|
- Refranys de vells, caga't en ells. - Sortir del foc i caure a les brases. - S'agafa ans a un mentider, que a un «coixo». - Qui conta mentidés, ha de tindre bona memória. -Toca mare i fuig. - Els valents cauen de cul. - Qui no té memória ha de tindre cames. - Qui tira una pedra, no sap on va. - Tindre més caps que barrets. - Hi ha més dies que llonganisses. - Qui compta hores, caga batalls. - Ets més «tonto» que un pont. - Per a presumir, s'ha de patir. - Ser mes fais que un pont de fusta. - La maça és bona per a picar espart. - A les penes, punyalades, i als disgustos, gots de vi. - El canareu, enlloc no té preu. - La maça és bona per a picar espart. - Cada terra, sa guerra. - Escapca i dóna! (Molta quantitat). - Estar sempre de cul al marge. - On no hi ha cap, tot són «cogues». - És igual que ho faces amb mel, com amb fel. - Com més tardes, més erres. - Creu en Déu i deixa els sants. - Cada engerreta té la seua fargaladeta. - No haver passat mai de les Parets Altes. (No haver sortit mai d'Alcanar). - Ser més «embustero» que el «tio» Reserdi. (Llegendarí home canareu,
famós
per la seu fecunda imaginació).
- Caure com el carafal de Copeo. (Fa molts d'anys, a íes
Festes deis Bous,
es va ensorrar el cara fal
del mencionat Copeo).
- Val més arribar a temps que estar
convidat.
- Trons de cul, rellampecs de merda. - Jutge que molt condemna, també mereix pena. - Munta aquí dalt i voràs a ta «uela». - Qui molt corre, Poc avança. - Més trist que les putes a Quaresma. - En la «duda», la més peluda. Origen: Baix Maestrat
|