- La xica de la Forragaites
tenia un "foronclo" al cul,
quan sa mare la hi curava,
el "nóvio" li feia llum.

- Del carro triomfant, sempre se n'ha dit.
La Mare de Déu, la Conxita de Felip;
sa mare plorava, son pare també
. Qui els aconsolava? Batiste el ferrer.

- Mon anem al Remei,
a cantar a les canareves,
les fare un bon dinar:
arròs amb pollastre,
pastes i licors.
I després, les coples,
les coples d'amor.

- Maria la Xorivia,
no tires aigua al carrer,
que passarà el teu "nóvio",
i s'embrutarà el calcer.

- Les xiques d'Alcanar
s'han comprat una romana,
per pesar-se les mamelles
dos vegades per setmana.

- Allà al racó del Bassiol,
allà a les Faixes Tancades,
està la Maria la Pelo,
que m'acaça a mamellades.

- A la dona l'acomparo,
l'acomparo a una col,
quan se li sequen les fulles,
li queda el tronxo tot sol.
 

Les xiques d'Ulldecona
són moltes i valen poc,
que per rostir una sardina
l'arrosseguen per tot el foc.

Xica bonica,
baixa'm la pipa, foc i «tabaco>,
i fumarem un «rato».

«La mujer que sea mala,
ni reñirle ni pegarle.
Meterla en un barco roto
y que la mar se la trague.>

Tu estás rica, jo estic pobra.
Tu, arracades; jo, botons.
Tu en festeges amb un xic
que jo l'hai passat amb raons.

«Catalina, mi vecina,
mujer de mucho aparato,
se come la longaniza
y le echa la culpa al gato.»

- Marieta, fes-te el monyo,
que ton pare ja ha vingut,
i t'ha portat una pinteta
de la Font de la Salut.

Maria Rosa, què pita vas,
tens una panxa com un cabàs,
i les mamelles com a perols;
Maria Rosa que poc me vols!

- Una cançó nova
n'ha vingut de l'Aragó:
«Pa» les dones, xocolata,
«pals» hòmens un bon bastó.

- A ta mare l'hai vista
al barranc de l'Eixut,
amb les cames a l'aire,
ensenyat lo puput.

- Al carrer de Sant Joan,
diuen que no hi ha pessetes.
N'hi ha pessetes i duros
i xiquetes fadrinetes,
i la Victória la Meca
és la que val més pessetes.

- «Una vieja seca, seca,
seca, seca, se casó,
con un viejo seco, seco,
y se secaron los dos.»

- «En Madrid está la Corte,
en Valencia está el Palmar,
en Sevilla, la Giralda,
en Zaragoza, el Pilar,
y las chicas más bonitas,
en el pueblo de Alcanar.»

- Ja ha arribat la primavera,
l'alegria de les velles,
que totes se'n van al ball
i tot el lloc l'ocupen elles.
Si jo fóra de l'empresa,
tot això no passaria:
la mare que no té filles
al meu ball no hi entraria.
En este saló de ball
hi ha cinc files de cadires:
tres de velles criticones,
dos de jóvens criticones;
'enseldemá' de matí,
si fulano balla bé,
si perano balla mal,
però no se 'n recorden
de llançar l'orinal.
 

- Les tarongeres de Nules,
Castelló i Vila-real,
i unes quantes d'Almassora,
totes pateixen d'un mal.

- Adéu, Vila-real i Nules,
¡ Castelló de la Plana,
adéu, xiques d'Almassora,
que jo me'n vaig a Borriana.

- A Vinaròs hi ha un costum
que les dones l'han posat
. De matí quan se lleven,
se'n van a comprar al mercat.
No s'agarren a les bledes,
ni tampoc als espinacs;
 -s'agarren a les botifarres,
al peix i a la carn.
Per això hi han dones gordes
que no es poden menejar,
que les han de portar en un cotxe,
quan se moren, al fossar.

- Les xiques de Vinaròs
totes són caramboleres;
tenen la panxa rasposa
de pujar per les moreres.

Les xiques de Vinaròs
porten lo «topo» molt gros;
se pensen que és cabellera
i és carabassa en arròs.

Mala cara fan els gossos
quan no ne tenen raïm;
mala cara fan les xiques
quan no s'animen els fadrins.