)

bandufell  MES  (Veg. baldufell)

banicatxa  adj. f.  GRI

banquer  m.  SAL  (banque(r))  ‘tela; davantal’

bànua  MES  (Veg. vànova)

banyar  v. tr. i pron.  MES  (banyà),  ARA  (banyar, a y-se)

baquejar  v. tr.  MES  (baqueijà)

baques  (Veg. vaca)

baqueta  MES  (Veg. vaqueta)

baquetes f. pl.  ARA  ‘caragol’.  Cf. vaqueta, cristià, gitaneta i judio.

barallar  v. tr. i pron.  MES  (barallar-se)

barallofa  f.  GRI

baralluga  (Veg. ballaruga)

barandat  m.  MES

barata  f.  MES

baratar  v. tr.  MES  (baratà).  Ex. Qui barata el cap se grata.

barbada  f.  GRI  'extremitats de les arrels d'arbres i plantes'

barbada  f.  MES

barbolla  f.  MES  (barbólla (pescar a la))

barceló m.  AMA

barceroles  f. pl.  GRI

barcina f.  ARA,  GRI

bardissa  f.  PAL 

barga­Iló  m.  MES

barjola  f.  MES  (barjòla),  GRI (barjoles)

barqueta  f.  MES  ‘barca petita; espigó'

barra  f.  MES

barre­Ila  f.  MES  (barre­Ilà),  GRI

barrenya f.  ARA  Cf. griala, greala.

barrera  f.  MES  (ambarréra)

barril  m.  MES  ‘bot; estel'

barroco  m.  GRI

barroscar  v. tr.  MES  (barruscà)

barruscar  MES  (Veg. barroscar)

barsa  MES  (Veg. barxa)

barsina  f.  MES  (barsina), ARA  (barcina)

barxa  f.  MES  (bàrsa)

bascoll  MES  (Veg. bescoll)

baso  m.  GRI  (vaso),  SAL  (vasso)

basquinya  f.  MES,  GRI  (basquinyes)

bassetja  f.  GRI  (massetja)

bassetja  f.  SAL  (masséja)

bassí  MES  (Veg. bací)

bàssia  f.  MES,  PAL

bassiet  m.  MES 

bassiol  m.  MES,  PAL

bassòfia  f.  GRI  (baçòfia)

bastanaga  f.  MES  (bastonaga)

bastonaga  MES  (Veg. bastanaga)

batà  m.  MES

batallar  v. tr.  GRI  'batre les nous'

batedor  m.  MES  (batedó) ‘clot'

bateons  m. pl.  GRI

baticul m.  ARA  Cf. llenyer.

batle m.  AMA

batolla  f.  PAL 

batollar  v. tr.  PAL 

batussar  v. tr.  SAL  (batussa(r))

batxicó  m.  GRI

batzoles  f. pl.  MES  (batzòles)

becada  f.  MES  ‘ocell; dormida'

beguí  m.  GRI  (beguins) 'momes'

belenyo  m.  GRI

bellota  f.  PAL 

bèmio –a  adj.  MES  (bèmio). Cf. orc

bengalada  f.  MES

bèrbol  MES  (Veg. vérbol)

a berebè  loc. adv.  MES  (berebè (a -))

berena  f.  SAL  (bréna)

berenar  v. intr.  SAL  (brena(r))

bergella  MES  (Veg. vergella)

berma  MES  (Veg. verema)

besat  adj.  SAL

bescoll  m.  MES  (bascoll)

beset m.  ARA,  MES  (besét)

besnét  m.  MES  (besnét –ta)

besnéta  f.  MES  (besnét -ta)

besser -a  adj.  SAL  (besse(r) –a)

beurac  m.  MES  (beuràc)

bidauba  MES  (Veg. vidalba)

bigal  m.  MES

bigot m.  ARA

binota  f.  MES  (binòta)

birbar  v. tr.  MES  (birbà)

biscaina  f.  MES.  Derivat de biscó.

biscó f.  ARA  Cf. biscor.

biscor  m.  MES  (biscó),  ARA  (biscó),  GRI

bla blana  adj.  MES  (blan),  ARA  (blá, -na)

blair  v. tr.  GRI  (ablaïr)

blaït –ida  adj.  MES  (ablait)

blan  MES  (Veg. bla)

blanc -a  adj. ant.  MES  (blanc) ‘pobre'

blau blava  adj.

blau blava adj.  MES  (blau) ‘íd.; mentider’; ARA  (bla-u, va) ser molt blau (es molt blau) loc.  Cf. carrer.

blaüra  f.  MES  (blaura)

blec -a  adj.  SAL  (blèc –a)  ‘beneit’

bledà -ana  adj.  GRI  (bledà)

boc  m.  MES  (bóc) ‘cabró'

boç  m.  PAL  (bos) 

bocamoll -a  adj.  MES  (boquimoll)

bocanòlit  m.  MES

boçar  v. tr.  MES  (bossà) ‘vomitar’ Cf. perbocar

bocinada  f.  PAL  'cop, bufetada, etc.' 

bòfia  f.  MES  ‘butllofa'

boiraca  f.  MES  (boiraca)

bolleta  f.  MES  (bolléta)

bollonera  f.  MES  (bullonéra)

bolquim  m.  MES  Se sol usar més en plural.

bolutxada  f.  SAL  (bolutxa(da))

bombolla  f.  MES  (bambólla)

bonyiga  MES  (Veg. bunyiga)

boquejar  v. intr.  MES  (boqueijà)

boquida  f.  MES  (boquida) [der. de boquir]

boquimoll -a  MES  (Veg. bocamoll)

borboll  m.  PAL 

borcatxa  (Veg. butxaca)

bord  adj.  MES  (bord -da)

bordet  MES  ‘bastard’ Cf. bord.  Vegi’s bord.

bordís [pl. -issos]  m.  MES  ‘borderís'

bore  MES  (Veg. vore)

borraina  f.  MES

borralló  m.  PAL 

borrim  m.  MES  Cf. borrimet.

borrimejar  v. intr.  MES  (borrimeijà),  ARA  (burrinejar)

borri­met  m.  MES  [der. de borrim]  Vegi’s borrim.

borrony  m.  GRI

bos  PAL  (Veg. boç)

bossar  MES  (Veg. boçar)

bòssega  f.  GRI

bossell  f.  MES

bot:  fer botets  loc. MES  (botets (fer-)

botana  f.  MES

botar v. tr.  botar foc a un objecte  loc.  ARA,  GRI  (abotar foc)

botera  f.  GRI  'claveguera del carrer'

botern  m.  MES  (botèrn),  GRI

boticaixada  f.  MES  (boticaixada)

botillós -osa  adj.  SAL  Cf. farfallós

bo­tinflat –ada  adj.  MES  (bo­tinflat -da)

botja  f.  MES,  PAL

botnada  f.  MES  (botnada)

boto  m.  GRI

bou m. bouet m. dim.  ARA  (bovet);  m. pl. GRI  (bous) 'grills de la nou'

bovet m.  ARA  Cf. bou.

bracera  f.  MES  (brasséra) ‘herba'

bracillada  f.  SAL  (bracilla(da))

braf  MES,  GRI  (Veg. baf)

brafada  f.  GRI

brafor  MES  (Veg. bafor)

braforada  MES  (Veg. bafarada)

braga  f.  GRI  'calces'

braseral  m.  MES

brasilada  f.  SAL  (brasila(da))

brasinada  f.  GRI

brassera  MES  (Veg. bracera)

brena  (Veg. berena)

brenar  (Veg. berenar)

bres  m.  MES,  GRI

bresquilla  f.  MES,  AMA,  ARA  (bresquilles f. pl.)

bressar  v. tr.  MES  (bressà)

bribada  MES  (Veg. brivada)

brill  MES

brinco m.  saltar brincos loc.  ARA

brinsa f.  ARA  ‘brossa’.  DCVB no

brisaina  f.  GRI  (brisàina)

brivada  f.  MES  (bribada)

brivallada  f.  MES  ‘munió de criuatures'

brocal  m.  MES  ‘barana'

bròcul  MES  (Veg. bròquil)

bròfec -ega  adj.  GRI  (bròfega)

bròquil  m.  MES  (bròcul)

brosquil  m.  MES  (brusquil)

brossat  m.  MES  ‘mató'

brosser -a  adj.  MES  (brossé) [der. de brossa]

brostar  MES  (brostà)

brotó  m.  MES

brou  m.  MES  (bròu de pà)  Ex. Brou de pa.

brull  m.  GRI  'brossat de la llet'

brum  m.  MES  Cf. brumit.

brument  adj.  MES

brumit  MES  (brumit) Cf. brum

brusquil  MES  (Veg. brosquil)

bua  f. infant.  GRI  'mal'

budell  m.  MES  ‘íd.; xerraire'

bufalaga  f.  MES

bufalenc –a  adj.  MES  (bufalénc)

bufarota  f.  GRI  (buferota)

buferota  GRI  (Veg. bufarota)

buiola  MES  (Veg. bujola)

bujola  f.  MES  (buiola)

bull  m.  MES  (m. bulls) ‘botifarra'

bullé m.  ARA  DCVB no

bullonera  MES  (Veg. bollonera)

bulls  MES  (Veg. bull)

bunya  f.  MES  (bunya)

bunyiga  MES  (Veg. bonyiga)

bureo  m.  GRI

burgany  m.  GRI

burganyer  m.  SAL  (burganye(r))

burgar  tr. o intr.  GRI

burguera  f.  GRI

burrinejar v. intr.  ARA  Cf. borrimejar.

burriol  MES  (Veg. poriol)

burs  m.  GRI

bursada  f.  MES

burtxanc  MES  (Veg. burxanc)

burtxó  MES  (Veg. burxó)

burxanc  m.  MES  (burtxanc)

burxó  m.  MES  (burtxó)

buscall  m.  MES

butxaca  f.  SAL  (borcatxa)

butxacó  m.  MES  Vegi’s la cançó popular: Bona aigüeta que en plogués, / i matés als sabaters: / les sabates pels racons / i els diners pels butxacons”.

 

C                                        (tornar)

 

cabal  m. i m. pl.  PAL (cabals)  fer cabal  m.  SAL  (cabal)

caballó  MES  (Veg. cavalló)

cabassa  f.  MES

cabeçut  m.  MES  (cabessut)

cabessut  MES  (Veg. cabeçut)

cabossa  f.  MES  (cabòssa)

caburdo –a  adj.  MES  (caburdo),  AMA

cabussat -ada  adj.  MES  (acabussat -da) [der. de cabussar]

cabussó  m.  MES

caçar v. tr.  ARA  (cassar)

cadap  m.  MES,  ARA  (cadáp)

cadell  m.  MES

cadena  f.  SAL  (cadéna)  ‘columna vertebral’  Cf. rosari

cadolla  GRI  (Veg. codolla)

càfila  f.  MES  (càfila)

cagatins  m. pl.  MES  (cagatíns)

caixó  m.  MES

calaixó  m.  MES  (calaixó) [der. de calaix]

calbot  m.  MES  (calbòt),  AMA  (calvot) Ex. Si no tornes prompte, te pegaré un calvot.

calça  f.  MES  (calsa);  f. pl.  AMA (calces f. pl.), ARA  (calses f. pl.);  calça de traveta  loc.  MES  (Veg. traveta)

calçada  f.  GRI  'camí ral entre dos pobles'

calcer  m.  MES  (calsé)

calces

calcigar  v. tr.  PAL 

calcilla f.  AMA

calçó m. pl.  ARA  (calsons m. pl.),  MES  (calsons)

calderís  m.  GRI

caldo m.  ARA

calfred  m.  MES  (carns­frets)

calija  MES  (Veg. calitja)

calitja  f.  MES  (calija)

de calle loc. adv.  ARA

calmant  m.  MES  (calmant)

calsa  MES  (Veg. calça)

calsé  MES  (Veg. calcer)

calses f. pl.  ARA  Cf. calça.

calsons m. pl.  ARA, MES  (Veg. calçó)

caluc  m.  MES  (calúc) Cf. caluga

caluga  f.  MES  Cf. caluc.

calvot m.  AMA  Cf. calbot.

calzim  m.  MES  (calzim)

camal  m.  MES

camallada  f.  MES  (camellada) ‘gambada'

camalluent camalluenta  m. i f.  MES  (cama-lluent)

cambra  f.  GRI  'golfa de les cases'

cambronera  f.  MES  (escambruné, escambrunera)

camellada  MES  (Veg. camallada)

camenya  f.  GRI

càmfora  f.  MES  (cànfora)

camí m. caminet m. dim.  ARA  (un camí, un caminet) ‘vegada’. a camins  loc. adv.  MES  (a camins)  Ex. -Vas molt a l’hort, amb el carro? –A camins sí, a camins no.  camí real de perdius loc.  ARA  (camí-real de perdius)

caminador  m. pl.  MES  (acaminadós)

camisolí  m.  GRI

campall  m.  MES  (campall)

canada  f.  GRI  'vall entre dues muntanyes'

canalobre  PAL  (Veg. canelobre)

canastra  f.  MES  (ganastra)

candela  f.  MES

càndid –a  adj.  MES  (càndit –da) ‘malaltís; desfet, fos'

candir  v. tr. i intr.  SAL  (candi(r))  ‘enrigidir’

canejar  v. tr.  MES  (canejà) ‘rentar la roba'

canella  f.  PAL  'aixeta' 

canelobre  m.  PAL  (canalobre) 'estalactita deglaç' 

cànfora  MES  (Veg. càmfora)

cansera  f.  MES  (canséra),  ARA

cantal  m.  PAL 

cantariller  m.  MES  (Veg. canteriller)

canteret de gal m.  ARA  (Tortosa)  Cf. gal, pico, pitxell.

canteriller  m.  MES  (cantarillé) ‘cantirera'

cantimplora  f.  MES  (cantimplòra)

canturel·la  f.  MES  (canturel-la)

canut  m.  PAL  'estoig de posar agulles' 

canyamelo  m.  SAL  (canyamèlo)

canyaula  f.  GRI

canya-xiula  f.  GRI  (canyaxiula)

canyís  m.  MES  ‘sargantana petita'

canyot  m.  MES

canyut  m.  MES

canyutet  m.  MES  (canyutet)

cap: cap d'olla  loc.  MES

capçana  f.  MES  (capsana)

capcilló  m.  GRI  (capsilló)

capcillonet  m.  GRI  (capsillonet)

capcingle  m.  SAL

capçot m.i f.  AMA  Cf. capsot, agaús.

capdanser capdansera  m. i f.  MES  (cap-dansé)

capicausa  m. i f.  MES  (cap-i­-causa)

capllaç  m.  MES  (cap-llàç)

capsana  MES  (Veg. capçana)

capsilló  GRI  (Veg. capcilló)

capsillonet  GRI  (Veg. capcillonet)

capsot  m.  MES  (capsòt) ‘taboll; ocell'

capsot m.i f.  AMA  (capçot)  Cf. agaús.

carabassa  f.  MES

caragol: caragols de fuster  loc.  MES  (caragols de fusté),  SAL  (caragòls m. pl.) Cf. sarumballes.

caragolí  m.  MES  ‘olla petita'

carallada  f.  MES  (f. pl. carallades)

carallot  m. pop.  MES  (carallut adj.)

carallufa  f.  MES  (carallufa),  ARA

carallut  MES  (carallut)

caramanyola  f.  PAL 

caramull  m.  PAL  (cormull) 

carantoines  f. pl.  MES  (carantòines)

carassa  f.  PAL  'careta de disfressar-se' 

caratussa  f.  SAL

carcàs  m.  MES  (carcàs)

carcat –ada  MES  (Veg. corcat)

carcó  MES  (Veg. corcó)

cardar  v. tr.  PAL 

cardença  MES  (Veg. credença)

cargolinet m. AMA  Ex. Mus hem minjat un cargolinet de sopes.

carnals  m. pl.  MES  (carnals)

carnissera  f.  SAL

carns­freds  MES  (carnsfrets) (Veg. calfred)

caro m.  ARA  ‘ocell'

carrafalcs  m. pl.  GRI

carraixet  m.  GRI

car­ranca  f.  MES  Cf. carraca f. i carranc –a adj.

carrasca  f.  GRI

carras­ca  f.  MES

carratell  (Veg. carretell)

carratell  MES,  SAL  (Veg. carretell)

carrau  m.  MES

carrer de l’Àngel m.  ARA  ser del carrer de l’Àngel (es del carrer del Angel) loc.  Cf. blau.

carrera f.  GRI,  ARA  Ex. No amolle la carrera.

carretell  m.  MES,  SAL  (carratell)

carretilla  f.  MES  ‘refilet'

carrilada  f.  MES

carrinya  adj. i m. i f.  MES  (carrínya)

carriot  m.  MES

carronya  f. fig. desp.  MES,  PAL

carrucada  f.  MES

carta  f.  SAL  Fer les cartes de matrimoni.

cartró  m.  PAL  'cartre' 

carura  f.  MES

carusa  f.  GRI  Cf. carura

carxot  m.  MES  (carxòt)

cas  m.  MES  ‘cassa'

casca f.  ARA  ‘coca'

cascadura  f.  MES

cascurrer –era  adj.  MES  (cascurré -ra)

casell  m.  MES

casera f.  AMA ‘majordona’  Ex. Lo sinyô retô s’ha barallat amb la casera.

casori  m.  MES  (casòri)

casqueta  f.  MES  (casquéta),  ARA  (casquete m.)

cassar v. tr.  ARA  Cf. caçar.

casseta  MES  (casséta) ‘calderó'

cassinogues f.  AMA  Cf. pessiguetes.

castanya  f.  SAL  ‘monyo’

castanyola  f.  MES  ‘cant de la perdiu'

castró  m.  SAL

casunyet  m.  MES

cataifa  f.  MES  (catàifa) ‘íd.; nissaga'

caterfa  GRI  (Veg. caterva)

caterva  f.  GRI  (caterfa)

catifell  GRI  (Veg. atifells)

catra: donar catra loc.  MES  (càtra f.)  S’usa sense sempre sense article. Ex. El que sap molt te’n darà catra.

catxap  m.  MES,  GRI,  AMA  Ex. Hai trobat una llodrigada de catxapets.

catxerulo  m.  GRI  GRI

catxifollar  v.  GRI  GRI

catxillar  v. tr.  MES  (catxillà)

catxo -a  adj.  GRI,  PAL  (catxo)

catxull  m.  GRI  (catxull)  Cf. gatxull

catxurro  m.  GRI  (catxurros)

catxutxa  f.  MES

caure v. intr.  caure en sèmit loc.  ARA  (caure en sémit)

cavallet  m.  SAL

cavalló  m.  MES  (caballó)

cegallós -osa  adj.  GRI  (cegallós)

cell  m.  GRI

cellut –uda  adj.  MES  (sellut)

celobert  m.  MES  (sol-ubèrt)

cementeri m.  ARA

cercapous  m.  MES  (cerca-pous)  L’única paraula on trobem usat a Tortosa el verb cercar.

cernedor  m.  MES  (cernedó)

cerro  m.  GRI  'estarrufament dels gats, gossos, etc.'

cetra f.  MES,  ARA  (Veg. setra)

cevil m.  ARA  (Veg. civil)

chica f.  ARA  (Veg. xica)

chiquet, -e m.  ARA  (Veg. xiquet –a)

chiquina f.  ARA  (Veg. xiquina)

chiulit m.  ARA  (Veg. xiulit)

choll m.  ARA  (Veg. xoll)  Cf. xorrar.

cholla f.  ARA  (Veg. xolla)

chorrar v.  ARA  (Veg. xorrar)

chupetí m.  ARA  (Veg. jupetí)

ciar  v. intr.  MES  (sià)

cimal  m.  PAL  'branca' 

cimbalet  m.  GRI  [dim. de címbals]

citró  m.  MES  (m. pl. sitrons),  GRI (citrons)

civil m.  ARA  (cevil)

clafir  GRI  (Veg. esclafir)

claper  m.  MES  (clapé) ‘munt de pedra'

clasca  f.  GRI

clatell  m.  SAL

clau f. claueta f. dim.  ARA  (claveta)

clausó  m.  GRI

clava  f.  MES  ‘cap d’una xarxa'

claver clavera  m. i f.  MES  (clavero)

clavero  m.  MES  Cf. claver

claveta f.  ARA  Cf. clau.

clavill  m.  GRI

claviller  m.  GRI

cleca  f.  MES  Cf. clica.

clica f.  anar de clica  loc. MES  (clica (anar de-) Cf. cleca.

clivellat -ada  adj.  MES  (clivellat -da)

cloca  f.  MES  (clòca) ‘supuració'

cloc-i-piu  MES  (Veg. cloc-piu)

cloc-piu  adj.  MES  (clòc-i-piu)

cloïssa  f.  GRI  'tancat de paret, estaques o pals, etc.'

clòtxina  m.  MES

cloure  v. tr.  MES  S’usa solament en la tercera persona del present d’indicatiu i segona persona del present d’imperatiu.

cobla  f.  MES  (coblà)

coblís  m.  MES  (coblís) [der. de coble]

cóc  m.  MES

cocó  m.  GRI  Cf. codolla

coco m.  AMA

codina  f.  MES  (codina) ‘sot'

còdol  m.  PAL 

codolla  f.  MES

codollet  m.  MES  dim. de codolla.

cofa  f.  MES  (cófa) ‘cabàs'

cofí  m.  MES,  PAL

coll  m.  ARA,  SAL  (còll)  ‘munt de pallús’

colla  f.  SAL  (còlla)  ‘coble’

collada  GRI  (Veg. quallada)

collar  v. intr.  MES  (collà) ‘arribar’.  Ex. Aquest tret ha collat vint metres.

collera  f.  SAL

collitó o collitor  m.  ARA  (cullitó),  MES  (cullitó)

colomell  m.  GRI  (colomells)

coltiva  GRI  (Veg. cultiva)

comboiant -a  adj.  MES  (comboiant)

comís:  en comís loc.  MES  (comís (en- ) adj.)

conca f. MES  (cónca)

condolit –ida  adj.  MES  (acondolit -da)

coneixença f.  ARA  (coneixensa)

congre  m.  MES  (cóngre),  GRI  (congres),  SAL  (còngre)  ‘coca'

congrell  (Veg. congreny)

congreny  m.  MES  (congrell), SAL  (congréll)

conlloga  f.  GRI  (fer conlloga) 'íd.'; fer-se dos molt amics'

conna  MES  (Veg. cotna)

cònnia  MES  (Veg. quòniam)

conqueta f.  AMA

conrear  v. tr.  MES  (conreà)

consolació f.  ARA

consonant: estar (una cosa) al consonant  m.  SAL

convoiar  v. tr.  PAL 

copró  m.  GRI

cóquera  adj. f.  MES  (cóquera f.),  GRI (còquera)

coqueta  f.  MES  (coquéta) ‘dim. de coca; cop de regle'

coral m.  ARA  ‘bitxo’.  Cf. coralet, ovalet, parleta.

coralet m.  ARA  ‘bitxo’.  Cf. coral, ovalet, parleta.

corbella  f.  MES  (corbélla)

corca  f.  SAL

corcat –ada  adj.  MES  (carcat -da) [der. de corcar]

corcó  m.  MES  (carcó)

coresma  (Veg. quaresma)

cormull  PAL  (Veg. caramull)

cornitxol  m.  GRI

còrrec  m.  MES

correnteig  m.  MES

a córrer corrents  loc. adv.  MES  (a corre-corrents)

corretjut -uda  adj.  MES  (corretjut -uda)

corrible  adj.  MES

corrinxol  m.  SAL  (corrintxòl)

corrinyar  v. intr.  MES  (corrinyà)

corrípies  f. pl.  MES

cortina  f.  SAL  (quartina)

cosca  f.  GRI

cossi  m.  MES  (còssi)

cossinogues  f. pl.  GRI

coster  m.  MES  (costé)

cotet-cotet  adv.  MES

cotimanya  f.  MES  (cutimanya)

cotna  f.  MES  (conna)

coto -a adj.  ARA  (cot-o, a) ‘quiet'

cotx  interj.  GRI  (cotx!) [der. de cotx]  Cf. cuto

crac  m.  MES  ‘persona d’escassa vàlua'

credença  f.  MES  (cardénsa) ‘escorxador'

creixent  m.  MES,  ARA

cremaller  m.  MES  (cremallé),  PAL

cremallera  f.  MES  Cf. cremaller.

crentxa  MES  (Veg. crenxa)

crenxa  f.  MES  (crentxa)

cresol  m.  GRI

crespinell  m.  MES

crestall m.  ARA

crestó  m.  MES,  ARA  (crestons m. pl.)

creu f. creueta f. dim.  ARA  (creveta)

creuetí  m.  GRI  (crevetí)

creveta f.  ARA  Cf. creu.

crevetí  GRI  (Veg. creuetí)

criassó  m.  MES

criaturer -a  adj.  MES  (criaturé -ra)

cridar  v. tr.  SAL  (quirda(r))

cridó -ona  s. i adj.  SAL

crio m.  ARA

cristià m.  ARA  (cristians m. pl.) ‘caragol’.  Cf. vaqueta, gitaneta i judio.

cuaderna f.  ARA  Cf. quaderna.

cuca f. cuca fera  loc.  ARA  (cucafera) 1 Entremès (Tortosa). 2 Patum. Ex. Son una colla de cucasferes.  MES  (cuca-fera)  (v. llibreta)

cucafereta f.  ARA

cucavela  f.  GRI  (culabela)

cuixera  f.  SAL  (cuixeres f. pl.)

cuixot  m.  SAL  ‘cuixa salada del bou’

culabela  GRI  (Veg. cucavela)

cullerot m.  ARA  ‘amfibi'

cullitó m.  ARA,  MES  (collitó),  Cf. collitó.

cultiva  f.  GRI  (coltiva)

culturar  v. tr.  GRI

curat  m.  MES

de curo-­curo  loc. adv.  MES  (curo-­curo (de -) adv.)

curro -a  adj. m. i f.  PAL  (curro m.) 'íd.; persona presumida' 

custodi m.  ARA

cutimanya  MES,  GRI  (cutimanyes)  (Veg. cotimanya)

cútio, cútia  adj.  GRI  (cútio)

cuto  interj.  GRI (cuto!, cuto! [quitx!]) Cf. cotx!

cutxamander -era­  m. i f.  MES  (cutxamandé­ adj.)  Cf. cutximander

cutximander -a  adj.  SAL  (cutximande(r) -a)  Cf. cutxamander

cutxola  f.  SAL  (cutxòla)

 

D                                        (tornar)

 

daça  [imp. del verb dar]  MES  (dassà)  S’usa solament en la segona persona de l’imperatiu, i equival a dóna’m.

d'ahí dellà  adv.  SAL

damajuana  f.  MES  Pronunciant la j com en castellà.

dassa  MES  (Veg. daça)  S’usa solament en la segona persona de l’imperatiu, i equival a dóna’m.

davall adv.  ARA  (devall)

davallament  m.  MES  (devallament)  S’usa solament referint-se al devallament de la creu.

debades adv.  ARA  (de vades),  MES  (debàdes)

debanadores  f. pl.  MES  (demanadores)

deble  m.  MES  (déble),  ARA  (debbles m. pl.)

debò, debò loc. adv.  ARA  (de bó, de bó)

debuixar v.  ARA  Cf. dibuixar.

delmador  m. ant.  SAL  (delmado(r) adj.)  Corral delmador.

demanadores  MES  (Veg. debanadores)

demanar v.  demanar perdó a la temperatura loc.  ARA  (demanar perdó á la temperatura)

derna  f.  GRI  'penca de bleda'

desacarar  v. tr.  GRI

desacupar  (Veg. desocupar)

desamorit -ida  adj.  SAL

desantés –a  MES  (Veg. desentès)

desar  v. tr.  MES  (adesà)

desbrossar  v. tr.  MES  (desbrossà)

desca­balsar  v. tr.  MES  (desca­balsà)

descarada  f.  GRI

descobert  adj.  SAL  (descobèrt m.)

descoscar  v. tr.  GRI,  SAL  (descosca(r))

descovar  v. tr.  MES  (descovà) [der. de cove]

desdir: a desdir loc. adv.  v. pron.  MES  (desdí, desdí (a -))

desdit –ida adj.  AMA  Ex. Fulano és desdit, i no pot servir de testimoni.

desduir  v. pron.  MES  (desduí)

desempallegar-se  v. pron.  MES  (desenpelugà)

desempellucar-se  GRI  (Veg. desempallegar-se)

desempelugar-se  MES  (desenpelugà) (Veg. desempallegar-se)

desencomanar  MES  (desencomanà)

desenpelugar-se  MES  (Veg. desempelugar-se)

desentès –a  adj.  MES  (desantés) ‘descortès'

desgalgat -ada  adj.  MES  (desgalgat) ‘impúdic'

desgalitxat –ada  adj.  MES  (desgalitxat -ada)

desgana  f.  PAL  'íd.; pèrdua dels sentits per defalliment' 

desganat –ada  adj.  MES  (desganat -ada)

desjunyir  v. tr  PAL 

desllavassar  v. tr.  GRI

deslligo  m.  MES  [der. postverbal de deslligar]

desllorigat –ada  adj.  MES  (desllorigat -ada)

des­madeixat –ada  adj.  MES  (des­maduixat -ada)

des­maduixat –ada  MES  (Veg. des­madeixat -ada)

desmenjat -ada  adj.  MES  (desminjat -ada)

desminjat –ada  MES  (Veg. desmenjat)

desnovar  v. tr.  MES  (desnovà) [der. de nou] Cf. esnovar.  Vegi’s esnovar.

desocupar  abs.  SAL  (desacupa(r) v. tr.)  ‘parir’

desori  m.  MES  (desòri)

despallar  v. intr.  SAL  (despalla(r) v. tr.)

despanyar  v. tr.  MES  (despanyà)

despartir  v. tr.  MES  (despartí)

despendotxat –ada  adj.  MES

desperfollar  v. tr.  GRI

despitralat -ada  adj.  MES

desplomar  v. tr.  GRI  'plomar una gallina o un ocell'

despós-ahir  MES  (Veg. despús-ahir)

desposseir  v .tr.  MES  (desposseí) ‘malgastar'

després  adv.  MES  (domprés)

después adv.  ARA  Ja es después.

despús-ahir  loc. adv.  MES  (despós haí)

desrebolicar  v. tr.  GRI

destall  m.  GRI

destartalat -ada  adj.  MES  (destartalat -ada)

destemplar-se  v. pron.  SAL  (destempla(r)-se (a algú el cos))  3a pers. sing. pres. ind.: destémpla.

destintar  v. tr.  SAL  (destinta(r))

destret  m.  GRI  'tancat'

desventar  (Veg. esventar)

deu  m.  GRI  'profit, ajuda, remei'

devall adv.  ARA  Cf. davall.

devallament  MES  (Veg. davallament)

devesa  f.  PAL 

devoció  f.  SAL  ‘afecte, amor’

devuit adj.  ARA  (devuyt)

diablada  f.  GRI

dibuixar v.  ARA  (debuixar)

disforme  adj.  SAL  (disfórme)

disformitat  f.  SAL

distret –a adj.  AMA ‘espavilat, eixerit’  Ex. Aquest minyó és molt distret, hasta sap llegir.

dita  f.  MES  Ex. La dita era acudir a les deu i no a les onze. La dita era arribar al barranc a tal hora a peu i sense córrer.

doblària  f.  MES  (doblària)

doctor doctora  m. i f.  MES  (dotó)

doga  f.  MES  (dòga)

dolçaina  f.  GRI  (dolsaina)

dolde-­dolde  m.  MES  (dòlde-­dòlde)

dolent -a adj.  MES,  ARA  ‘malalt'

domprés  MES  (Veg. després)

dotó  MES  (Veg. doctor)

drissa  f.  MES  (trissa)

droga  f.  MES  (dròga) ‘dona dolenta’

drogue adj.  AMA  Ex. El drogue de fulano m’ha robat una ballaruga.

dula  f.  PAL  'ramat' 

dur  adj.  PAL  (dur m.) 'espès, atapeït' 

 

E                                        (tornar)

 

eco: estar a l’eco  loc.  MES  (alèco (estar -)

eix  interj.  PAL  (eix!) 

eix  m.  MES  (aix)

eix -a  adj. i pron.  MES  (eixe)

eixalavat –ada  adj.  MES  (aixalabat -sa)

eixamorar: eixamorat -ada  v. tr.  MES  (aixamorat –da adj.) [der. de eixamorar]

eixarmentar  MES  (aixarmentà)

eixarrancat –ada  adj.  MES  (aixarrancat -da)

eixarreït –ida  adj.  MES  (aixerrit -da)

eixavegó  (Veg. xavegó)

eixe adj. i pron.  ARA,  MES  (Veg. eix –a)

eixida  f.  SAL  ‘golfa’

eixobrir  v. tr.  MES  (aixubrí)

ejemple  MES  (Veg. exemple)

eli! eli!  PAL  (Veg. elis)

elis  interj.  PAL  (eli! eli!) 

embaleta  f.  SAL

embarrussar-se  MES  (Veg. emborrossar-se)

emborinada  f.  MES

emborollar  v. tr.  PAL 

emborrossar-se  v. pron.  MES  (embarrussà v. refl.)

embotat –ada  adj.  MES

embranzida  f.  SAL  (esbranzida))

embrocar  v. tr. i pron.  SAL  (embroca(r) v. tr.)  ‘agafar-se la parella per tal de valsar’  3a pers. sing. pres. ind.: embróca.

embuder -a  adj.  SAL  (embude(r) -a)  ‘persona o animal que menja molt i no s’engreixa’

emmallar-se  v. pron.  MES  (anmallar-se)

empall  m.  SAL

empanada  f.  MES  (ampanada)

empantanegat –ada  adj.  MES  (ampantaganat -da)

empantullar  v. tr.  MES  (enpantullà)

empeder –era  adj.  MES  (ampedé)

empitxolar  v. tr.  MES  (ampitxolà)

empiular  v. tr.  SAL  (empiula(r))  ‘enllaçar per llurs extrems’

empomar  v. tr.  MES  (ampomà, empomà) Cf. entomar.

empostar  MES  (ampostà)

emprat –ada  adj.  MES  Cf. amprat

empudegar  v. tr.  MES  (ampudegà) ‘molestar'

encandilar-se  v. pron.  MES  (ancandilar-se)  Ex. Al veure-la m’hai quedat encandilat de goig.

encauar-se  v. pron.  MES  (ancavar-se)

encert  m.  MES

encomissat -ada  adj.  MES  (encomissat -ada)

encorcobit –ida  adj.  MES  (encorcobit)

endergues  f. pl  MES  (andérgo)

enderroc  m.  MES  (enderròc)

endinyar  v. tr. vulg  MES  (andinyà v.)  Ex. Per haver-me andinyat un rellotge que es parava, li hai endinyat una bofetada.

endívia f.  ARA  (andibia, endivia)

enfemellar  v. tr.  MES  (enfemellà)

enfitar  v. tr.  MES  (anfità)

enflija  MES  (Veg. unflija)

enfundar-se  v. pron.  MES  (enfundà v. refl.) ‘fixar-se'

enfundat -ada  adj.  MES  (enfundat)

engegar v.  ARA  (enjegar),  MES  (engegà)

enginquero m.  ARA

engiscar  v. tr.  GRI

engolida  f.  SAL  ‘convidada, menjada’

engordir  v. tr. i intr. pron.  PAL 

engorjar  v. tr.  PAL 

engorronit –ida  adj.  MES  (angorronit)

enguerrar  v. tr.  SAL  (enguerra(r))  3a pers. sing. pres. ind.: enguèrra.

enjullat –ada  adj.  MES  (anjullat)

enllardar  v. tr.  MES  (anllardà) ‘enganyar'

enllestir  v. tr.  MES  (enllestí)

enpantullar  MES  (Veg. empantullar)

enquesta  f.  MES

enramada  f.  MES

enrasir-se  MES  (anrasir-se) (Veg. arrasir-se)

enrellamat –ada  adj.  MES  (anrellamat)

enrogallar-se  v. pron.  MES  (anrogallà)

enrònia  f.  MES

enruna  (Veg. runa)

enrunar  v. tr. i pron.  SAL  (enruna(r) v. tr.)  ‘embossar’,  PAL  'cobrir amb terra alguna cosa'

ensapar-se  v. pron.  MES  (ansapar-se)

ensapat –ada  adj.  MES  (ansapat -da)

ensèmit  adv.  MES  (ensèmit)  Ex. La ventada se n’’ha endut ensèmit la figuera de l’hort i la teulada de casa.

ensems  adv.  MES  (ensèmit)

ensinestrar  MES  (Veg. ensinistrar)

ensinistrar  v. tr.  MES  (ensinestrà)

ensobecar-se  v. pron.  MES

ensomi  m.  MES  (ensòmit, ansòmit)

ensordar  v. tr.  MES  (ansordà)  Vegi’s atabalar

ensumar  v. tr.  MES  (ansumà) ‘olorar'

entabuixar  v. tr.  SAL  (entabuixa(r))

entabuixat –ada  adj.  MES  (antabutxat -da) [der. de entabuixar-se]

entamenat -ada  adj.  GRI  (entemenat) [der. de entamenar]  Cf. entamenar

ente­lat –ada  adj.  MES  (ante­lat)

entemenat  GRI  (Veg. entamenat)

entomar  v. tr.  MES  (antomà) ‘percebre’.  Cf. empomar i enxampar.

entrecuix  m.  MES

entreguardar  MES  (entreguardà)

entufat –ada  adj.  MES  (antufat) ‘enfadat'

entumit -ida  MES  (antumit)

enxampar  v. tr.  MES  (ansampà) ‘íd.; percebre’ Cf. entomar.

enze  m.  PAL  'animal tomany' 

erejadors  m. pl. GRI  ([f. pl.] arejadores)

eriçó  m.  SAL  (ariçó)  ‘eriçament’

ert –a  adj.  MES  PAL  (ert)

esbambolar  MES  (Veg. esbombolar)

esbirro  m.  MES  ‘llaç escorredor'

esbocat –ada  adj.  MES  (asbocat -da)

esbombolar  v. tr.  MES  (esbambolà)

esborrar  v. tr. i pron.  SAL  (esborra(r) v. tr.)  3a sing. pers. pres. ind.: esbórra.

esbrafar-se  MES  (Veg. esbravar-se)

esbranzida  (Veg. embranzida)

esbravar-se  v. pron.  MES  (asbrafar-se)

esbromadora  f.  MES  (asbromadora),  ARA

esbromar  v. tr.  MES  (asbromà)

esbroquellat -ada  adj.  MES  (asbroquellat)

esbudellar  v. tr.  MES  (esbudellà) ‘íd.; divulgar un secret’ Cf. esbutzar.

esbufegat -ada  adj.  MES  (asbufegat -da)

esburgar  v. tr.  GRI,  SAL  (esburga(r))

esbutzar  v. tr.  MES  (esbutzà) ‘íd.; ‘revelar un secret’ Cf. esbudellar.

escadors  adj.  MES  (esquadó)

escafinyat -ada  adj.  MES  (ascafinyat)

escaire  m.  MES

escalamera  MES  (Veg. escalemera)

escàlem  m.  MES  (ascàlem, escàlem)

escalemera  f.  MES  (escalamera)

escalfar  v. tr.  MES  (escoufà),  ARA  (escaufar)

escalfeït –ida  adj.  MES  (ascaufit, escoufit)

escalibat -ada  MES  (Veg. escalivat)

escalivat –ada  adj.  MES  (ascalibat) ‘escarmentat'

escaló  m.  MES

escalunya  f.  MES  (escolunya)

escamarlat –ada  adj.  MES  (escamarlat -da) ‘esgarriat'

escambroner  m.  MES  (escambruné) ‘cambronera’ Cf. escambronera.

escambronera  f.  MES  (escambrunera) ‘cambronera; dona perversa’ Cf. escambroner.

escambruner  MES  (Veg. escambroner)

escambrunera  MES  (Veg. escambronera)

escandall  m.  MES

escany  m.  GRI

escanyassia  MES  (Veg. esquinància)

escanyecia  MES  (Veg. esquinància)

escanyessia  MES  (Veg. esquinància)

escapçar  v. tr.  SAL  (escapça(r))  Escapçar una paret.

escar  m.  MES

escarafalls  m. pl  MES  (ascarafalls)

escarot  m.  MES

escarrar  v. tr.  MES  (ascarrà)

escarritx  m.  MES

escarsa  MES  (Veg. escassa)

escassa  f.  MES  (ascarsa)

escatxidor  m.  MES  (escatxidó)

escatxill  m.  MES  (escatxill)

esclafir  v. intr.  MES  (asclafí)

esclaquinar  v. intr.  SAL  (esclaquina(r))

esclet –a  adj.  MES  (esclét)

esclip­sar  v. tr.  MES  (esclip­sà) ‘clissar'

escolunya  MES  (Veg. escalunya)

escopronar  v. tr.  GRI

escoquerar  v. tr.  MES  (ascoquerà) [der. de cóquera]

escorrentiu  m.  MES  (escorrentiu)

escotar  v. tr.  SAL  (escota(r)-se v. pron.)  ‘pagar l’escot’  3a sing. pers. pres. ind.: s’escóta.

escoufar  MES  (Veg. escalfar)

escoufit –ida  MES  (Veg. escalfeït)

escreix  m.  MES

escrita  f.  MES

escudet  m.  MES

escuixolar  v. tr.  MES  (escuixolà)

escull  m.  PAL  'bon aspecte'.  Ex. Fa bon escull.

escullós -osa  adj.  PAL  (escullós) 'fi, sa' 

escuranda  f.  MES

escurar v. intr.  escurar els plats loc.  ARA,  MES  (escurà), SAL  (escura(r) v. tr.)  Escurar a u el ventre.

escureta  f.  MES

esgallar  v. tr.  MES  (esgallà)

esgambi  m.  MES  (asgàmbi)  Ex. Juguem aquí, que hi ha més asgambi.

esgargamellar-se  v. pron.  MES  (asgargamellà v. refl.) Cf. esgolar-se.

esgarrany  m.  MES  (asgarrany),  ARA

esgar­rap  m.  MES

esgarronar  v. tr.  MES  (asgarronà)

esgatinyar-se  v. pron.  MES  (esgatinyà)

església f.  ARA  (esglesia)

esgolar  v. pron.  MES  (asgolà v. refl.) Cf. esgargamellar-se.

esgolat –ada  adj.  MES  (esgolat -ada)

esgolfa  MES  (Veg. golfa)

esgotar  v. tr.  MES  (asgotà)

esgroguissat –ada  adj.  MES  (esgroguissat -ada)

esguitill  m.  SAL

esllanguit -ida  adj.  MES  (asllenguit, esllinguít)

esllemenar  MES  (asllemenà)

esllinguida  f.  MES

esllinguit -ida  MES  (esllinguít) (Veg. esllanguit -ida)

esme  m.  SAL  (ésme)

esmerçar  v. tr.  MES  (esmersà)

esmersar  MES  (Veg. esmerçar)

esmolet  m.  MES  (asmolet) ‘íd.; núvol'

esmorrat -ada  adj.  MES  (asmorrat –da) ‘esfilagarsat'

esmortit –ida  adj.  MES  (esmortit)

esmossat –ada  adj.  MES  (esmossat) [der. de mossa]

esmunyir  v. tr.  MES  (asmunyí) ‘escórrer, esprémer'

esmunyir-se  v. pron.  MES  (asmunyir-se)

esmussat –ada  adj.  MES  (esmussat) [der. de esmussar]

esnovar  v. tr.  MES  (esnovà)

espadella  f.  MES  (aspadella)

espal-la  MES  (Veg. espatla)

espalmador  m.  MES  (aspalmadó),  ARA  ‘raspall’.  Cf. espalmar.

espalmar v.  ARA

esparpotar  v. tr.  SAL  (esparpota(r))

espatla  f.  MES  (espal-la),  AMA

espedregar  v. tr.  MES  (espedregà)

espelletar v.  ARA  (espelletá'ls pobres)

espellucar  v. tr.  SAL  (espelluca(r))  fig.

espelma  f.  SAL  (espèlma)

espendotxat –ada  adj.  MES  (espendotxat)

espergates f. pl.  ARA

espès -essa  adj.  SAL  (espés -essa)  ‘aspre, agre’

espígol  m.  MES

espill  m.  MES,  GRI,  PAL

espitada f.  ARA

espitjar  v. tr.  MES  (espitjà) ‘íd.; estrènyer’

espitralat -ada  adj.  PAL  (espitralat)  Cf. despitralat.

espits m. pl.  ARA

esplugar  v. tr.  MES  (asplugar-se)

espollar  v. tr.  MES  (aspollà)

esprenydre  MES  (asprénydre)  Ex. Per molt que asprenygues no trauràs suc.

esquadó  MES  (Veg. escadors)

esqueix  m.  MES

esquena  f.  MES  (esquéna)

esquerp -a  adj.  MES  (esquèrp)

esquinància  f.  MES  (ascanyessía)

esquitllada: d’esquitllada  loc. adv.  MES  (esquitllada (d’ -))

estabó  GRI  (Veg. estovor)

esta­llador  MES  (Veg. este­llador)

estalonar  v. tr.  SAL  (estalona(r))  ‘anar darrere (algú) trepitjant-li els talons’

estalzim  m.  MES  (astalsím)

estamordit –ida  adj.  MES  (astamordit –da) [der. de estamordir]

estany  m.  MES

estaquirot  m.  MES

estatger  m.  SAL  (estatge(r))

este adj. i pron.  ARA

estelat –ada  adj.  MES  (astelat)

estella  f.  MES  (astella)

este­llador  m.  MES  (esta­lladó) ‘post'

estenalles  f. pl.  SAL

estepa  f.  MES  ‘planta'

esteri  m.  MES  (estèri) [der. de histèria]

estevat -ada  adj.  SAL

estiba  f.  MES  (estiva) ‘repòs’.  Ex. No tinc estiva a cap banda.

estibar  v. tr.  MES  (estivà)

estiva  MES  (Veg. estiba)  Ex. No tinc estiva a cap banda.

estivar  MES  (Veg. estibar)

estordit -ida  adj.  MES  (asturdit –da) ‘espavilat'

estríjol  m.  MES  (astrínjol)

estroncar  v. tr.  MES  (estroncà)

estrop  m.  MES  (astròp)

estuba  f.  MES  (astuba)

estudi  m.  MES

esturment  (Veg. instrument)

estu­vor  m.  MES  (astu­bó)

esventar  v. tr.  SAL  (desventa(r))  3a pers. sing. pres. ind.: desvénta.

eu  interj.  MES  (èu),  PAL  (eu!)

exemple  m.  MES  (eijemple)

 

F                                        (tornar)

 

facècia  f.  MES  (fassèssia) ‘contratemps; soroll'

fàcil  adj.  MES  (fàssil)

fàcil –a adj.  AMA (fácil –a) ‘innocent, ingenu’

facilon  adj.  PAL 

facir  (Veg. farcir)

faena f.  ARA  (faéna)

faenar v.  ARA

faixa  f.  MES,  ARA

faixeta  f.  MES  (faixéta)

falaguera f.  ARA  ‘planta'

falda f.  ARA  (falde -a)  Cf. faldetes.

faldetes f.  ARA,  PAL  Cf. falda.

fallar  v. intr.  MES  (fallà) ‘caçar'

falló  PAL  (Veg. felló)

falòria  f.  MES,  PAL

fam  f.  MES

família  f.  SAL  ‘conjunt d'infants sortits d'un matrimoni; qualsevol d'aquests infants.’

familieta  f.  SAL  Cf. família

fantàstic –a  adj.  MES  (fantàstic)

farcir  v. tr.  MES  (fassí), SAL  (faci(r))

fardasca  adj.  SAL

fardatxo m.  AMA

farina f.  ARA  (farinas f. pl.) ‘farinetes'

farinosa  f.  MES  (farinósa) ‘pastís'

farjup  m.  MES  (farjúp)

farnaca f.  AMA

fartallada  f.  MES  Cf. fartanera.

fartanera  f.  MES  Cf. fartallada.

fartum  m.  MES  (fartúm)

fassèssia  MES  (Veg. facècia)

fasset  m.  MES

fassí  MES  (Veg. farcir)

fàssil  MES  (Veg. fàcil)

fassir  MES  (Veg. farcir)

fatiller  MES  (Veg. fetiller)

feliminet -eta  adj.  MES  (feliminét)

felló -ona  adj.  PAL  (falló) 'enutjat' 

feltre  m.  MES  (féltre) ‘collar'

fema  f.  GRI

fembril  m.  MES  (fembril)

femta  f.  MES  (fenta)

femtar  v. intr.  MES  (fentà)

fenàs  m.  MES,  PAL

fenella  f.  MES  (finella)

fenta  MES  (Veg. femta)

fentar  MES  (Veg. femtar)

fenyedor  m.  MES  (funyidó)

feo  adj.  SAL  (féo)  També usen lleig.

feram  f.  MES  (afaràm),  PAL

feréstec -ega adj.  ARA  (fréste-ch, ga) 1 Atolondrat. 2 Borratxo;  tornar-se feréstec (tornarse fréstec) loc. ‘emborratxar-se’  També es diu: tornarse un llop de ví, --un llobatí.

ferritja  f.  MES

ferro  m. pl.  MES  (ferros), ARA  (ferros)

fet  m. pl.  MES  (aféts)  Ex. Tens molt bones paraules i mals afets.

fetgenc  adj.  MES  (fetgenc)

fetiller  adj.i m. i f.  MES  (fatillé) ‘llaminer'

fic  m.  MES  (fit)

ficar  v. tr.  MES  (ficà),  ARA

fila  f.  GRI  'cavall de la teulada'

fim­-flam  m.  MES  (fim­-flam)

finella  MES  (Veg. fenella)

finor  f.  MES  (finó)

fissa  adj.  MES

fistó  m.  SAL

fistonejar  v. tr.  SAL  (fistoneja(r))

fit  MES  (Veg. fic)

fitar  v. tr.  ARA,  SAL  (fita(r))  ‘acció dels gossos’

flare m.  ARA  Cf. frare.

flat  m.  MES  Ex. El gos segueix el flat o rastre de la llebre.

flaterol m.  ARA

floc m.  AMA (flocs m. pl.) ‘encenall’

flocall  m.  MES  ‘floc, plomall’

fluixesa  f.  MES

flum m.  ARA  Ex. Lo flum d'Ebre.

fofo –a  adj.  MES  (fófo)

fogassa  f.  MES  ‘pa'

foguer  m.  MES  (fogué)

foguerill  m.  MES  (foguerill)

foia  f.  SAL  (fòia)

folia  PAL  (Veg. follia)

follar  MES  (Veg. afollar)

follí  m.  GRI

follia  f.  PAL  (folia) 'ximplesa; quarteta' 

fondero m.  ARA

fonedís -issa  adj.  MES  (fonedís)

fonyar  v. tr.  MES  (funyà)

foradat m.  ARA  ‘tortell'

forcat  m.  MES

formiguer  m.  MES  (formigué) ‘boïc'

forqueta  f.  SAL  ‘forquilla’

forro -a  adj.  PAL  (forro adj.: anar...) 

forroll  m.  SAL  (forróll)

forrolla  f.  MES  ‘trampa, embolic'

foscam  m.  MES

Francesc  n. propi  MES  (Francès)  Conservat solament per designar l’església dedicada al sant.

frare m.  ARA  (flare)

fregitel·la  f.  MES  (fregitel-la)

freitera  f.  SAL

frenet  m.  MES  (frenét)

fresada  f.  MES  ‘íd.; fems de conill'

fressa  f.  SAL  (fréssa)  ‘soroll; senyal que deixen els conills, etc.’  Fer fressa.  Cf. fressar

frontissa  f.  MES

fuent  adj.  MES  (fuén)

fullola  f.  MES  ‘íd.; part bona del bargalló'

fumeral  m.  MES

funyar  MES  (Veg. fonyar)

funyidor  m.  MES  (funyidó) [der. de funyir]

fura  f.  SAL

furonar  v. tr.  SAL  (furona(r))  3a sing. pers. pres. ind.: furóna.

de futris  loc. adv.  MES  (fútris m. pl.)  Ex. De la manera que l’he vist em sembla que té els futris.

 

G                                       (tornar)

 

gaia  f.  MES,  PAL

gaiata  f.  MES

gaiato m.  AMA  Cf. totxo, verduga.

gaieta  f.  MES  ‘dim. de gaia'

gal  m.  MES,  ARA  Cf. galet.

galatxo  m.  MES  (galatxo)

galdirot  m.  MES

galdufa  f.  SAL

galèpia  f.  MES  Cf. fam.

galet  m.  MES  (galét) ‘broc petit’; ARA  Cf. gal.

galindaina  f.  MES  (guilindraina)

galiota  f.  MES  (galiòta) ‘dona poc seriosa'

gallofa  f.  MES  (gallòfa) ‘íd.; mentida’,  SAL  ‘íd.'

galotxa  f.  MES  ‘banderilla'

galtada  f.  MES

galtera  f.  MES  ‘galter, falda d’una muntanya'

gambalatxo  m. i f.  MES

gambeto  m.  MES

gambosí  m.  MES  (gambosins)

gamella  f.  SAL

ganastra  MES  (Veg. canastra)

gandaia  MES,  PAL  (Veg. gandalla)

gandalla  f.  MES  (gandaia)

gandun­gues  m.  MES

gànguil  m.  MES  (gànguil adj.) ‘persona alta i prima'

de gansell  loc. adv.  MES  (gansell (de -) [var. de de gairell]

ganyol  m.  MES

garbell  m.  MES  ‘bossa del pa'

garganxó  m.  MES

garguirot  m. pl.  SAL

garjola  f.  MES  (garjòla) ‘presó'

garlar  v. intr.  MES  (garlà)

garrafa  f.  MES,  ARA,  SAL  (garròfa)

garranxa  f.  MES

garriga  f.  PAL  'bosc' 

garrit –ida  adj.  MES  (garrit), ARA  (garri-t, da)

garró  m.  MES

garrofa  (Veg. garrafa)

garrofí  m.  MES

garropassa  f.  MES

garrotera  f.  MES  ‘corda’

garrut -uda  adj.  PAL  (garrut) 'garrell' 

garrutxa  f.  MES

garullo  m.  MES

garxo -a  GRI  (garxo)  (Veg. guerxo)

gassar  v. tr.  MES  (gassà) [der. de gassa]

gasse­jar  v. tr.  MES  (gasse­jà)

a gatamau  loc. adv.  ARA  (á gatameus),  MES  (gatameus (anar a -)),  AMA  (de gatameus)

a gatameus loc. adv.  ARA  (á gatameus),  MES  (anar a-)  (Veg. a gatamau)

de gatameus loc. adv.  AMA  (Veg. a gatamau)

gatara  MES  (Veg. gatosa) [var. de gatosa]

gatosa  f.  MES  (gatara)

gavarnera  PAL  (Veg. gavarrera)

gavarrera  f.  PAL  (gavarnera) 

gavell  m.  MES  (gavéll)  Ex. Al juliol no crema el gavell qui vol.

gavella  f.  SAL

gebut –uta adj.  AMA

gel  m.  PAL  'aifua gelada' 

gema  f.  PAL  'rovell de l'ou' 

gema  MES  (Veg. gemma)

gemegon –a  adj.  MES  (gemegon)

gemma  f.  MES  (gema) ‘brotó dels ceps’

genoll  m.  MES  (ginoll)

a genollons  loc. adv.  MES  (a ginollons)

gepa  f.  MES

ginoll  MES  (Veg. genoll)

a ginollons  MES  (Veg. a genollons)

giracamises  m. i f.  MES  (gira-camises)

giradora  f.  MES

giragonsa  f.  MES  (girigonsa)

gira-sol  m.  MES

girigonsa  MES  (Veg. giragonsa)

giripiga  MES  (giripiga)

gisopo  m.  GRI  Cf. salpasser

gitaneta f.  ARA  (gitanetes f. pl.)  Cf. baqueta, cristià i judio.

gitar  v. tr. i pron.  ARA  (gitarse),  MES  (gità) ‘ajeure, ajeure’s, ficar-se al llit’.  És català clàssic. Ex. [...] couench me gitar sobrel llit (Bernat Metge, primer diàleg, pàg. 2); [...] com haguem descavalcat ens som gitats sobre un lit (Crònica d’En Pere IV, pàg. 273). En francès diuen: Me jeter sur mon lit. Ex. Com em sento malalt, em gitaré prompte. Quan haigue gitat al menut, posaré el sopar a la taula.

glapir  intr.  MES  (glapí)

gleda  f.  MES

glera  f.  MES

gobanella  GRI  (Veg. govanella)

godall  m.  MES

gola f.  ARA

golfa  f.  MES  (argolfa, asgólfa)

gom  adj.  PAL  'ple' 

gorc  MES  (Veg. gorg)

gord -a adj.  ARA  (gor-t, da),  PAL  (gord)

gorg  m.  MES  (gòrc)

gorga  f.  MES  (gòrga) ‘filtració de la terra en el ga[v]ell'

gorronera  f.  SAL  (gurronera)

gosar  v. intr.  SAL  (agosa(r))

gotellera  f.  MES

gotzo –a  adj.  MES  (gotzo)

govanella  f.  GRI  (gobanella)

gran adj. granet -a adj. dim.  ARA  (granet, a)

granar v.  ARA  Cf. agranar.

granera  f.  MES,  ARA,  PAL  Cf. granar.

granet -a  adj.  SAL

grassor f.  ARA  (se diu de la terra)

gras­sum  MES  (Veg. greixum)

gratacul m.  ARA

gratos m. pl.  ARA

greala  f.  ARA,  MES  (grèla)  Cf. griala.

grébol  MES  (Veg. grèvol)

greixum  m.  MES  (gras­sum)

grela  MES  (Veg. greala)

grèvol  m.  MES  (grébol),  ARA  (guérbol)

griala f.  ARA  Cf. greala.

griba f.  ARA  ‘garbell’,  MES  (Veg. griva)

griva  f.  MES  (griba) ‘garbell’

gronsa  f.  GRI

gronsar  MES  (Veg. gronxar)

gronxar  v. tr.  MES  (gronsà)

gropa  f.  PAL  grupa (anar a la) 

gros: fer lo gros  adj.  SAL  (gros)  Fer lo gros.

grúmol  m.  MES  (grumol)

grupa (anar a la)  PAL  (Veg. gropa)

guai  interj.  MES  (guai),  ARA  (guay)

guaixar  v. intr.  MES  (guaixà) ‘arrelar'

guany  m.  MES  Ex. Mal any, mal guany.

guapo -a adj. guapet -a adj. dim.  ARA  (guapet, a) estar guapet (estava guapet) loc.

guardacendres  m.  MES  (guarda-cèndres)

guérbol m.  ARA  Cf. grèvol.

guerxo -a  adj.  GRI  (garxo)

guilindraina  MES  Cf. galindaina.  a la guilindraina  loc. adv.  MES

guilopando -a  adj.  MES  (gui­lopando)  Cf. guilopo.

guilopo -a  adj. m. i f.  MES  (guilopo, gnilopo [sic], guilopando) ‘astut'

guirigall  m.  MES

guisandera  f.  MES

gurronera  (Veg. gorronera)

gurrumbeu  m.  SAL  (gurrumbèu)  Parlar en gurrumbeu.

 

H                                        (tornar)

 

hasda  prep.  SAL

haure  v. tr.  SAL

haver v. tr. haver-se-les  MES  Són remarcables les formes haus i hau (segona i tercera persona, respectivament, del present d’indicatiu) conservades en De què te les haus? o se les hau?, ço és, parles o parla; hava i haven (tercera i sexta de l’imperfet d’indicatiu): Hi hava un home, hi haven bruixes; hai (primera del pretèrit perfet).

haveria  f.  PAL  (averia) 

hora  f.  SAL  (hòra)  ‘estat del temps’

hurtes f. pl.:  anar a les hurtes  loc.  MES  (urtes (anar a les -)

 

I                                         (tornar)

 

ideós –osa  adj.  MES  (ideós)

illa  f.  MES

instrument  m.  SAL  (esturment)

investigar v.  ARA  (investigar, a. é --se) ‘empolainar'

investigat –ada  adj.  MES  (investigat)

 

J                                        (tornar)

 

jac  m.  MES

jaient  m.  MES  ‘eix de la roda de la sínia'

jas interj.  ARA  (yas)

jasp  MES  (Veg. jaspi)

jaspi  m.  MES  (jasp)

jaure  v. intr.  MES  S’usa solament referint-se als gossos.

jesus  (Veg. jesús)

jesús  interj.  SAL  (Jèsus n. pr.)

joia  f.  MES  ‘íd.; premi en una cursa'

joquer  m.  MES  (joqué),  PAL

jou  m.  PAL  'íd.; vel' 

judio  m.  MES  (judío),  ARA  (judíos m. pl.)  Cf. vaqueta, cristià i gitaneta.

jueu jueva  m. i f.  MES  (jueus)  S’usa solament referint-se a l’antic fossar del jueus. Llevat d’això s’usa el mot castellà judíos.

jugarró  m.  MES  (jugarró),  ARA  (jugarrons m. pl.)

juí  m.  MES,  ARA  (juhí)

juliol  m.  MES  (juriòl)

juliola  f.  MES  (juriòla)

jupa  f.  PAL 

jupetí  m.  MES,  ARA  (íd.) (chupetí)

juriol  MES  (Veg. juliol)

juriola  MES  (Veg. juliola)

justador  m.  PAL  'armilla' 

 

L                                        (tornar)

 

lert  adj.  MES  (lèrt)

lic  m.  MES  (lic adj.)

llac  m.  MES

llambrenc -a  adj.  SAL

llambroix  m.  MES  (llambróix)

llamp  m.  SAL

llampar  v. intr.  MES  (llampà),  ARA

llampresa  f.  MES

llana:  tindre llana al clatell  loc. SAL

llanda  f.  SAL,  PAL

llandero  m.  SAL

llanderol  m.  SAL  (llanderòl)

llanguanissa  (Veg. llonganissa)

llanta f.  AMA

llanterner llanternera  m. i f.  SAL  (llanterne(r) m.)

llaona  (Veg. llegona)

llapó  m.  MES

llarg –a  adj.  MES  (Ilèrg)

llassa  MES  (Veg. allassa)

llata  f.  MES

llatí –ina adj. i m. i f.  anar llatí  loc. adv. MES  (llatí)

llaüt m.  ARA  (llaút)  Cf. muleta i pontona.

llavadora f.  ARA  ‘bugadera’.  Cf. llavar.

llavar v. tr.  ARA,  PAL

llavors  adv.  ARA (allavons), SAL  (allavòns)  Quasi no s’usa.

lledriguera  (Veg. llodriguera)

llegir  v. tr.  MES  És notable la forma llix [llig] (segona persona de l’imperatiu).

llegona  f.  MES  (llaona),  GRI (llaona),  SAL  (llaóna)

llegumet  m.  MES

llei  f.  MES

lleit  (Veg. llet)

lleitera  (Veg. lletera)

lleixa  f.  MES  ’prestatge’; ARA  (llexa) ‘tinell'

llenç  m.  PAL  'tela de cànem' 

llenyer m.  ARA  (llenyé)  Cf. baticul.

llepassa  f.  MES  ‘pedaç d’una porta’

llépol -a  adj.  PAL  (llépol) 

llerg  MES  (Veg. Ilarg)

llesso  m.  GRI  [del cast. yeso]

llet  f.  SAL  (lléit)

lletera  f.  SAL  (lleitera)  lletera ‘recipient’

lletigada  f.  SAL  (lletiga(da))

lleu  m.  PAL  (lleus) 'pulmó' 

lleuta f.  AMA

lleuter –a adj.  AMA

llevar  v. tr.  MES  (llevà),  ARA

llevat  m.  SAL

llima f.  AMA

llinyola  f.  MES  (nyinyòla)

lliura f.  ARA  Ex. Una lliura d'ayguardent.  Cf. máquila.

llodriguera  f.  MES, SAL  (lledriguera)

llonganissa  f.  SAL  (llanguanissa)

llop m.  ARA  tornar-se un llop de vi (tornarse un llop de ví) loc. ‘emborratxar-se’.  Cf. feréstec, llobatí.

llopatí m.  ARA  tornar-se un llobatí (tornarse un llobatí) loc. ‘emborratxar-se’.  Cf. feréstec, llop de vi.

llord -a  adj.  MES  (llórt) ‘lleig’;  ARA  (llor-t, da) 1 Fiero, lleig, mal carat. 2 Escabrós, accidentat;  PAL  (llord)  'brut, bonyegut, mal treballat'

llosa  f.  MES  ‘pedre; durícia'

lluïssa  f.  SAL

llumaner  MES,  ARA (Veg. Ilumener)

llumbrera  f. pl.  SAL

llumener  m.  MES  (Ilumané),  ARA  (llumané) 1 Llumanera. 2 Llum de ganxo.

llumeta  f.  MES  (lluméta)

llun  MES  (Veg. Iluny)

llunada  f.  MES  ‘clariana de sol'

lluny  adv.  MES  (Ilun)

lluquet  m.  MES  (lluquét) ‘íd.; flor de tot l’any'

londrino m.  ARA  Cf. andrino.

 

M                                       (tornar)

 

mà:  va a mà  loc. adv.  MES  (bamà)  Ex. Bamà, que si el demanéssem no l’hauríem de tornar.

maçana  f.  MES  (massana), ARA  (massana)

macarulla  f.  SAL

macloc  m.  MES  (maclòc)

madaléna  MES  (Veg. magdalena)

madrina  f.  MES  ‘llevadora'

magasím  MES  (Veg. magazim)

magazim  m.  MES  (magasím)

magdalena  f.  MES  (madaléna)

maixella  f.  MES  ‘banc d’arena dins l’aigua'

majoral  m.  GRI  'ballador'

malastrugança  f.  MES  (malastrugància)

malastrugància  MES  (Veg. malastrugança)

malcorar  v. tr.  MES  (malcorà) ‘irritar’, SAL  (malcora(r)) ‘íd.’

malcremat  m.  MES

maldament  adv.  SAL

malena  f.  MES  (maléna)  DCVB no

malesa  f.  PAL  'dolenteria' 

malfargat -ada  adj.  SAL  (malfarjat -ada)

malfarjat -ada  adj. PAL  (malfarjat),  SAL  (Veg. malfargat, malforjat)

malforjat -ada  adj.  SAL  (malfarjat -ada)

malfull  MES  (Veg. marfull)

malíccia  MES  (Veg. malícia)

malícia  f.  MES  (malíccia)

mallada  f.  MES,  SAL  (malla(da))  ‘jaç de palla; blat gitat’, AMA  Ex. He trobat dues mallades; esta nit que ve hi pararé trampes.

malme­teció  f.  MES  (malme­tició)

malme­tició  MES  (Veg. malme­teció)

malrubí  m.  MES  (manróbio)

malura  f.  MES  ‘dany; maldat’;  ARA  (íd.);  fer una malura  loc.

mamarrones  f. pl.:  fer pagar les mamarrones  loc.  MES  mamarrones (fer pagar les -)

màmia  adj. f.  MES  (màmia f.)

mamperlà  m.  MES  (monperlant)

manada  f.  MES

mançanella  f.  MES  (mansanella)

mancar v.  ARA

manco adv.  AMA (ni manco)  Cf. ados, ado.

mandil  m.  SAL

mandon­go  MES  (Veg. mondon­go)

mandra  f.  MES  (manra)

manducar  v. tr. pop.  PAL 

maneta f.  ARA  ‘germaneta'

mangra  f.  MES  (aumànguina)

manifasser  m. i adj.  SAL  (manifesse(r))

manifesser  (Veg. manifasser)

manil m.  AMA,  ARA

manisa  f.  MES

mano  m.  PAL  Cf. maneta.

manoll  m.  PAL 

manra  MES  (Veg. mandra)

manrobio  MES  (Veg. malrubí)

mansanella  MES  (Veg. mançanella)

mansorro –a  adj.  MES  (mansórro)

mantero -era  m. i f. i adj.  SAL  (mantero)

mantxiulòt  MES  (Veg. manxiulot)

manxiulot  m.  MES  (mantxiulòt)

manyo -a  voc.  SAL (manya)

manyós -osa  adj.  PAL  (manyós) 

màquila  f.  MES  (màquila),  ARA  (máquila)  Cf. lliura y cadáp.

mardà  m.  MES,  SAL

mare  f.  MES  ‘solatge'

marfanta  f.  MES  ‘fantasma'

marfull  m.  MES  (malfull) ‘mosquit'

marganyar  v. intr.  MES  (marganyà)

marraco  m.  MES  ‘traïdor’

marraixa  f.  SAL

marrot  m.  MES  (marròt)

marrunxa f.  ARA  ‘masurca'

martó  m.  MES  (martó)

marturi  m.  MES,  ARA, SAL

masada  f.  MES

masclí –ina:  mal de masclí  loc.  MES  (masclí m.)

massana  MES  (Veg. maçana)

masseja  (Veg. bassetja)

massetja  GRI  SAL  (Veg. bassetja)

matafaluga  f.  SAL

matalaf  m.  MES  (matalàp),  GRI (matalap)

matalap  MES  (Veg. matalaf)

mataquirro  m.  GRI

mataquirro  m.  SAL

matèria  f.  MES  (materia) ‘íd.; cartipàs'

matissa  f.  MES  (matissa)

matxorra  adj. f.  GRI  (vaca matxorra)

matxucar  v. tr.  SAL  (matxuca(r))  ‘fer trossos (una cosa)’

matxutxo  m.  MES

mec –a:  cara de mec  adj.  MES  (mèc (cara de-)

medida f.  prendre medides loc.  ARA  (pendre medides)

medís  m.  MES

meix  MES  (méix) ‘minva’.  Tercera persona del present d’indicatiu d’un verb conservat en la frase Ni creix ni meix.

melada  f.  MES

melea  f.  MES  (meléa)  DCVB no

melic  m.  MES  ‘llombrígol'

meló de moro m.  AMA

memòria  f. pl.  MES  (memòries)  dormir de memòria  f.  SAL

mèndia  adj.  MES  (mèndia m.)

menjar  v. tr.  MES  (minjà), ARA  (minjar). SAL  (minja(r))

menut –uda  m. pl.  SAL  (menuts)  ‘xavalla’

merda:  merda de lladre  loc.  MES  (merda de lladre f.)

mesa  f.  MES  ‘brotada'

mesar  v. intr.  MES  (mesà)

mesell -a  adj.i m. i f.  MES  (mesell adj.) ‘leprós'

metzines  f. pl.  MES

micatxa  dim. de mica.  SAL

micoteta  f.  MES  Diminutiu de mica.

mig mitja adj.  ARA  (mi-tj, ja)

miget  MES  (Veg. mitget)

migpartit  m.  MES  (mig-partit),  ARA  (mitj partit) ‘coca’. Cf. tallat.

mija f.  MES,  ARA  (Veg. mitja)

mijans  MES  (Veg. mitjans)

milorxa  PAL  (Veg. milotxa)

milotxa  f.  PAL  (milorxa) 'grua' 

minjar  MES  (Veg. menjar)

minso adj.  MES

minvassa  f.  MES

mistos m. pl.  AMA ‘mistela’

mitan adj.  ARA  (mitán)  a mitan  loc.  MES  (Veg. a mitjan)

mitget  m.  MES  (miget)

mitja  f.  MES  (mija) ‘mesura de vi’;  ARA  (mija) ‘mesura'

a mitjan  loc. prep.  MES  (mitàn)  Conservat solament en expressions com a mitan cama, a mitan setmana, etc.

mitjans  m. pl.  MES  (mijàns) ‘plecs d’un drap'

mo, mos  pron.  ARA  Ex. Mo n'anirém.

moble  m.  SAL  (mòble)  ‘conjunt de caps de bestiar’

moc  m.  MES  (móc)

moço m.  AMA  Cf. mosso.

modorro -orra  adj.  MES  (mudorro), SAL  (modórro -orra)

modós -osa  adj.  MES  (modós)

moix -a  adj.  MES  (moixo)

moixarra  f.  MES  (muixarra)

moixell  m.  MES  (muixell)

moixó  m.  PAL  'ocell petit' 

moixo -a  MES  (Veg. moix)

mola  f.  GRI  (moles)  ‘muntanyes del Maestrat’;  MES  ‘embull de malesa'

mòllera  f.  MES

molló  m.  MES,  ARA

momero -era  adj.  SAL

momo  m.  SAL  (mómo), MES  (mómos m. pl.)

mondon­go  m.  MES  (mandon­go)

monjàvena  f.  SAL

monperlant  MES  (Veg. mamperlà)

moraga  f.  PAL  (moragues f. pl.) 

moral  adj.  MES  ‘llatí; suau’; ARA  Ex. Una pluja moral.  SAL  (moraleta adj. f.)  ‘suau’

moraleta  (Veg. moral)

moralla  f.  MES  (morulla)

morca  f.  PAL  Cf. sansa.

mordasses f. pl.  ARA  ‘tenalles'

moresc m.  ARA  (moresch)

morrandes  f. pl.  MES  (morrandes)

morulla  MES  (Veg. morralla)

mos  m.  MES  (mòs) ‘mossegada’; ARA  Cf. mossada.

mos  pron.  MES

mossada f.  ARA  Cf. mos.

mosso m.  AMA (moço)

mostatxó  m.  MES,  SAL

mostillo  m.  SAL

mostra  f.  MES  ‘flor de l’olivera’, SAL  (amòstra), SAL  (mòstra)  Posa(r)-se els gossos de mostra.  Cf. fitar

mota  f.  MES  ‘capital'

motxo -a  adj  MES  (mótxa) ‘mancat de banyes'

mudada  f.  MES

mudorro  MES  (Veg. modorro -ora)

mufar  v. intr.  GRI

muixarra  f.  MES  (Veg. moixarra)

muixell  MES  (Veg. moixell)

muleta f.  MES,  ARA  ‘embarcació’.  Cf. llaüt i pontona.

mullinet  m.  MES

múmfula  f.  MES,  ARA

mussola  f.  MES  (mussòla)  Vulgarment és [a]nomenat reig de sabater.

mustela  f.  MES,  SAL  (mustèla)

 

N                                       (tornar)

 

nafra  f.  SAL

nafrar  v. tr.  SAL  (nafra(r))

naltres pron.  ARA  Cf. naltros, natres, natros.

naltros pron.  ARA  Cf. naltres, natres, natros.

naquera  f.  MES  (naquéra)

nària  f.  GRI

natres pron.  ARA  Cf. naltros, naltres, natres.

natros pron.  ARA  Cf. naltros, naltres, natres.

negar  v. pron.  MES  (negà v. refl.) ‘ofegar-se’

negral adj.  ARA

nevessari  MES  ‘aniversari; romanços’.  Ex. Em carrega perquè sempre ve amb un nevessari o altre.

nills  MES  (Veg. anyins)

nirvi  m.  MES  (nyirvi)

no cap adj.  ARA

noet  MES  (Veg. nuet)

noguer  m.  SAL  (anogue(r))

notari  m.  MES  ‘íd.; espigot del panís'

nou  m.  MES  (nòu) ‘brot’, SAL  (anòu) ‘fruit’

nuet -a  adj.  MES  (noet)

nugar  v. pron.  MES  (nugà) ‘ennuegar-se'

núgola  f.  SAL

nyafa  f.  MES  (nyafla)

nyafegós –osa  adj.  MES  (nyafegós)

nyafla  MES  (Veg. nyafa)

nyaflada  f.  MES  Cf. nyafa.  Vegi’s nyafla.

nyaure  Ex. nya (n’hi ha), nyavien (n’hi havien), nyaurà (n’hi haurà), nyaurie (n’hi hauria), nyasgue (n’hi haja), nyaguere (n’hi haguera).

nyiclis  MES  (Veg. nyicris)

nyicris  m. i f.  MES  (nyiclis)

nyinyola  f.  MES  (Veg. llinyola)

nyirvi  MES  (Veg. nirvi)

 

O                                       (tornar)

 

obac m.  ARA  (ubach)

oberja f.  AMA  Cf. alberge.

obra  f.  GRI  'terrissa'

obrer m.  AMA

obrimenta  f.  MES  (aubriménta)

ofegar  v. tr. i pron.  SAL  (aufega(r) v. tr.)

ofenedor –a  adj.  MES  (ofenedó)

oliasses  f. pl.  MES

olier m.  ARA  (olié)

olivat  adj.  SAL  Cf. purna.

olor  f.  MES  (auló)

olorar  v. tr.  MES  (aulorà)

ombria  f.  MES  (ombría) Cf. ombriu.

ombriu  m.  MES  Cf. ombria.

ombrívol -a  adj.  MES  (ombrívol)

onso  m.  MES  (ónso),  GRI  Cf. orso.

oratge  m.  MES  (oratje)

oratjol  m.  MES  (oretjol)

orc  adj.  MES  (òrc adj. m.)  Vegi’s també bèmio.

orceta  (Veg. orseta)

ordi  m.  SAL  (òrdi)

orejar  v. tr.  MES  (aixoreijà),  GRI  (aixoregar)

orejat –ada  adj.  MES  (oreijat) [der. de or]

oretjol  MES  (Veg. oratjol)

orgue  MES  (òrgui)

orgui  MES  Cf. orgue

orni m.: fer l’orni  loc.  MES  (òrni (fer l'-))

orseta  f.  SAL  (orceta)

orso  m.  SAL  (órso)  Cf. onso.

ouera  f.  MES  (overa),  ARA  (overa)

ovalet m.  ARA  Cf. coral, coralet, parleta.

ovelló m.  AMA  Cf. albelló.

overa  f.  MES  Cf. ouera.

 

P                                        (tornar)

 

pac  prep.  ARA  Ex. pacadins, pacallá, pacamí, pacaquí, etc.).  Cf. bac.

paiol  m.  MES

palaia  f.  MES

palanquí  m.  MES  ‘politja'

palatreca  f.  MES

palau  m.  MES  Solament conservat per a la designació del palau antic del bisbe, on es venera la Mare-de-Déu del Palau.

palaura (Veg. paraula)

palina  f.  MES

pallada  f.  SAL  (palla(da))  ‘menjar que es dóna als animals’

pallissa  f.  MES  ‘estança plena de palla'

pallús  m.  MES  ‘esp., palla de l’arròs'

palma  f.  MES  (pauma)

palmell  m.  MES  (paumell)

paloma  adj.  SAL  (palóma)  ‘ovella de llana blanca’

palometa  f.  SAL  ‘papallona’

a palpons  loc. adv.  MES  (a paupons)

paltaltre  adv.  MES  (Veg. part)  Ex. Treballo un dia paltaltre.

palustre  m.  MES

pampa  f.  SAL

paner  m.  MES  (pané)

panís  m.  MES,  ARA,  SAL  Cf. panisso.

panissar  m.  SAL  (panissa(r))

panisso m.  ARA  També panís.

panoli  m.  MES  (panòli)

panolla  f.  MES

pantaix  MES  (Veg. panteix)

panteix  m.  MES  (pantaix)

pany  m.  SAL  ‘paret de les cases’

panyos m. pl.  ARA

papabenet  m.  MES  (papa-benet)

papaterra  f.  MES  (papa-terra)

papera  f.  GRI

parada  f.  GRI  (parà(da)) 'reclosa'

paraire  m. i f.  SAL  (peraire m.)

parallofa  (Veg. pellerofa)

parat -ada  adj.  SAL  ‘dret’

paraula  f.  SAL  (palaura)  (Veg. paraula)

paridera  (Veg. paridora)

paridora  f.  SAL  (paridera)

parió -ona  adj.  MES  (parió)

parleta f.  ARA  Cf. coral, coralet, ovalet.

parrissa  f.  MES

part:  un dia part altre  adv.  MES  (paltaltre)  Ex. Treballo un dia paltaltre.

passa  f.  SAL  (pàssia)

passada  f.  MES

passadraps  m.  MES  (passa-draps)

passera  f.  SAL

pàssia  (Veg. passa)

pastell  (Veg. pestell)

pastisset  m.  MES,  ARA

pataca f.  MES (pataca), ARA (pataca, pataques),  SAL  (pataca, pataques) ‘patata'

pata­da  f.  MES

patades f. pl  ARA  ‘petjades'

patanter -a  adj.  MES  (patanté)

pataquera f.  ARA,  SAL

pàter  m.  SAL  (pàte(r))  En un pàter.

pati  m.  SAL

patronada  f.  MES

pauma  MES  (Veg. palma)

paumell  MES  (Veg. palmell)

a paupons  MES  (Veg. a palpons)

pavo  m.  SAL

peal  m.  SAL

peanya  f.  SAL

pebràs  m.  SAL

pebrot m.  ARA  (prebot)

pec pega  adj.  SAL  (péc)

peco  m.  MES  (peco)

pedrega  f.  MES  (pedréga)

pedrenyera  f.  GRI

pedrís  m.  SAL

pedrissa  f.  SAL

pedrot  m.  MES  (pedròt) [der. de pedra]

pedruscall  m.  MES

pega  f.  SAL

pegot  m.  MES  (pegòt)

peiró  m.  SAL, MES  Cf. pedró.  Conservat solament en la creu de Peiró, a mitja hora de la ciutat.

peixera  MES  ‘reclosa’

peixot  m.  MES

peladura  f.  MES

pellerofa  f.  MES,  SAL  (parallòfa)

pelussera  f.  MES

pena f.  ARA  ‘precipici'

penat –ada adj.  ARA  1 Cansat, penós, pesat. 2 Cobert de ploma.

penjar  v. tr.  SAL  (penja(r))  3a pers. sing. pres. ind.: pénja.

peó  m.  MES  ‘íd.; íd.; el rastre que segueixen els gossos’,  SAL ‘íd.’

peraire  (Veg. paraire)

per­bocar  v. tr.  MES  (per­bocà) ‘vomitar’ Cf. boçar.

percur  m.  MES  (percur)

perdigana  f.  MES,  SAL

perdiu f. perdiueta f. dim.  ARA  (perdiveta)

perjuí  m.  MES,  ARA  (perjuhí, perjuhins)

perlinxinells  m. pl.  GRI

perro -a  adj.  SAL  (pèrro -a)

perterir  v. intr.  MES  (perterí)

perxe  m.  GRI  (pertxes)

pessiguetes f.  AMA  Cf. cassinogues.

pestell  m.  SAL  (pastell)

pesteta  f.  MES  (pestéta),  AMA (pestetes), GRI

peüc  m.  MES  SAL

pia  f.  MES

picaport  m.  SAL,  PAL  (Veg. picaporta)

picaporta  m.  SAL  (picapòrt m.),  PAL  (picaport m.)

picarol  m.  MES  (piquerol)

picat -ada  adj.  SAL  (adj. i s.)  ‘embriac’

picó  m.  SAL  ‘tela antiga’

pico m.  ARA  ‘cànter’ (Móra d’Ebre)

picola  f.  MES  (picòla)

picoladora  f.  MES

piga  f.  SAL

pigat -ada  adj.  SAL

pigota  f.  PAL 

piló  m.  PAL  (priló) 

pimentó  m.  MES,  SAL  (primentó),  ARA  (íd., pimentons),  GRI

pimpoll  m.  MES,  DGLC

pimpollada  f.  PAL 

pinyolada  f.  MES,  ARA

piquerol  MES  (Veg. picarol)

pistolet  m.  MES  ‘espècie de punxó'

pitança  f.  PAL  'menjar' 

pitjar  v. tr.  MES  (pitjà )

pitjola  f.  SAL  (pitxòla)

pito –a  adj.  SAL, AMA  Ex. Lo pito d’en Pep porta gec de vellut.

pitral  m.  MES  ‘pit, pitrera'

pitrera  f.  MES  ‘pit dels animals; pitral'

pitxell m.  ARA  Cf. pico.

pitxerrull  m.  SAL

pitxola  (Veg. pitjola)

pitxolí  m.  SAL

plaçada  f.  MES  (plassada)

placer -era  m. i f.  MES  (plasséra)

plana f.  ARA

planeta  f.  MES  ‘íd.; plana, ribot’,  SAL  ‘destí’

plantofada  MES  (plantufada) ‘pilot d’excrements'

plantufada  MES  (Veg. plantofada)

planydre  MES  Cf. plànyer.

plànyer  v. tr. i pron.  MES  (planydre)

plassada  MES  (Veg. plaçada)

plasséra  MES  (Veg. placer -era)

platxa  f.  SAL

platxat -ada  adj.  SAL

platxèria  f.  MES

plegó  m.  MES

plepa  f.  MES

plomós -osa  adj.  MES  (plomós) ‘pesat'

ploracossis  m.  MES  (plora-còssis) Cf. ploramiques.

plo­ron –ona  adj.  MES  (plo­rón) Cf. ploraner –a.

ploviscar  v. intr.  MES  (ploviscà) Cf. ploviquejar.

plovisquejar  v. intr.  MES  (plovisqueijà) Cf. ploviscar.

poagre  m.  MES  (puagre)

poal  m.  MES,  SAL  (poval)

poar  v. tr.  MES  (poà),  SAL  (pova(r))

pobre –a adj. pobret adj.dim.  ARA  (probe, probet)

pollegana  f.  MES

pollet  m.  MES

polseguina  f.  MES

pólvera  MES  (Veg. pólvora)

pólvora  f.  MES  (pólvera)

poncim m.  ARA  (poncím) ‘poncir, poncem'

poncir  m.  MES  (ponsí)

ponsí  MES  (Veg. poncir)

pontona  f.  MES,  ARA  Cf. llaút i muleta.

porcastre  (Veg. porcastrell)

porcastrell porcastrella  m.  SAL  (porcastre)

porcell  m.  SAL

porcellar  v. intr.  MES  (porcellà)

porgador  m.  MES  (porgadó)

poriol  m.  MES  (burriòl)

pos  conj.  MES  (pos) Cf. pus.

posat  m.  MES

post  f.  MES  (pòst)

posta: a posta  loc. adv.  MES  (aposta)

postura f. pl.  ARA  (postures)

potecari  (Veg. apotecari)

potera  f.  MES

poticari  (Veg. apotecari)

pòtil  m.  MES

poual m.  ARA  (pouhal)

pouar  v. tr.  SAL  (pova(r))

poval  (Veg. poal)

povar  (Veg. pouar, poar)

pòvil  m.  MES  (pòvil)

pràctic -a  m. i f.  MES  (pràctic),  ARA  (práctich)

prea  f.  MES  (préa)

prear  v. tr.  MES  (preà)

preat –ada  adj.  MES  (preat) [derivat de prear]

prebot m.  ARA  Cf. pebrot.

premiada  f.  MES

prendre v.  prendre medides loc.  ARA  (pendre medides)

presa f.  AMA ‘caldo’  Ex. Per safrà a la presa te servixca (proverbi).

préssec m.  ARA  (presset),  SAL

presseguer  m.  SAL  (pressegue(r))

priló  PAL  (Veg. piló)

prim  m.  SAL

prima  f.  MES  ‘coca’; ARA  ‘pasta’,  SAL  ‘coca’  prima pintada  Cf. primot

primal primala  m. i f.  MES  (primal m.), SAL  (primala f.)

primentó  (Veg. pimentó)

primot  m.  SAL  Cf. prima

prinyó  MES  (prinyó) Cf. penelló.

probe adj.  ARA  Cf. pobre.

probet, adj.  ARA  Cf. pobre.

probí  MES  (Veg. proveir)

prohom  m.  SAL  (pròms m. pl.)

prompte  adv.  MES  (pronte)

proms  (Veg. prohom)

pronòstic  m.  SAL  ‘calendari Zaragozano’

pronte  MES  (Veg. prompte)

propessia  f.  SAL

proveir  v. tr.  MES  (probí)

prunyó m.  ARA  ‘penelló’

puagre  MES  Cf. poagre.

pujant  m.  SAL  ‘pujant de la porta’

punter -era  adj.  MES  (punté) ‘esp., el gos que s’avança als altres en la cacera’

de puntetes  loc. adv.  MES

purna  f.  SAL  (purnes f. pl.)  ‘senyals a la crosta del pa’  Cf. olivat

pus  conj.  MES,  ARA  Cf. pos

 

Q                                       (tornar)

 

quaderna  f.  MES  (quadèrna) ‘moneda’; ARA  (cuaderna) ‘moneda'

quadró  m.  SAL  ‘taulell per a entaulellar pisos’

quallada  f.  GRI

quaresma  f.  SAL  (corésma)

quartina  (Veg. cortina)

quedar v.  ARA

quera  f.  MES  (quéra);  SAL  (quéra)  ‘corc; importú’  Ésser algú una quera;  PAL  'corc'

querat -ada  adj.  SAL

quimera  f.  PAL  'mania' 

quintana  f.  MES

quinzet  m.  MES,  ARA  Cf. real.

quirdar  (Veg. cridar)

quisquiller –era  adj.  MES  (quisquillé)

quissà  adv.  SAL

quitar  v. tr.  SAL  (quita(r))

quòniam  m.  MES  (cònnia)

 

R                                        (tornar)

 

rabassa  f.  MES

rabent  adj.  SAL  (rebent)

rabera  f.  MES  (rabéra),  GRI,  SAL

rabosa  f.  MES  (rabósa)  PAL

raca f.:  traure raca  loc. MES  Ex. No t’hi escarrassis, que no en trauràs raca.

racer  (Veg. recer)

racós -osa  adj.  MES  (racós)

ràfec  m.  SAL  (ràfel)

ràfel  (Veg. ràfec)

raig  m.  MES  ‘rai m.’

raïl  f.  MES,  ARA  (raíl)  Cf. arrel.

rajola  f.  SAL  (rejòla)

rajolar  m.  MES  (rejolà) ‘rajoleria'

ral  m.  MES  (rèl) ‘moneda'

rall  m.  MES

ramàs  m.  MES

ramassada  f.  SAL  ‘xàfec de poca durada’

rambla  f.  GRI  'barranc'

ramell m.  ARA

ramonejar  v. intr.  SAL  (ramoneja(r))

ranc -a  adj.  MES  (ranc),  SAL

rancallós -osa  adj.  SAL

randa  f.  SAL

rander randera  m. i f.  SAL  (randero m.)

randero  (Veg. rander)

rantell  m.  MES  (rendilla)

rap  m.  MES

rapejar  v. tr.  MES  (rapetjà) ‘rapinyar'

rapetjar  MES  (Veg. rapejar)

a rapis  loc. adv.  MES  (a ràpis)

ras -a  adj.  PAL  (ras)  Ex. Passar la nit al ras.

rascanyós -osa  adj.  MES  ‘íd.; avar'

rascle  m.  MES

raspall  m.  SAL  ‘granera’

raspallar  v. tr.  SAL  (raspalla(r))  ‘agranar’

rastell  m.  SAL  ‘rastellera’;  de rastell  loc. adv.  MES  (rastell (de-) adv.)

rastre  m.  SAL  ‘eina per a separar la palla’

rata: rata cellarda  f.  SAL  (rata cellarda)

ratapanada  (Veg. ratapenada)

ratapenada  f.  SAL  (rata-pana(da))

ratar  v. tr.  MES  (ratà)  Conservat en la dita: Escolà, rata pa, rata vi, rata moles de molí.

raure  v. tr. i intr.  MES  Conservat solament en la primera persona del present d’indicatiu rau i rou i en el participi passat raugut.

real m.  ARA  ‘moneda’.  Cf. quinzet.

rebecar  v. intr. o pron.  MES  (rebecà) ‘inclinar- se pel pes'

rebedor -ora  adj.  SAL  (rebedo(r) -ora)  ‘que és de rebre’

rebedora  f.  SAL  ‘teula’

rebent  (Veg. rabent)

reble  m.  MES  ‘íd.; ronyó'

rèbol  m.  MES  Cf. repols

rebordonit –ida  adj.  MES  (rebordonit) [der. de rebordonir-se, ‘esp., un capellà'

rebotit –ida  adj.  MES  (rebotit)

recapte m.  ARA,  SAL,  PAL

recer  m.  SAL  (race(r))

recovero -era  adj.  MES  (recovero)

rector  m.

rector m.  AMA (retó),  SAL  (reto(r))

rècua  (Veg. rècula)

recuina  f.  SAL

rècula  f.  SAL  (rècua),  PAL  (reuca)

reculant  m.  MES  (reculans) ‘corretja’  Cf. tafarra.

refredar  v. pron.  SAL  (refreda(r) v. tr.)  ‘agafar un refredat’

refredat  m.  SAL

regalar  v. tr. o intr.  MES  (regalà) ‘íd.; fondre’s per l’efecte de l’escalfor’, SAL  (regala(r)-se v. pron.)  ‘fondre’s (la neu)’

regalénsia  MES  (Veg. regalèssia)

regalèssia  f.  MES  (regalénsia)

regalia  f.  MES  (regalía) ‘flaquesa’.  DCVB no

regall  m.  SAL  ‘regueró’

regallar  v. intr.  SAL  (regalla(r))

regandaix  m.  MES  (regandaix) Cf. llangardaix.

reganyada  f.  SAL

reganyar  v. intr.  MES  (reganyà) ‘petar de dents'

reganyat –ada  adj.  MES  (reganyat) ‘cara seca i arrugada’ [der. de reganyar ‘enfadar’]

regata  f.  MES

regatós  adj.  SAL

reguerall  m.  MES

reig  m.  MES  ‘peix’. reig de sabater  vulg.  MES  (s.v. mussola) Cf. mussola.  DCVB no

reixinxinat –ada  adj.  MES  (retxintxinat) [der. de xixina]

rejola  (Veg. rajola)

rejolar  MES  (Veg. rajolar)

rel  MES  (Veg. ral)

rellampec  m.  MES  (rellampéc)

relleixó  m.  MES  Cf. lleixa.  Vegi’s lleixa.

relliscar  v. intr.  MES  (rellissà),  SAL  (rellisca(r))

rellissar  (Veg. relliscar)

remitjó  m.  SAL

remoltar  v. intr.  MES  (remoltà) [der. de remòlta]

remostró  m  MES

remugar  MES  (remugà)

remull m.  ARA

remulla  f.  MES

renc  PAL  (Veg. reng)

renda  f.  MES  Ex. La meva mare m’ha donat de renda un carro i una tenda.

rendilla  f.  MES  (Veg. rantell)

reng  m.  SAL  (réng),  PAL  (renc) 

renou  m.  GRI  'brot'

repa­lleta  interj. eufem.  MES

reparat  m.

repix  m.  SAL  Cf. repixar

repixar  v. intr.  SAL  (repixa(r) v. impers.)  Cf. ploviscar

replanell  m.  MES  (replanéll)

replanillat  m.  SAL

repolleta interj. vulg.  ARA

repols  m.  MES  (repóls) Cf. rèbol.

repropi –òpia adj.  AMA  ‘avar, agarrat’,  SAL

repropiós -osa  adj.  SAL

repte  m.  MES  (rèpte)

requé  MES  Cf. requetè.

requetè  m.  MES  (requeté) ‘vailet’.  DCVB: requeté.

respirall  m.  SAL

ressaguer -a  adj. i m. i f.  MES  (ressagué)

ressanar  v. intr.  MES  (ressanà)

retirada  f.  MES  ‘retirança'

retjos  m. pl  MES  (retxos)

retó  (Veg.. rector).

retor  (Veg. rector)

retorçó  m.  SAL

retortilló  m.  SAL

retranca  MES  (Veg. retranga)

retranga  f.  MES  (retranca)

retxintxinat –ada  MES  (Veg. reixinxinat)

retxos  MES  (Veg. retjos)

reuca  PAL  (Veg. rècula)

revengut –uda  MES  (Veg. revingut)

revindre  xxxxx  MES  (revindre) ‘revenir’ [der. de vindre]

revingut –uda  adj.  MES  (revengut) ‘íd., der. de revenir]

revoler –era  adj.  MES  (revolé) Cf. revolter.

revolina  f.  MES  (revolina) Cf. revoler.

revoltillada  f.  MES

revolti­lló  m.  MES

revoltó  m.  SAL  ‘pis sense entaulellar’

rianser –era  adj.  MES  (riantxé) Cf. rialler.

rianxer -era  MES  (Veg. rianser)

riba  f.  MES  ‘esp., del riu'

ribàs  m.  PAL 

ribé  MES  (Veg. riber)

ribell  m.  MES,  ARA

ribella  f.  MES

riber  m.  MES  (ribé)

rifa:  rifa de sants  loc. MES  (rifa de sants)

Rinca  AMA  Nom de font.

riple  adj.  MES  DCVB no [de horrible?].

riscla  f.  SAL

risp -a  adj.  SAL

rist [p.p. de riure]  MES  (rist)

riu  m. dim. riuet  SAL  (rivet)

rivet  (Veg. riu)

robinera  (Veg. rovinera)

roc  m.  MES  (ròc)

rodadits  m.  MES  (roda-dits) ‘íd.; libèl·lula'

rodafoc  m.  SAL

rodanxa  f.  MES

rogle  m.  MES  (rògle) ‘íd.; porció de terra’;  ARA  (roggle)

roll  m.  SAL  (róll)  ‘raig d’un líquid’

rollo m.  Cf. rotllo

rom  m.  MES  (róm) ‘peix'

romangó  m.  MES

romeguera  f.  MES  (rumiguera)

romer  m.  MES  (romé),  PAL

romesco  m.  MES  (romèsco)

romeu romeva  MES  (romeu)  Conservat solament en el nom de l’antic portal del Romeu.

rondaller -era  adj.  MES  (rondallé) ‘que té costum de rondar'

ronser -a  adj.  MES  (runsé)

roquissal  MES  (Veg. roquissar)

roquissar  m.  MES  (roquissal)

rosari  m.  SAL  ‘columna vertebral’  Cf. cadena

rosca  f.  SAL  (rósca)  ‘mona de pasqua’

rosella  f.  MES  (ruélla)

ròssec  m.  SAL

rosset  m.  MES  (rossét)

rotllo m.  AMA (rollo)  ‘mocador enrotllat al cap'

rovelló  m.  SAL

rovinera  f.  SAL  (robinera)

rubiol  m.  SAL  (rubiòl)  ‘bolet’

ruc  m.  SAL  ‘ase; plors’

ruella  MES  (Veg. rosella)

ruera  f.  SAL

rufial  m.  MES  (rufial)

ruguer -era  adj.  MES  (ruguéro)

ruguero -era  (Veg. ruguer -era)

ruixó  m.  MES

rumiguera  MES  (Veg. romeguera)

runa  f.  SAL  (enruna)

runsar  v. tr.  MES  (runsà)

runsé  MES  (Veg. ronser)

ruscla  f.  MES

rustifaci  m.  MES  (rustifassi )

rustifassi  (Veg. rustifaci)

 

S                                        (tornar)

 

saboga  f.  MES  (sabòga)

saborija  f.  MES  (sadorija),  PAL  (saduritja)

sacsanut –uda  MES  (Veg. sacsonut)

sacsó  m.  MES  ‘plec que es fa a la roba'

sacsonut –uda  adj.  MES  (sacsanut)

sadorija  MES  (Veg. saborija)

saduritja  PAL  (Veg. saborija)

safanòria f.  ARA  (safranoria)

sagaceta  MES  (Veg. sagasseta)

sagalet  m.  MES  (sagalét) ‘sortós en el joc'

sagasseta  m. i f.  MES  (sagasséta)

sagí  m.  MES  (segí)

saginera  f.  MES  (seginera)

sagrantanya  f.  SAL

salmitre  MES  (Veg. salnitre)

salnitre  m.  MES  (salmitre)

salpasser  m.  MES  (sarpassiet)  Cf. gisopo.

saltar v.  saltar brincos loc.  ARA

saludador saludadora  m. i f.  MES  (saludadó),  SAL  (saludado(r) m.)

sàlvia f.  ARA  (sauvia)

sama  MES

samparralla­da  MES  (samparralla­da)

samuja  f.  MES

sanar  MES  (sanà)

sanoc –a  adj.  MES  (sanòc)

sansa  f.  MES

sant  m.  SAL  ‘imatge d’un sant’

santirot  m. i adj.  SAL

saorí  MES  (Veg. saurí)

sap  interj.  AMA

sapastrer  MES  (sapastré)

sarabandejar  MES  (sarabandeijà) [der. de sarabanda]

saragüells  m. pl.  MES  (saragüélls)

sarcet  MES  (Veg. xarxet)

sargall  m.  SAL

sargallar  m.  SAL  (sargalla(r))

sària  (Veg. sàrria)

sarpassiet  MES  (Veg. salpasser)

sarracina  f.  MES  (sarrassina)

sarrassina  MES  (Veg. sarracina)

sàrria  f.  SAL

sarrompa  f.  SAL  (sarrómpa)

sarsaller –era  adj.  MES  (sarsallé) Cf. farfallós –osa.

sarset  MES  (Veg. xarxet)

sarumballes  f. pl.  MES  (sarumballes) Cf. caragols de fuster.

sàssola  f.  MES  (sàs­sula)

sàs­sula  MES  (Veg. sàssola)

satí  MES  (setí)

sauló  m.  SAL

saulonar  m.  SAL  (saulona(r))

saurí saurina  m. i f.  MES  (saorí),  PAL (saurí)

sebilla  MES  (Veg. sivella)

secall  m.  MES  ‘bescuit’, SAL  ‘branca seca’

secallós -osa  adj.  SAL

sedega  f.  MES  (sedéga)  Ex. Ets un sedega.

segalla  f.  MES

segí  MES  (Veg. sagí)

seginera  MES  (Veg. saginera)

sègola  f.  MES  (sègula)

sègula  MES,  ARA  (ségula)  (Veg. sègola)

selló  m.  MES  ‘seient'

sellut -uda  MES  (Veg. cellut)

sem –a  adj.  MES  (sém),  PAL  (sem)

sénia  f.  MES

senill  m.  MES

senyala  f.  MES

senyor -a m. i f.  ARA  (sinyó, -ra),  AMA (sinyó)

sèpia f.  ARA  (sepia) fer sépia  loc.  Cf. badejo.

serracaps  m. pl.  MES,  AMA  Ex. La carnús de la tia Paula ha ixit a lo carrê amb serracaps.

serradís  m.  SAL  ‘cabiró escairat a serra’

serritja  f.  SAL

servidor m.  AMA  ‘orinal'

servitud  f.  MES  (servitut)

setí  m.  MES  (satí) ‘fusta'

setra  f.  MES  (cétra),  ARA  (cetra) 1 f. Gerro. 2 f. pl. Rentamans.

sià  MES  (Veg. ciar)

siboc  m.  MES  (sibòc adj.)

simal m.  ARA

simolsa  f.  MES

singlot  m.  MES  (aixinglót)

sinyó m.  AMA  Cf. senyor.

sinyor -a m. i f.  ARA  (sinyó, -ra)  Cf. senyor.

sirga  f.  MES

sisè -ena  adj.  MES  (sisena f.)

siti  m.  MES

sitrons  MES  (Veg. citró)

sivella  f.  MES  (sebilla)

de sobines  loc. adv.  MES  Conservat en l’expressió caure de sobines.

sobreeixir  v. intr.  MES  (sobreixí)

sobreixí  (Veg. sobreeixir)

soc  m.  MES  (sòc) ‘fusta; espardenya'

socarrat –ada  adj.  MES  (socarrat)

socarrim  m.  MES  Ex. Quina olor de socarrim.

socoster  m.  MES  (socosté)

sofrage  (Veg. sofraja)

sofraja  f.  SAL  (m. [pl. sofrages])

solà -ana  adj.  MES  (solana f.)  DGLC

solada  f.  MES  ‘fruits al peu d’un arbre'

solapí m.  ARA

soldó  m.  MES

solera  f.  MES  (soléra)

soligot  MES  (Veg. xerigot)

soliguera  f.  MES

soll  f.  SAL  (sóll)

sollar  v. tr.  MES  (sullà) ‘untar d’oli els cofins’

sollat –ada  adj.  MES  (sullat) ) [der. de sollar]

sol-obert  MES  (Veg. celobert)

somerí -ina  adj.  SAL  (m.)

somic  m.  MES

somicó  m.  MES

somordo -ora  adj.  MES  (somórdo) Cf. somort.

sompo -a  adj.  MES  (sompo) Cf. xompo.

sonrós -osa  adj.  PAL  (sonrós) 

de sopetó  loc. adv.  MES  (sopetó (de-)  DCVB no

soquet  m.  SAL  (soqueta f.)

soqueta  (Veg. soquet)

sora  adj.  SAL  (sóra)

sordària  f.  MES  (sordaria)

sòria  f.  SAL , MES  (sòries f. pl.)  Ex. La gent intrigant sempre va contant sòries.

sorié –era  MES  (Veg. sorier -era)

soriejar  v. tr.  SAL  (sorieja(r))

sorier -a  adj.  SAL  (sorie(r) -era), MES  (sorié)  Ex. Sempre véns amb qüentos , sorier.

sorra f.  AMA  ‘peix'

sorrac  MES  (Veg. xerrac)

sort  f.  MES  (sòrt) ‘sort; hort'

sortit  m.  GRI

sosetes  m. i f.  MES  (sosétes)  DCVB no

sospès  m.  SAL  (sospés)

sostovar  v. tr.  MES  (sostovà) Cf. estovar.

sostracada  MES  (Veg. sotragada)

sostre  m.  MES  ‘coixinera'

sotana  f.  MES  ‘sotamola'

soterrar  v. tr.  MES  (soterrà)

sotjat –ada  adj.  MES  (sotjat -a)

sotragada  f.  MES  (sostracada)

suflat –ada  adj.  MES  (suflat)  DCVB no [errata per sullat?]

sullar  MES  (Veg. sollar)

sullat –ada  MES  (Veg. sollat)

sus  interj.  PAL  (sus!) 

sutja  f.  MES,  PAL  ‘suarda'

 

T                                        (tornar)

 

tabac  m.  SAL  ‘panereta’

tabal  adj.  SAL  ‘tabalot’

tabalada  f.  SAL  (tabala(da))  ‘bac’

tabalís  m.  MES

taballó  m.  GRI

tabarda  f.  SAL

tabarra  f.  MES  Cf. tavarda

tac  m.  MES

tafarra  f.  MES,  SAL  ‘rabasta’  Cf. reculant.

tahona  f.  SAL  (tahóna)

talabant  m.  SAL  (talabants m. pl.)

taleca  f.  MES  (taléca),  PAL

tall  m.  MES  ‘rascador de la pastera'

tallar  v. pron.  MES  (atallà)  Ex. Quan m’he vist lo tren davant, m’hai atallat sense poder dir res ni fugir.

tallat  m.  MES  (tallat adj.) ‘coca’ Cf. migpartit.  Vegi’s migpartit.

talòs  m.  SAL  Ésser un talòs.

talp  m.  MES  (tau)

talús  m.  MES

tamo  m.  SAL

tana  f.  SAL  ‘batussa’

tanda  f.  MES  ‘mida de la fondària de les aigües’; AMA  ‘tripa'

tanoc  MES  (Veg. tanoca)

tanoca  adj. i m. i f.  MES  (tanòc adj.)

tany  m.  PAL  'estella' 

tapanta  f.  SAL

tàpera  f.  MES

taperot  m.  MES

taranta f.  ARA  ‘davantal de cuiro'

taranyana  (Veg. teranyina)

tarranc  m.  MES,  AMA  Ex. He tallat un tarranc per a fer-me’n un totxo.

tarràs  m.  SAL  ‘orinal’

tarratita  f.  MES

tasconera  f.  MES

tassa f.  AMA  ‘got’ Ex. He comprat dos tasses i tres escudelles.

tau  MES  (Veg. talp)

tavanta  f.  MES

tavarda  f.  MES  (tavarda) Cf. tabarra.

té  MES  (ti, té)  Formes d’indicatiu i imperatiu del verb tenir. Ex. Aquell ti un llibre que en parla d’això. Ti la gàbia i porta-la a casa.

teca  f.  PAL  'porqueria' 

tegell  m.  GRI  (tigells)

tegell  m.  SAL  (tigell)

tella  f.  MES  (téllo m.)

tellera  f.  MES

tello  MES  (téllo) Cf. tella.

temar  v. tr.  SAL  (tema(r)-se v. pron.)

tenedor tenedora  m. i f.  MES  tenedó m.) ‘ estalvis’ Cf. tenidor, allassa.

tenidor tenidora  m. i f.  MES  tenidó m.) ‘estalvis’ Cf. tenedor, allassa.

teranyina  f.  MES,  SAL  (taranyana)

terçat terçada  m. i f.  MES  (tercenta)

tercenta  MES  Cf. terçat.

terrada  f.  MES  ‘terreguer’  Vegi’s terreguer.

terreguer  m.  MES  (terregué) Cf. terrada.

terrejada  f.  MES

terreta  f.  MES  (terréta)

teto  m.  MES  (této)

teuleria  f.  SAL

ti  MES  (Veg. té)

tiberi  m.  MES  (tiveri)

tigell  (Veg. tegell)

tigells  GRI  (Veg. tegell)

til·le  MES  (Veg. title)

til·let  MES  (Veg. titlet)

tina f.  ARA

tindre v. tr.  ARA

tinedó m.  ARA

tinell  m.  MES

tintar  v. tr.  MES  (tintà) ‘tenyir’,  SAL  (tinta(r)).

tinya  f.

tinyar-se  v. pron.  SAL  (tinya(r)-se)

tio  m.  MES  (tío),  ARA  1 ser un tio (es un tio) 2 També precedit al nom propi. Ex. Lo tio Pere; tio Joan!

tió  m.  SAL  ‘ascla encesa’

tirabec  m.  MES  (tirabéc)

tiràs  m.  SAL

title  MES  (til-le)

titlet  MES  (til-let)  Diminutiu de title.

titot  m.  MES  (titòt)

tiveri  MES  (Veg. tiberi)

toba  MES  (Veg. tova)

tobot  MES  (Veg. tovot)

tocar  v. tr.  SAL  (toca(r))  3a pers. sing. pres. ind.: tòca.

tofenc –a  adj.  MES  (tofénc)

toflar  v. tr.  SAL  (tofla(r))  3a pers. sing. pres. ind.: tófla.

toll m.  SAL  'íd.'  ARA  ‘abundor'

tom  MES  (Veg. tomb)

tomaca  f.  SAL

tomaquera  f.  SAL

tomb  m.  MES  (tom) ‘íd.; disgust, sobresalt'

tonrar  v. tr.  MES  (tonrà) Cf. tondre.

tonya  f.  MES  (tónya) ‘joc'

topants m. pl.  ARA  (topáns);  saber los topants loc.

topetar  v. tr. o intr.  MES  (topetà [m.]) ‘acte de topar’,  SAL  (topeta(r)).

topetia  f.  SAL

topí  (Veg. tupí)

toquinyador –ora  adj.  MES  (toquinyadó m.)

torcedor -ora  adj. i m. i f.  MES  (torsedó m.)

torejador torejadora  m. i f.  MES  (toreijadó m.)

torill  m.  MES  (torill) Cf. toril.

tormina  f.  MES

tormo  m.  MES,  SAL  (tórmo)

tornapunta  m.  MES  (torna-punta)

tornavila  f.  SAL

torrolla f.  AMA  ‘rosca'

torsedó  MES  (Veg. torcedor)

tort -a  adj.  PAL  (tort m.) 'borni' 

tortellet m.  ARA  ‘pasta'

toscà  MES  (Veg. toscar)

toscar  m.  MES  (toscà),  ARA  (toscá) p. ex. a Sant Miquel del Fay.

tossaló  m.  MES

tossar  v. intr.  MES  (tossà)

totxo m.  AMA,  ARA,  PAL  Cf. buscall, gaiato, verduga.

tova  MES  (Veg. tóba)

tovot  m.  MES  (tobòt)

trafegot  m. i f.  MES  (trafegot m.)

traganeu  m.  SAL  (traganéu)

tragantona  f.  MES

tragellar  v. tr.  MES  (tregellà)

trair  v. tr.  MES  (atraí)

tramada  f.  GRI  (tramaes)

tranca  f.  MES

tranquit  m.  SAL

trantoll  MES  (Veg. trontoll)

trapantoll  m.  MES

trastes  m. pl.  MES  (trastes) Cf. trastos.

travessanya  f.  MES  (travessanya)

traveta  f.  MES  (traveta (calça de -) f.)

treballuscar  v. intr.  MES  (treballuscà)

trebol  m.  MES  (trebòl)

tregellar  MES  (Veg. tragellar)

trenc  m.  MES  (trénc) ‘cop al cap’,  SAL  (trénc)

trencacolls  m.  MES  (trénca-còlls) ‘home viciós'

trenquis  m.  MES  (trènquis)

treser  m.  MES

trespol  m.  MES  (trespòl) Cf. tronat.

tret  m.  MES  (trét )  Conservat solament en expressions com tret curt, posa’t a tret, etc.

tricot  m.  MES

trinquet  m.  MES

trissa  MES  (Veg. drissa)

trit -a  adj.  MES  (trits m. pl.),  AMA,  SAL  Es pronuncia tritx, així com pardaletx (pardalets), paretx (parets).

troca  f.  SAL  (tròca)  ‘palet per a girar els budells; fusta d’una madeixa’

trompa  f.  MES  (trómpa) ‘peça de la canya de pescar'

trompada  f.  MES

trom­picar  v. tr.  MES  (trom­picà)

trompitxol  m.  SAL  (trompitxòl)

tronat  m.  MES  Cf. trespol.

tronsar  v. tr.  SAL  (tronsa(r))  3a pers. sing. pres. ind.: trónsa.

trontoll  m.  MES  (trantoll)

tronxadora f.  AMA

tropicó  m.  MES  (tropicó) Cf. tròpic de cor.

tros m.  ARA

trossar v. tr.  ARA

trossellera  f.  MES

trugeta  f.  MES  (trugéta) ‘contrapès de la campana)

trullola  f.  MES  (trullòla),  GRI

truntaina  f.  MES

tumba  f.  SAL

tupí  m.  SAL

turcàs  m.  GRI  (turcás)

turmentar  v. tr.  MES  (anturmentà)

tutaina  adj.  MES

 

U                                       (tornar)

 

ubach m.  ARA  Cf. obac.

ufana  f.  SAL

ufanós -osa  adj.  MES  (ufanós)

ullerol  m.  MES

unflar  v. tr.  MES  (unflà)

unflija  f.  MES  (enflija)

urgellesa  f.  MES  (urgellesa)

ursa  m. pl.:  fer urses  loc.  MES  (urses (fer-)

urtes  MES  (Veg. hurtes)

 

V                                        (tornar)

 

vaca:  f. pl.  SAL  (baques)  ‘rojor de les cames’

de vades adv.  ARA  Cf. debades.

valons  m. pl.  PAL  (baló, balons m.) 

valtres pron.  ARA  Cf. valtros, vatres, vatros.

valtros pron.  ARA  Cf. valtres, vatres, vatros.

vamà  (Veg. mà)

vandallà  MES  (Veg. banda allà)

vànova  f.  MES  (bànua)

vaqueta  f.  MES  (baqueta) ‘caragol’;  ARA  (baquetes f. pl.)  Cf. cristià, gitaneta  judio.

vaso  m.  GRI,  SAL  (vasso)  Veg. baso.

vatres pron.  ARA  Cf. valtros, valtres, vatres.

vatros pron.  ARA  Cf. valtros, valtres, vatres

vedat  m.  MES  ‘campaneta del paladar’, SAL  ‘vel del paladar’

vel-lar  MES  (Veg. vetlar)

vencill  m.  SAL

ventador  m.  MES  (ventadó)

ventall  m.  MES

ventalla  f.  MES  ‘peça de la sínia'

ventoler -a  adj.  MES  (ventolé)

ventrera  f.  MES  ‘corretja'

ver -a  adj.  SAL  Cf. vero

verba f.:  agafar la verba  loc.  MES  (vèrba)  Ex. Quan ell agafa la verba ja no pot parlar ningú.

vérbol  MES  (Veg. bèrbol)

verdal  adj.  MES

verdanc  m.  SAL,  PAL

verdiell:  de verdiell  loc. adv.  MES  (verdiell (de-)

verduc  m.  MES  ‘rebrot'

verduga f.  AMA  Cf. gaiato, totxo.

verdugueta f.  ARA

verema  f.  MES  (bérma)

verga  f.  SAL,  PAL

vergada f.  ARA

vergella  f.  MES  (bergella) ‘bri d’espart per a caçar ocells'

verma  MES  Cf. verema.

vero  s. i adj.  SAL  Es pronuncia amb e oberta.  Cf. ver

verre  (Veg. verro)

verro  m.  SAL  (vèrre)

vert  m.  donar-se un vert  loc.  AMA  Ex. Me’n vull anar a Barcelona a donar-me un vert.

vertell m.  ARA

vespra  f.  MES,  PAL

vesprada  f.  PAL  'tarda' 

vestir v. tr. i intr. pron.  ARA  (vistir)

vetlar  v. intr. i tr.  MES  (vel-là), ARA

veure  v. tr.  ARA  (vore),  MES  (vore, bóre)

vidalba  f.  MES  (bidauba)

vidriola  f.  MES,  SAL  (vidriòla)

vilar  m.  SAL  (vila(r))

vime  m.  MES  (vimen) Cf. vímet.

vimen  MES,  SAL  (Veg. vímet)

vímet  m.  MES  (vimen)

vindre v. intr.  ARA

viri  m.  SAL

visc  m.  MES

vistir   ARA  (Veg. vestir)

vit  m.  MES  Conservat solament en vit de bou.

vore  ARA,  MES  (vore, bóre)  (Veg. veure)

 

X                                        (tornar)

 

xafarder -a  adj.  MES  (xafardé)

xàfec  m.  MES

xai m. tirar xais loc.  AMA  Ex. Mentre jo cantava, aquest no parava de tirar xais.

xalar  v. intr.  MES  (xalà)

xamar  v. intr.  MES  (xamà) ‘conversar'

xancla  f.  MES  DCVB no

xapolina  f.  MES  (xapulina)

xapollejar  MES  (Veg. xipollejar)

xapulina  MES  (Veg. xapolina)

xapullejar  MES  (Veg. xipollejar)

xarc  m.  PAL 

xareu  m.  SAL  ([t]xarèu)

xarnera  f.  MES  ‘frontissa'

xarpa  f.  MES

xarrada  f.  MES

xarrar  v. intr. i tr.  MES  (xarrà)

xaruga  f.  MES  (xeruga)

xarxet  m.  MES  (sarsét)

xavegó  m.  SAL (eixavegó)

xec  interj.  MES  (xèic),  PAL  (m.)  'noi' 

xeic –a  interj.  MES  (xèic) (Veg. xec)

xera  f.  MES  (xéra)

xerigot  m.  MES  (soligot)

xeringa  f.  MES  (aixeringa)

xerolita  f.  SAL  ([t]xerolita)

xerrac  m.  MES  (sorrac)

xerri  m.  MES  (aixèrrit)

xeruga  MES  (Veg. xaruga)

xeta f.  AMA  (Benifallet) Ex. La nostra xeta ha tingut catorze baconets.

xic -a  m. i f.  MES  (xic)

xica f.  ARA  (chica)

xicar v.  ARA  Ex. Xícala anar.

xicotet -a  adj.  MES  (xicotet [m.])  Diminutiu de xic.

Ximo  n. propi  MES  (xímo) ‘Joaquim’,  AMA (Ximo Xima)

xipollejar  v. intr.  MES  (xapulleijà)

xiquet -a m. i f.  ARA  (xiquet, -e m.)

xiquina  f.  MES,  ARA  (chiquina)

xiribec  m.  MES  (xiribèc)

a la xirinxina  loc. adv.  MES

xirivia  f.  MES  (xuruvia)

xitxa  f.  MES  (xitxa),  PAL  (xixa)

xiu  m.  MES  (xiu)  Ex. Enguany el blat porta mal xiu.

xiulit  m.  MES,  ARA  (chiulit)

xixa  AMA  (Veg. xitxa)

xixí m.  AMA

xixinar v. intr.  AMA  (xixinar-se)  [der. de xixina]  Ex. Enguany, com hi ha hagut moltes arinyoles, la collita d’olives s’ha xixinat.

xocallo  m.  MES  Cf. xolla.

xoll  m.  MES  (xóll) ‘raig, doll’, ARA  (choll) ‘raig, doll'

xolla  f.  MES  ‘seny, enteniment’, ARA  (cholla) ‘seny’. Vegi’s xocallo

xompo -a  adj.  MES  (xómpo) Cf. sompo.

xop  m.  MES  (xóp) ‘arbre'

xorlo  adj.  PAL 

xorrar v.intr.  ARA  (chorrar)

xorrera  f.  SAL  ([t]xorrera)

xulla f.  AMA  Ex. Avui per dinar tenim una xulla a la brasa.

xumar  v. intr. o tr.  MES  (xumà) ‘traspuar’.  També es diu que la paret o el càntir xuma quan hi ha transpiració de líquid. SAL  ([t]xuma(r))  ‘gotejar, traspuar’

xurrutada  f.  MES  (xurrutada)

xuruvia  MES  (Veg. xirivia)

xusca  f.  SAL  ([t]xusca)

xut  interj.:  No dir ni xut ni mut  loc.  MES  Ex. No hai pogut dir ni xut ni mut.

 

Y                                        (tornar)

 

yas interj.  ARA  Cf. jas.

 

 

 

INSTRUCCIONS                  (tornar)

CONVENCIONS GRÀFIQUES

 

En negreta, les entrades del DIEC i les locucions.

En cursiva, les categories gramaticals i els exemples originals.

En majúscules, les sigles de les fonts.

Entre parèntesis, les variants gràfiques originals.

Entre cometes simples, el significat.

 

SIGLES

 

adj.                           adjectiu

adv.                           adverbi

DCVB                         Diccionari català-valencià-balear

DGLC                         Diccionari general de la llengua catalana

Cf.                             Compareu amb

desp.                         

Ex.                             Exemple

f.                                nom femení

fig.                             [en sentit] figurat

infant.                      [emprat] infantívolament

ind.                            [mode] indicatiu

interj.                      interjecció

loc.                            locució

loc. adv.                  locució adverbial

loc. prep.               locució prepositiva

m.                              nom masculí

pl.                              [usat en] plural

prep.                        preposició

pres.                         [temps] present

pron.                        pronom

sing.                          singular

v.                                verb

v. tr.                         [verb] transitiu

v. intr.                     [verb] intransitiu

v. pron.                   [verb] pronominal

Veg.                          Vegeu

vulg.                          vulgar

 

 

Si hi voleu col·laborar, escriviu-nos a locel@tinet.org

Visiteu la nostra web a http://www.alcanar.com/entitats/cel/