No vull fer un judici
del
per què s'ha parlat tan poc, gairebé gens, d'un home
que donà vida espiritual, que creà un sentiment localitzat
i obert al mateix temps a tot el país. Perqué va ser
conegut
més enllà del nostre Alcanar i que avui està
oblidat.
Jo, modestament, vull recordar-lo traient a la llum tota la part de
l'obra
que he pogut d aconseguir d'aquest polifacétic cananareu
que
va ser N'Antoni Valls Giménez.
Per això, he
hagut de recórrer als anys de la meva infantesa, també als
de la joventut i ara, ja en la maduresa de la vida i creient-me en
l'obligació
de retre homenatge a aquest autor canareu.
El vaig
conèixer
molt i vaig tractar-lo també; perquè ell era el jutge quan
a la vegada el meu pare era secretari del Jutjat, escoltava les
converses
que mantenien sempre, totes versaven sobre les novel·les que
estava
escrivint, o bé era un conte, qui sap si un article, però
sí que quasi sempre la conversa versava sobre literatura.
Després, ja
de més grandet, vaig llegir la primera novel·la d'aquest
autor, es deia "La Maestrita", em va causar un gran plaer veure en
lletra
impresa llocs i noms del rostre entorn, perquè aquesta
novel·la
tractava d'una mestra que ve a exercir a les Cases la seva
professió.
I aquesta, a part d'escriure-hi els sentiments que del primer amor tan
trontollar el cor de la jove mestra, la descripció meravellosa
que
fa del Marjal, del mar i dels pescadors, en fi, tot un goig
literari.
Més tard,
arriba a les meves mans (d'això fa més de cinquanta anys),
"¿Oué
es la mujer?". Malgrat de recordar-me'n podrien dir que poca cosa,
solament
els capítols que eren dedicats a la dona en els diferents estats,
com el de fa casada, la fadrina, la vidua, la monja, la prostituta, no
recordo si ni havia algun més.
Ara fa uns mesos,
repassant
la monumental "Historia de Tortosa y su Comarca" d'Enric Bayerri (vuit
volums, i darrerament ha sortit el que fa nou, editat per la seva
vídua)
vaig trobar que, aquest prestigiós historiador feia
referència
a un llibre de Valls que es titulava "Folklore, Vellúries i
Costums
canareves". I fa menció d'un capítol que amb el
títol.
de L'AIGUA diu així.
"A pesar d'estar situats els d'Alcanar a vora de la mar i tindré els peus damunt dun toll d'aigua no
se'n tenia per beure. Alcanar ha patit sempre d'eixe mal. Sempre ha
tingut set. No té fons a les serres, no hi ha manantials i de cap punt
és possible la canalització. Alcanar antigament s'abatia
d'un pou a un quilómetre de la població, al camí
anomenat
del pou..."
Això és tot, el senyor
Bayerri no ens en conta res més. Una llàstima que no es
pogués replegar algun exemplar d'aquest llibre; estarem a l'aguait, pot per
alguna
biblioteca particular tortosina hi sigui.
LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
Continuem amb la llarga
obra d'aquest canareu, però abans de Seguir; vull fer constar que
els anys més llorescents, quan l'obra literària de
N'Antoni
arriba al punt culminant, fou els anys de la dictadura de Primo de
Rivera,
on la censura era matèria obligada en tota la lletra impresa i,
a més, en tots els diaris era obligat posar-hi alguna cosa que
altra;
afalagadora per al general.
Aquests anys, edita els contes als diaris tals com "Las Noticias", "El Liberal", "La tarde
de Tarragona", "Correo de Tortosa", els títols són els
següents:
"El Romántico", "La Envida", "Corazón robado no tiene
ladrón",
"El Expósito", "El Lujo", "El sol de la vida", "Las sirenas del
mal", "El zapatito blanco", "La casita negra", "La Felicidad", "El
cuadro
del romano", "Amapolas", "Cuento de cuentos", "Dos mundos", "Soberbia y
humildad", "La Virgen del honor", i moltíssims. més, i
comptant
també tants i tants de que s'ha perdut la
referència.
També va
deixar obres inèdites o potser varen ser publicades, no ho puc afirmar;
el que sí puc afirmar és que tinc a les meves mans els
manuscrits cedits gentilment per Na Mercè Ferré, que gràcies
a ella pot dir-se que he pogut fer aquest escrit. Aquestes obres
són; "Alma Nueva" novel·la, 394 pàgines, data 24 de maig de
1924.
"Antes que mujer, Madre", 311 pagines, febrer de 1926.
Cal suposar que els
atzars de la vida han dispersat en la llarga nit del temps, molta part
de l'obra creadora d'aquest autor canareu: en algun lloc deu estar,
mirarem
d'anar buscant.
UN
GUIÓ DE PEL·LÍCULA
N'Antoni Valls
Giménez va fer un guió de cinema, lògicament li varen rebutjar, li
digueren que per al cine no s'escrivia de la forma que ell ho havia fet,
que hi havia tal llibreria on es venia un mètode per a aquest fi
i afegien que valia cinquanta pessetes. No en va fer cas, eren massa
diners.
Així que un
inesperat dia, va rebre el mètode. A la casa "pel liculera" li va
agradar tant que va voler córrer el risc a veure què en
resultava.
Ell ho va fer d'acord amb el mètode. Un temps més tard
rebia
80 duros.
ESCRIPTOR I CARRETER
Aquest escriptor era
de professió carreter i cal dir que els seus carros eren els
millors
que es feien a la comarca, per la qual cosa aquells que volien presumir
de tenir un bon carruatge venien a Alcanar a fer-se el seu
encàrrec.
Tenia a més, magatzem de fusta per a la construcció
d'edificis. Aquest taller i magatzem estava situat entre la casa de
Novetats
Fibla i la de Parra, inclòs el carrer d'Àngel
Guimerà,
que més tard fou mercat Públic.
Era molt afalagador
amb tothom, sobretot. amb les dones, totes li feien un sonriure
perquè
sabien que ell els respondria.
"LES PARETS ES TORNARAN DE CRISTALL"
També voldria
remarcar que va intervindré en la política municipal, ell
era un gran orador. Anem a sentir parlar al tio Palleta, no els
importava
no anomenar el nom del partit, no; deien el tio Palleta. Jo guardo entre
els meus records una frase escoltada en un aquells
mítings
que dela així: "Si arribem a l'Ajuntament, les parets es tomaran
de cristall" a vegades he pensat que potser la vaig sentir comentar als
meus pares.
Fou un
dels promotors de la revista canareva 'Terra Nostra", 1929-1930, i tot
ell qui més va participar-hi. Sobre aquest tema ja en
parlarern
més endavant en una altra ocasió.
Podria contar
moltíssimes coses de N'Antoni Valls Giménez, però
no puc agafar més espai a Lo Rafal.
Res més que
donar les gràcies a Na Mercè Ferré per les dades
que
m'ha cedit, sense les quals no hagués pogut fer aquest
escrit.
NOTA:
L'últim
treball que he vist de Valls Giménez, va ser el que es va
presentar
a l'Exposició Filatèlica, celebrada amb motiu de
l'homenatge
a Felip Pedrell, el passat mes d'octubre.
|
