sac de paraules

Vocabulari de les comarques centrals dels PPCC, en construcció

 

AMA     Joan Amades, Termes dialectals de la comarca de Gandesa [Bot i Prat de Comte], 1917-1919.

ARA      Ramon Arabia, Vocabulari y notas folk-lóricas recullidas en Tortosa y la ribera d’Ebro, 1887.

GRI       Antoni Griera, Algunes característiques lingüístiques del Maestrat [Benassal], 1929.

MES      Francesc Mestre i Noé, Vocabulari català de Tortosa, 1916.

PAL      Maties Pallarés, Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó), 1921.  (nou)

SAL      Carles Salvador, Petit vocabulari de Benassal, 1943.

 

 

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  instruccions

 

 

 

A                          (tornar)

 

abadejo  m.  MES  (abadéijo)  ARA  (badejo)  Cf. sèpia.

abadia  f.  GRI

abaltir-se  v. pron.  MES  (albertir-se)  Cf. abecar-se.

abardollador  adj.  GRI

abecar-se  v. pron.  MES  ‘ensobecar-se’ [der. de becar ‘fer becaines’]

ablair  GRI  (ablaïr)  (Veg. blair)

ablaït –ida  adj.  MES  Cf. blaït.

ablanir  v. tr. i pron.  SAL  (v. tr.)

abollar  v. intr.  GRI

abornar  v. tr.  GRI

aborregat -ada  adj.  GRI  (aborregat)  Ex. Cel aborregat als tres dies banyat.

aborrició  MES  (Veg. avorrició)

abotar  GRI  (abotar foc)  (Veg. botar)

abotargat –ada  adj.  MES  (abotargat -da)

abresquillat -ada  adj.  SAL

acabussat –ada  MES  (Veg. cabussat)

acaminadós  MES  (Veg. caminador)

acamorriat -ada  adj.  GRI  (acamorriat)

acarar  v. tr.  SAL  ‘pintar amb clara d’ou’

acatxapat –ada  adj.  MES  (acatxapat -da)

aceball  m.  MES,  GRI  (Veg. acevall)

acevall  m.  MES,  GRI  (aceball)

aciençat –ada  adj.  MES  (assenciat -da) ‘asenyat’

aclacar-se  v. pron.  MES  (aclacà) ‘ajupir-se’  Cf. acotxar, acatxar.  Ex. L’ase s’claca de tanta càrrega. El noi s’claca de tant de pes.

aclocalls  MES  (Veg. aclucalls)

aclucalls  m. pl.  MES  (aclocalls)

açò pron.  ARA  (açó)

acollar  v. intr.  GRI  'voltar de terra el peu d'un arbre'

acondolit –ida  MES  (Veg. condolit)

aconduir  v. tr. i intr.  MES  ‘aconductar; assaciar’.  Ex. El pa moreno acondueix més que el blanc.

aconduït  adj.  MES  (aconduït –da)

acorar  v. tr.  MES  (acorà) ‘matar’, GRI  ‘acabar, rematar’

acotadet -a  adj.  MES  (acotadet (estar -)) [der. del verb acotar-se ‘ajupir-se]

acotolar  v. tr.  GRI  Cf. acotolat, acotonar

acotolat –ada  adj.  MES  (acotolat -da) Cf. acotonar.

acotonar  v. pron.  MES  (acotonà) Cf. acotolat.

acotxar  v. pron.  MES  (acotxà)

acotxat –ada  adj.  MES  (acotxat) [der. de acotxar ‘ajupir’]

acurçar  v. tr.  MES  (acursà)

acursar  MES  (Veg. acurçar)

acutit –ida  adj.  MES  (acutit)

àdena  f.  MES,  ARA  (ádena)  Cf. àneda.

adés  adv.  MES,  ARA,  PAL

adesar  MES  (Veg. desar)

adho  MES  ‘àdhuc’.  Ex. Ado que fos així no n’hi ha per desesperar-se.  Cf. adho, ados, manco.

ado adv.  AMA (ni ado)  Alguna vegada, encara que poc sovint, se diu ni ado.  Cf. adho.

adobar  v. tr.  MES  (adobà)

ados adv.  AMA (ni ados)  Ex. Ni ados s’ha tansat. Ni ados sab lo que’s diu.  Cf. adho.

afant  PAL  (Veg. afany)

afany  m.  PAL  (afant) 

afanyar  v. pron.  MES  (afanyà)

afaram  MES  (Veg. feram)

afets  MES  (Veg. fet)

aflamat -ada  adj.  MES  (aflamat -da)

afollar  v. tr.  MES  (follà),  GRI

aforrar  v. tr.  GRI

afuat -ada  adj.  MES  (afuat)

agarrotar  v. tr.  MES  (agarrotà),  ARA

agaús adj.  AMA  Ex. Lo Toni és un agaús, se minja los pinyols de les olives.  Cf. capsot.

agivellar  v. tr.  MES  (atgivellà) [der. de llivell ‘nivell’]

agosar  (Veg. gosar)

agramant  m.  MES  (agramant) [del fr. agrément]

agramar  v. tr.  GRI

agranar  v. tr.  ARA  (granar),  MES  (agranà),  GRI  ‘escombrar'

aguant  m.  MES

agulla  f.  MES  ‘íd.; tendó’.  Ex. Tinc una agulla al peu fora de lloc.

agullonada  f.  MES  ‘íd.; impressió’ [der. de agullonar]

agullonar  v. tr. fig.  MES  (agullonà)

aiguada  f.  MES  (aiguades) ‘lleixiu dels saboners'

aigualera  f.  GRI

aigüera  f.  MES  ‘íd., alforja d’espart'

aïna  f.  MES

aix  MES  (Veg. eix)

aixadell  m.  MES

aixalabat  MES  (Veg. eixalavat)

aixamorat -ada  MES  (Veg. eixamorat)

aixarmentar  MES  (Veg. eixarmentar)

aixarop  m.  MES

aixarrancat  MES  (Veg. eixarrancat)

aixaure  m.  MES

aixavol  m.  MES

aixenegar  v.  GRI

aixeringa  MES  (Veg. xeringa)

aixèrrit  MES  (Veg. xerri)

aixerrit -ida  MES  (Veg. eixarreït)

aixertigar  MES  (Veg. artigar)

aixevar  AMA  (Veg. atxevar)

aixinglót  MES  (Veg. singlot)

aixol  m.  MES  (aixòl)

aixoregar  v. tr.  GRI  Cf. aixorejar

aixorejar  MES  (Veg. orejar)

aixubrí  MES  (Veg. eixobrir)

ajocar-se  v.intr. pron.  ARA  (ajocarse)

alabastre  m.  MES  ‘guix blanc'

aladre  m.  PAL 

alba f.  ARA  (auba)

albada  f.  MES  (aubades), GRI,  PAL  ‘cantada'

albelló  m.  MES  (auvellòl), AMA (ovelló)  Ex. Farem un ovelló per que ixca l’aigua.

albenc  PAL  (Veg. avenc)

àlber f.  ARA  (auba)

albereda f.  ARA  (aubareda)

alberge m.  AMA (oberja f.), ARA  (auberges f. pl.)

albertir-se  v. pron.  MES  Cf. abaltir-se.

albitrar-se  (Veg. arbitrar)

albitre  m.  SAL  Cf. albitrar-se

alboroc  m.  GRI  Cf. alifara

aleco (estar -)  MES  (Veg. eco)

alenda f.  MES  (alénda)  Ex. De tal cosa no n’hai papat alenda. rebre alenda loc.  AMA  Ex. Si jo’n rebo alenda, lo ruc no marxa.

alera  MES  (aléra)

aleuna  MES  (aléuna).  Vegi’s assagadell.

alfà­bega  f.  MES  (aufà­biga)

alfarda  f.  GRI  'impost'

alfardó  m.  GRI  'anella del botó del carro'; joc antic'

alfarrassar  v. tr.  GRI

alforí  m.  GRI

algarí -ina  adj.  SAL

algeps  m.  MES  (argeps)

aliacrà  m.  MES

alifara  f.  GRI,  PAL  Cf. alboroc

allassa  f.  MES  (llassa) ‘estalvis’  Cf. tenedor, tenidor

allavons  (Veg. llavors)

allevar  v. tr.  MES  (allevà)  Ex. Ço que em dius és fals: m’ho alleves perquè vols.

almorzar  v. tr.  SAL  (almorza(r))  Cf. amorzar

aló!  interj.  GRI  (aló)

altre –a adj.  ARA  (atres)

alvelló  GRI  (Veg. albelló)

alvellot  GRI  (Veg. albellot)

amagatall  m.  MES

amanós -osa  adj.  MES  (amanós –sa)

amargació  f.  MES

amarinar-se  v. pron.  GRI  'ajuntar-se per a la generació'

ambarrera  f.  MES  (ambarréra)  (Veg. barrera)

amborinada  (Veg. emborinada)

ametla f.  AMA,  ARA

amidar  MES  (amidà)

amoïnar  v. intr.  pron.  GRI

amoixonar  v. tr.  GRI

amollar v. tr.  ARA,  MES  (amollà)

amoretes f. pl.: d’amoretes loc.  AMA  Ex. Se peguen d’amoretes.

amorrudat -ada  adj.  SAL

amostra  (Veg. mostra)

ampanada  MES  (Veg. empanada)

ampantaganat  MES  (Veg. empantanegat)

ampeder –era  MES  (Veg. empeder)

ampitxolar  MES  (Veg. empitxolar)

ampomar  MES  (Veg. empomar)

ampostar  MES  (Veg. empostar)

amprar  MES  (amprà)

amprat –ada  MES  Cf. emprat –da.  Ex. Sóc tan curt de gènit que al davant d’una persona estranya me trobo amprat.

ampudegar  MES  (Veg. empudegar)

anarcat –ada  MES  (anarcàt)

ancandilar-se  MES  (Veg. encandilar-se)

ancavar-se  MES  (Veg. encauar-se)

anda  prep.  GRI

andador  m.  MES  (andadó)

andami  m. [usat generalment en pl.]  MES  (andàmit m.).  Ex. Prou anava tapat, però jo l’he conegut en l’andàmit.

andàmit  MES  (Veg. andami)

andar: andar i tocar  loc.  MES  (andar i tocà)

andarejar  MES  (andareijà)

andergo  MES  (Veg. endergues)