Pagant, Sant Pere canta.

    Qui no guarda quan té, no minja quan vol.

    Sempre va el pa a qui no té dents.

    Qui més té, més vol.

    L´abundància mata la gana.

    Al cul del sac, es troben les molles.

    Què hem de fer?
    Vendre la casa i anar de lloguer.

    Arreplegador de palla,
    i llençador de farina.                                        (es refereix a la persona que s´interessa per estalviar quantitats insignificants i, en canvi, en malmet de més importants)

    Acabar com <<lo tio>> Blai.                           (Fa referència a un amic senyor d´Alcanar molt adinerat i que, per la seua mala administració, va passar els últims anys de la seua vida vivint de la caritat aliena).

    D´on no n´hi ha, no en pot rajar.

    Qui no està acostumat a bragues,
    les costure li fan llagues.

    Quan tens, apreta les dents,
    que quan no tens, ben apretades les tens.

    Si vols que no et falte el diner,
    no et gastes mai el primer.

    Julivert, julivert,
    qui tot ho vol, tot ho perd.

    A qui poc li costa, poc li dol.

    Deus més que no vals.

    Comptes vells, baralles noves.

    Els catalans, de les pedres en fan pans.

    El que no són pessetes, són punyetes.

    Val més que en sobre, que no que en falte.

    Qui pel molt deixa el poc,
    sol perdre-ho tot.

    Qui paga, mana.

    Qui la fa, la paga.

    Qui toca oli, els dits se n´unta.

    L´endemà? Déu provirà.

    Preu per preu, espardenyes grans.

    De mica en mica, s´omple la pica.

    De gota en gota, s´ompli la bóta.

    Gota a gota, fa forat.

    Si vas a l´ermita sense diners,
    pujaràs amb una pena
    i baixaràs amb tres.                                            Origen: Vinarós

    Ditxós diner.
    que a casa ve.

    On no hi ha farina, tot és <<moïa>>.