|
TEMA: EL CLIMA i LA PAGESIA
- Mare de Déu del Remei,
que plogne una ruixadeta,
per sembrar-ne panisset
i menjarem semoleta.
(Pregária a la Patrona
d'Alcanar,
demanant-li que plogue, i
que
s'utilitzava, evidentment,
a la
primavera, época en
qué se
sembra el panís).
- Ans, de la terra en feien cánters.
Ara, corn són més astuts,
de la terra en fan cadups.
- Si per Sant Joan vas al vilar,
i veus oliveta aquí, oliveta allá,
torna-te'n a casa,
que oliada hi haurá.
- Santa Bárbara va pel camp
reclamant a l'Esperit Sant;
l'Esperlt Sant reclama amb ella;
Santa Bárbara és donzella,
lliureu-nos del llamp
i mala centella.
Origen: Tortosa - Baix Ebre
(Hem localitzat aquesta cobla
al
Diccionari Alcover-Moll).
- En ma vida n'hai rist més,
que un dia plegant garrofes.
Ne vaig vore una rabosa
que en ballava per les soques.
- Tu que sempre et pensaves
la més guapa de la vila,
t'has quedat com l'olivera,
molta mostra i poca oliva.
- «Mal haya» la cirereta,
«mal haya» del cireró,
si haguesses cregut al pare,
no estaries dins d'un sarró.
- Tota la setmana al mas,
i el diumenge sóc vilera,
i en el dilluns de matí,
ja torno a ser masovera.
- Al tros han arribat,
les olives s'han menjat,
i sense oli ens hem quedat
per l'amanida i el plat.
- Allá que baixa Pep,
i Pep no té «faena».
Li amaguen la gorra
«detrás» la cistella,
i allá que baixa l'amo,
tot són rodolons,
i aquí tenim a Pep
collint els primentons,
a rodolons, a rodolons.
- El garrofer fa garrofes,
l'olivera, olivons.
La matissa fa llentiscle,
i la palmera, palmons.
- L'oli, que va «barato»,
garrofes ja no n'hi han;
los préssecs que se mos cuquen,
Déu meu, ai, quin mal any!
Només faltaria,
per haver-ne més suc,
que a la figa seca
li entrés el cuc.
- Mare de Déu del Remei,
que plogue una ruixadeta,
per fer créixer el raïmet
i també la garrofeta.
- Dilluns, faves a munts.
Dirnarts, faves a grapats.
Dimecres, faves seques.
Dijous, faves «en» ous.
Divendres, faves tendres.
Dissabte, faves en recapte.
Diumenge, faves en fetge.
- Per a ploure ha d'estar núvol,
per fer sol ha d'estar ras,
i per anar de camí,
és menester allargar ti pas.
- Xica, porta la corbella!
Quina, la nova o la vella?
La vella, que la nova es rovella.
- A arreplegar les olives,
mon anem cap a les planes,
aus que un vol d'estornells
mos deixe buides les rames.
- Encara que estiga aquí,
a Vinarós planto ceba,
a Benicarló la col,
i a Peníscola la bleda.
Origen: Baix Maestrat
- L'aigua del canal
va al «tubo»
i del «tubo» a l'arrossar,
de l'arrossar al desaigüe,
i del desaigüe a la mar.
Origen: El Delta de l'Ebre
- Me'n vaig a les Soterranyes
a collir figues.
Cullo les més madures
i deixo les verdes
per als darrers dies.
Origen: Vinaròs
- A plegar olives me'n vaig
a la plana de m'«auelo»,
a pesseta la mesura,
olivetes del Cuquello.
- Quan baixem de plegar olives
passem pel mas de Colell,
també pel mas de Banita
i pel pont de l'Anell.
(Aquesta cançó
és de finals del segle passat).
- A plegar olives me'n vaig
al vilaret de m'«auelo»,
a tres perres la barcella,
olivetes del Cuquello.
|
