Quan llampa a la mar,
    vent de la serra.

    Quan els animals de llana s´espolsen,
    aigua segura.

    Una flor no fa maig.

    Quan Déu ho vol,
    sense núvols plou.

    Quan la cuculla canta a dalt del tarròs,
    aigua segura al moll de Vinaròs.                                    Origen: Vinaròs

    Lo fred tardà,
    se beu lo vi
    i es menja el pa.

    Núvols en creu,
    aigua tindreu.

    Es fa tard i vol ploure.

    Quan trona al febrer,
    oli l´any que ve.

    Lo cel a roglets,
    pluja o vent.

    Sant Andreu,
    aigua o neu.

    A Nadal,
    un pas de pardal.

    A Sant Antoni,
    un pas de dimoni.

    A Santa Llúcia,
    un pas de puça.                                                (Fa referència a com s´allargen les hores de sol, a mesura que avança l´hivern)

    << Hasta>> Nadal, calçat no et cal,
    i de Nadal cap enllà, calçat nou caldrà.

    Pel mes de febrer,
    trau flors l´ametler.

    Per l´hivern,
    engega l´estufa que fa fred.

    Una pluja al mes de maig,
    val més que les quatre mules i el carro.

    Quan la cucullada marinera va per l´horta,
    fes foc i tanca la porta.

    Per Nadal,
    cada ovella al seu corral.

    << Hasta >> el quaranta de maig,
    no et trages el jac.

    Per l´hivern,
    fica´t a casa,
    que fa fred.

    On hi ha neu,
    no hi aneu.

    Les pluges de gener,
    al camp sempre van bé.

    Per Tots-Sants,
    capa i mocadors grans.

    Any de neu, any de Déu.

    Hivern fred, estiu calent.

    Març marçador,
    que de nit fa fred
    i de dia, calor.

    Pel desembre desembrot,
    el pastor deixa les ovelles
    i se´n va a la vora del foc.

    Ni d´hivern ni d´estiu,
    no et poses mai al sol viu.

    Quan Montsià porta capell, aparta´t d´ell.

    Montsià amb capell, guarda´t d´ell.

    Si Montsià fa